Política

Nacions Unides

El Consell de Seguretat torna a ajornar la votació d’una resolució sobre Gaza

La guerra ja ha deixat 20.000 morts, segons les autoritats palestines

La Franja pateix una nova apagada de les comunicacions, la sisena

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides (ONU) ha posposat un dia més la votació d’una resolució presentada per facilitar l’entrada d’assistència humanitària a la Franja de Gaza, on la xifra de mort ja és de 20.000, segons les xifres de les autoritats de l’enclavament palestí.

El text, proposat pels Emirats Àrabs Units (EAU), ja s’hauria d’haver votat dilluns, però es va ajornar a dimarts i després a dimecres. El motiu dels endarreriments és la dificultat de trobar una redacció de consens que plagui a totes les parts, sobretot als Estats Units, que té dret de veto i és el principal aliat d’Israel.

“Pensem que donar una mica d’espai perquè hi hagi més diplomàcia podria donar resultats positius”, ha dit l’ambaixadora dels emirats a l’ONU, Lana Nusseubeh, en declaracions recollides per l’agència Efe. La diplomàtica ha avançat que el Consell reprendrà aquest dijous la iniciativa i ha assegurat que el text es votarà, al marge de quin sigui el resultat.

La resolució proposada pels Emirats tracta dels mecanismes per garantir l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja i proposa que l’ONU els monitori durant un any. La resolució demana tant l’alliberament de les persones segrestades per Hamàs i altres grups palestins el passat 7 d’octubre com el final dels atacs israelians contra els civils i les infraestructures no militars.

Fins ara el Consell de Seguretat de l’ONU només ha consensuat una de les sis iniciatives sobre el conflicte a Gaza. L’abstenció dels EUA va permetre aprovar una resolució sense vetos que demanava “pauses humanitàries urgents i prolongades”. Per contra, Washington ha vetat en solitari dues resolucions que demanaven un alto el foc a la Franja. En un as, perquè el text no reconeixia el dret d’Israel a defendre’s i, en l’altre, perquè no exigia l’alliberament de tots els ostatges en mans de Hamàs com a condició per cessar els combats.

Més de 20.000 morts

La guerra entre Israel i Hamàs ja ha deixat més de 20.000 morts a Gaza en els 75 dies de guerra, el 70% de les quals civils, segons l’últim balanç del ministeri de Sanitat de la Franja, controlat per Hamàs. D’aquestes víctimes, 8.000 són menors d’edat; 6.200, dones; 310 personal sanitari i 97, periodistes. A més, les autoritats de l’enclavament palestí calculen que hi ha uns 6.700 cossos atrapats sota la runa. La xifra de ferits s’eleva a més de 52.000.

El territori costaner, on hi ha més d’un milió de desplaçats interns, ha patit aquest dimecres una nova apagada de comunicacions. Per sisena vegada des de l’inici de l’ofensiva terrestre, el passat 27 d’octubre, els habitants de la Franja no han pogut accedir ni a les línies telefòniques ni a la xarxa d’Internet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

La CUP defensa “passar a l’ofensiva” pels drets lingüístics

GIRONA
guerra a europa

Els EUA acusen Rússia d’usar armes químiques contra les forces ucraïneses

barcelona

Fins a 200.000 euros per a inversions a decidir entre la ciutadania

CASTELLAR DEL VALLÈS
política

El PP posa de model l’educació castellana perquè allà “no hi ha manipulació”

barcelona
unió europea

La UE donarà al Líban 1.000 milions d’euros per a la gestió de refugiats

barcelona
GIRONA

El PP aposta per una educació trilingüe i amb llibertat per escollir centre

GIRONA
navarra

Detenen a Pamplona el sindicalista andalús Óscar Reina

barcelona
estats Units

La policia entra a la universitat de Califòrnia i deté desenes d’estudiants propalestins

barcelona
política

La CUP proposa una renda bàsica de 900 euros

barcelona