estat español
Acord PSOE-Sumar amb una setmana laboral de 37,5 hores
Les 40 hores vigents del 1983 cauran a 38,5 ja el 2024
S’amplia de 16 a 20 setmanes per maternitat i paternitat
Prometen de nou derogar la llei mordassa i refer l’acomiadament
Fre a l’avió si hi ha alternativa de tren de 2,5 hores
“No es pot viure amb dignitat amb 1.545 euros al mes”, avisa Díaz
El lloc triat obeïa a la urgència de trobar a Madrid un escenari de dilluns per dimarts, però la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, va omplir de simbolisme l’elecció del Museu Reina Sofia, ja que el temple madrileny de l’art contemporani –dirigit des del juny pel corunyès Manuel Segade– tanca dimarts. “Em fa especial il·lusió rubricar l’acord al Reina Sofia perquè és un símbol de la nostra democràcia i perquè a la plaça hi ha una peça d’un dels escultors que més m’agraden, el toledà Alberto Sánchez, que vam enviar a l’Expo del 1931 i que té un bell títol: El poble espanyol té un camí que condueix a un estel”, va dir Díaz. Tres mesos després de les eleccions estatals del 23 de juliol, el PSOE de Pedro Sánchez va presentar un acord amb Sumar que inclou reduir la setmana laboral de les 40 hores vigents des del 1983 a 38,5 el 2024 i 37,5 el 2025 en el marc d’un pla de transformació social que va des de l’ampliació del permís de maternitat i paternitat de 16 a 20 setmanes fins a fites ja promeses el 2019 i incomplertes com ara la derogació de la llei mordassa i la reforma de l’acomiadament (de 20 dies per any des del 2012 i inalterat en la reforma laboral aprovada sense ERC i amb l’error del popular Alberto Casero). “Quatre anys d’estabilitat, convivència i progrés”, va dir Sánchez tot donant per fet el sí de Junts i la investidura.
L’acord PSOE-Sumar, el segon de coalició de la democràcia després del firmat per Sánchez i Pablo Iglesias a la sala de la xemeneia del Congrés el 30 de desembre del 2019, conté 230 mesures d’abast desigual, perquè el text redactat de les 48 pàgines és sovint més desideratiu –“millorarem”, “impulsarem”, “promourem...”– que concret en la translació al BOE. La clau de volta de la investidura, l’amnistia, no apareix i el buit té una doble virtut pel PSOE: no ser captiu de la paraula si un accident portés a eleccions i aplanar la ratificació als òrgans interns.
L’última reducció de la jornada és de fa 40 anys, quan Felipe González –amb Joaquín Almunia de ministre de Treball– la va passar de 43 a 40 hores. La paradoxa europea és que en teoria Espanya treballa més hores que la mitjana de la UE –37,8 davant 37,5– i els països amb més renda per càpita són els que fan menys hores setmanals, com ara els Països Baixos (33,2) i Alemanya (35,3) –segons l’Eurostat–, mentre que Grècia en fa 40. Com que el salari ha de ser respectat quan es passi progressivament de 40 a 37,5 hores i l’empleat cobrarà el mateix, la CEOE, la Cepyme i l’ATA van posar el crit al cel perquè auguren un “impacte negatiu” en l’economia. El programa laboral del PSOE i Sumar inclou revisar el preu de l’acomiadament i apujar el salari mínim (SMI) tot fixant a l’Estatut del Treballador un augment “compassat al 60% del salari mitjà”. “La mitjana salarial és de 1.545 euros i no es pot viure amb dignitat amb 1.545 euros al mes”, va avisar Díaz. L’aposta per la conciliació abraça també ampliar amb quatre setmanes (fins a les 20) el permís pel naixement d’un fill. En les 230 mesures, hi figura que els impostos a la banca i les elèctriques continuïn. “Readaptar-los i mantenir-los”, resa l’acord. Més controvertit és el fre a l’avió en vols domèstics si hi ha alternativa de tren de dues hores i mitja.
En el fons i en la forma, Podem és vetat de l’acord: ahir al Reina Sofia hi havia els ministres del PSOE i Joan Subirats (Universitats) però no Irene Montero (Igualtat) i Ione Belarra (Drets Socials) i sí, en canvi, qui sona en les travesses com a possible ministra de Sanitat: Mónica García, de Més Madrid. “És moment d’un feminisme per al 99%”, va etzibar Díaz.
El Consell de la República aposta pel bloqueig
j.aEl 74,9% dels vots emesos per les bases del Consell de la República s’ha mostrat favorable a l’opció de promoure el bloqueig a la investidura del president a l’Estat espanyol per part dels partits independentistes catalans, segons els resultats provisionals de la consulta proposada per una persona registrada a l’ens. En total han votat 4.021 persones, fet que representa únicament un 4,45% de participació respecte a les 90.484 persones que té el Consell de la República, que presideix Carles Puigdemont, que precisament és un dels negociadors de Junts en la investidura. Els que refusen l’opció del bloqueig han representat el 24,9% dels vots, mentre que un 0,2% han votat en blanc.
Segons va explicar ahir el Consell a través d’un comunicat concís, la sindicatura electoral de l’ens va establir un calendari de tot el procés de la consulta i va estipular, tal com marca l’article 66.4 del Codi de Mecanismes de Consultes, que la proclamació de resultats provisionals havia de ser en el dia hàbil següent al de finalització de les votacions. A partir d’ara s’inicia el termini de presentació de reclamacions fins al dia 27 d’octubre i el 2 de novembre es proclamaran els resultats definitius.
Un cop finalitzada la votació i després de fets públics els resultats, en compliment de la decisió dels inscrits que han votat en aquesta consulta ciutadana, el govern del Consell en comunicarà el resultat a les direccions dels diferents partits independentistes catalans de manera immediata. La consulta es produeix després que les bases també avalessin en una altra consulta la proposta de reestructuració institucional que va proposar Puigdemont per eliminar l’Assemblea de Representants del Consell de la República elegida el 2021 per crear dos òrgans nous.
En una entrevista a Catalunya Ràdio fa dues setmanes, el vicepresident Toni Comín va avisar que la consulta interna a les bases sobre el bloqueig de la investidura de Sánchez “no vincula els negociadors”, encara que Puigdemont sigui el president del Consell. “Qui negocia no és el Consell, són els partits polítics”, va argumentar. L’eurodiputat va explicar que faran la “pedagogia necessària” perquè “seria millor” que, en la consulta interna, guanyés l’opció de continuar negociant.
