Política

estat espanyol

La tragèdia de Melilla reobre el debat sobre els límits de la frontera amb el Marroc

L’últim tractat, de 1894, va acordar la creació d’una zona neutral que el Marroc ha fet seva i ha ocupat amb construccions

L’ocupació marroquina suposa una cessió de territori amb l’“aquiescència de l’administració espanyola”

L’intent d’entrada irregular a Melilla del passat 24 de juny, amb almenys 23 víctimes mortals entre els prop de 2.000 immigrants que van tractar d’accedir a la ciutat autònoma pel pas fronterer de Barri Xinès, ha reobert el debat sobre la delimitació de la frontera i on comença el territori espanyol en la tanca i els diferents llocs.

Després de l’emissió del documental de la BBC i la visita ahir dilluns dels diputats de la Comissió d’Interior a Melilla, aquest dimarts s’han succeït els testimoniatges que situen la tragèdia en sòl espanyol o marroquí, un debat recurrent que ja va viure un altre intens capítol en la compareixença en el Congrés del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Aquell dia, el 21 de setembre, ERC i Bildu van defensar que els fets havien ocorregut a Espanya perquè tota la instal·lació del pas fronterer apareix dins del seu mapa oficial recollit per l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) i el cadastre.

El ministre va rebatre aquesta teoria al·ludint a diferents resolucions judicials, entre elles la sentència de l’Audiència Nacional 4751/2008, “on en un litigi, i fent-se ressò de resolucions prèvies, refereix com la sobirania d’Espanya arriba a la tanca”, va dir per a intentar resoldre l’assumpte.

Alguns dels diputats que van visitar la zona aquest dilluns, els d’Unides Podem, Esquerra i Bildu, tenen clar, després de veure alguns vídeos de la tragèdia, que va haver-hi morts en territori espanyol.

Miguel Ángel Acosta, doctor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Cadis, ja va abordar aquest tema fa vuit anys en un estudi publicat en la Revista Electrònica d’Estudis Internacionals, en el qual intentava respondre a la pregunta “on comença Espanya?” a la frontera de Melilla.

L’estudi va coincidir amb la segona crisi de les tanques, a la fi de 2014, que va derivar en la legalització del rebuig en frontera amb la seva inclusió en la llei de seguretat ciutadana, i assenyala que “els límits terrestres actuals de Melilla van ser acordats en una sèrie de tractats en el segle XIX entre Espanya i el Marroc”. En concret, cinc tractats, el primer d’ells signat en 1859, pel qual les fronteres de Melilla van quedar delimitades pels trets del canó ’El Caminante’, i l’últim en 1894, en el qual es va acordar una “zona neutral” que el Marroc no va respectar, ja que “actualment, està totalment ocupada per construccions marroquines, exercint el Marroc la plena sobirania i jurisdicció, amb la total aquiescència de l’administració espanyola”.

D’acord amb l’estudi de Miguel Ángel Acosta, “la ciutat autònoma de Melilla comença en l’actual tanca exterior implantada en 1998”, quan va començar a instal·lar-se el sistema de tanques que “ha comportat, amb caràcter general, una cessió en la pràctica de part del territori espanyol, acordat pels tractats del segle XIX”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JOAN BARRERA I ARANDA
CAP DE L’OPOSICIÓ A LA SEU D’URGELL (COMPROMÍS PER LA SEU)

“La Seu d’Urgell necessita amb urgència més neteja i més seguretat”

la seu d’urgell

Comuns, el PSC i ERC pacten per evitar la saturació de locals d’oci a l’Eixample

Barcelona

Torra denuncia les traves d’Espanya amb Pegasus

Barcelona
La Primera República, oblit i record
opinió
FERRAN PEDRET

La Primera República, oblit i record

Diputat del PSC al Parlament

La UE exclou dreceres en l’adhesió d’Ucraïna

Brussel·les

Hasél i deu acusats, lliures dels aldarulls del 2018

LLEIDA

Washington i Pequín xoquen per un “globus espia”

WASHINGTON / PEQUÍN

Tenas, cap de llista de GdP a Palafrugell

PALAFRUGELL
GIBRALTAR

Incident diplomàtic entre l’Estat espanyol i Gibraltar