De l’‘apartheid’ a la nació que no ho és

Hi ha empresaris catalans que assistien incrèduls als diàlegs amb l’exlíder del PP Pablo Casado, perquè, segons confessaven, en privat no hi havia una mínima modulació del discurs territorial, que sempre és –el peatge electoral hi obliga– més vehement en públic. Alberto Núñez Feijóo té vint anys més que Casado –el proper 10 de setembre fa 61 anys–, prové d’una nació històrica com és Galícia i és bilingüe, així que a priori té un punt de partida idoni que no tenia cap predecessor per sintonitzar amb l’electorat català. “Les llengües no es combaten, es respecten”, deia Feijóo l’1 d’abril en el congrés del PP a Sevilla, on es proclamava defensor del “bilingüisme cordial”. Dos mesos després, però, el líder que es vanta de ser fiable protagonitzava un gir copernicà: “En el fons el que hi ha és un apartheid lingüístic dels nens i les nenes catalans que no poden tenir coneixement del castellà a les aules.”

Després de cinc mesos al timó del PP, el públic intueix que hi ha un Feijóo diferent en funció de l’auditori al qual s’adreça. El que era “bilingüe cordial” era a Sevilla amb Alejandro Fernández i la resta del PP català al públic. El que va concloure que el millor mirall del que són les aules catalanes del 2022 és el règim de segregació racial del 1948 al 1990 a Sud-àfrica era a l’estudi d’Onda Cero a Madrid. Enmig d’aquestes dues declaracions hi ha un tercer Feijóo, el que el 6 de maig va visitar el Cercle d’Economia i hi va satisfer els paladars locals parlant de la “nacionalitat catalana” després de confessar la seva admiració per Miquel Roca i de ser presentat afectuosament per l’últim exponent del sempitern esbós de gir catalanista del PP a Catalunya, Josep Piqué.

En l’intent d’abraçar l’autonomisme per escapar del llegat de Casado i sintonitzar amb les elits catalanes, Feijóo no només rellisca amb el català a l’escola sinó també amb la plurinacionalitat per culpa d’errors no forçats. Quinze dies després de l’intent de seducció de l’elit catalana, el número tres del PP, el malagueny Elías Bendodo, la mà dreta del president andalús, Juanma Moreno, i l’home triat per Feijóo per assentar l’aliança de gallecs i andalusos que resti poder a Isabel Díaz Ayuso i el seu clan madrileny, anava més enllà i agitava Gènova. “Catalunya és el primer per al PP de Catalunya? Sí, dins d’Espanya. Jo crec que, efectivament, Espanya és un estat plurinacional”, va sentenciar Bendodo. “A Espanya hi ha nacionalitats, però no un estat plurinacional”, avisa Feijóo sobre la posició oficial del PP a partir del que diu l’article 2 de la Constitució. Fins a les eleccions estatals del desembre del 2023, el líder gallec disposa de divuit mesos per desenvolupar la seva tesi segons la qual les nacionalitats no es tradueixen en plurinacionalitat.