Letònia abandona un acord de fa 30 anys per a facilitar mobilitat des de Rússia

El govern de Letònia va anunciar aquest dimarts que abandona un acord amb Rússia per a facilitar els viatges transfronterers i l’expedició de visats per als ciutadans de tots dos països que data de 1993.

Encara que Letònia ja va deixar d’expedir visats de turista a ciutadans russos amb motiu de la invasió d’Ucraïna i només accepta visitants d’aquest país en circumstàncies especials, amb la cancel·lació de l’acord de 1993 desapareixeran les obligacions formals per a afavorir la llibertat de moviment entre Rússia i el país bàltic.

El primer ministre letó, Krisjanis Karins, ha afirmat en una roda de premsa que aquest pas té el propòsit de rebaixar dràsticament el nombre de persones que podrien constituir un risc per a la seguretat nacional. “Reduirà les oportunitats de representants de l’Estat agressor d’acudir al nostre territori,” ha contestat, preguntat per Efe per la decisió.

En la trobada amb la premsa, celebrada després d’una reunió del consell de ministres i dels socis de govern, Karins ha indicat que la coalició està debatent les possibilitats per a restringir els moviments dels ciutadans russos i per a deixar d’expedir permisos de residència temporals.

Un gran nombre d’aquests permisos, que autoritzen a residir a Letònia i viatjar lliurement a la Unió Europea (UE), van ser concedits sota governs anteriors a ciutadans de tercers països que realitzaven grans inversions al país bàltic. Amb aquesta decisió, ara ja no es renovaran de manera automàtica.

D’altra banda, Karins ha especificat que els permisos de residència per a ciutadans russos casats amb ciutadans letons ja només s’expediran si el cònjuge rus aprova un test de llengua letona.

Així mateix, el ministre de Finances, Janis Reirs, ha anunciat aquest dimarts en una altra roda de premsa un paquet d’ajudes a les empreses per a alleujar la pujada de preus de l’energia per valor de 200 milions d’euros.

El paquet preveu entre altres mesures l’eliminació de la taxa de connexió a la xarxa per a empreses i institucions públiques, així com un altre suplement inclòs en la factura de l’electricitat dissenyat originalment per a finançar les energies renovables.

El ministre va dir també que es concediran ajudes a aquelles empreses que les requerissin per a poder continuar competint contra companyies estrangeres amb costos energètics menors, en el context d’un mercat molt volàtil.

Amb això, sumen ja un import de 642 milions d’euros les mesures anunciades pel govern letó per a alleujar la situació dels consumidors elèctrics i de gas.