Política

JOSEP COSTA

EXVICEPRESIDENT PRIMER DEL PARLAMENT

“S’estan jutjant els acords del Parlament”

“Un judici just, no el tenim, tot aquest procediment està viciat, començant pel fet que la part denunciant és el TC”

“Quan no t’agrada què diran, no demanes informes jurídics”

Si el resum de la taula és “no us castigarem si feu bondat”, és preocupant, un salt enrere ben qualitatiu
No és una bona manera de fer donar un xec en blanc al soci perquè negociï i tu quedar-ne fora

Li han fet cas en la recusació del magistrat Ramos, que havia de jutjar l’anterior mesa del Parlament per desobediència, com fa unes setmanes va passar amb Barrientos. Pels mateixos motius?

Estam parlant de la tercera recusació que he fet tant de l’un com de l’altre. En el cas de Barrientos, van acceptar la segona, però aquesta tercera la vam presentar just el dia abans que ens notificassin l’acceptació de la segona. La tercera anava dirigida contra tots dos, per haver subscrit conjuntament l’informe que van fer per desqualificar la segona recusació, que era molt irrespectuós. En el cas de Barrientos, lògicament va perdre objecte perquè ja s’havia acceptat la segona, i en el cas de Ramos s’ha tramitat fins al final i s’ha acceptat bàsicament perquè entenc que la sala s’ha trobat que no podia rebutjar-la havent acceptat l’altra, quan entre els motius per fer-ho hi havia l’agressivitat del seu informe, que signaven conjuntament.
Una acceptació ha dut a l’altra.
Sí, s’hi han vist obligats perquè havien fet un únic informe signat per les dues persones, amb la qual cosa era difícil saber qui havia escrit cada part, si és que l’havien escrit per parts.
Això vol dir que caldrà nomenar un substitut. Implicarà un retard extra en el judici, que ja es va ajornar del juliol a l’octubre?
Ells estan intentant per tots els mitjans que no l’hagin de tornar a suspendre, i per això han habilitat l’agost per resoldre. I la resolució de dimecres justament el primer que fa és declarar excepcionalment hàbils aquests primers dies del mes per poder resoldre i notificar la resolució. Altrament corresponia esperar al setembre, però llavors eren conscients que si no feien res més podia afectar la data, i ho han volgut accelerar. De fet la magistrada ja va demanar que resolguessin amb urgència.
És la primera vegada que donen la raó a l’independentisme en la recusació d’un tribunal?
En veritat no conec tots els casos, però a nosaltres ens n’han acceptat tant al Suprem com al Constitucional. Al TC van acceptar recursos dels presos i els exiliats per recusar Narváez i Conde-Pumpido per declaracions que havien fet, conferències, articles, etc. I al Suprem es va acceptar una recusació de magistrats que havien estat a la Junta Electoral en el cas del president Torra, o que havien estat en el judici de l’1-O i després també havien de resoldre els nostres recursos sobre diferents temes. Com que hi ha una porta giratòria entre la JEC i el Suprem, tant a la sala penal com a la contenciosa hi havia magistrats que havien estat membres de la JEC, i se’ls va recusar per això, perquè havien intervingut en el tema del jurament dels eurodiputats, en els requeriments i multes al president Torra per la pancarta... Així ja hi havia precedents almenys en aquestes dues sales.
Hi ha dos vots particulars, i fins i tot els demanen una multa de 3.000 euros per la recusació.
Sí, el que s’ha publicat com a vot particular de fet és la ponència que havia redactat el magistrat a qui corresponia per torn proposar la resolució, que li va tombar la majoria. Va fer una proposta per inadmetre la recusació i multar-nos per mala fe processal, que és per cert el que va demanar insistentment Ramos i de manera bastant irregular. Aquest magistrat li volia fer cas, però la majoria li va tombar la proposta. Això va provocar un canvi de ponent i s’ha adoptat la resolució contrària, que estima la recusació i desestima la multa. I la proposta de ponència ha quedat com a vot particular.
Confia ara en un judici just?
Un judici just, no el tenim, tot aquest procediment està viciat, començant pel fet que la part denunciant és el mateix Tribunal Constitucional. És a dir, ens han denunciat els mateixos jutges, i no qualssevol, sinó els màxims representants de la judicatura! Hi ha una altra irregularitat que tot just hem començat a denunciar: ja vam fer un escrit fa uns dies demanant un aclariment perquè Barrientos, que està apartat de la causa per decisió de la sala de recusacions, ha anat a buscar la magistrada que el substitueix, i això ens sembla absolutament irregular. És evident que, per una qüestió de gestió de les sales, correspon al president del tribunal anar a buscar a la llista de suplents, però si estàs apartat per falta d’imparcialitat ens sembla manifestament irregular que intervengui per buscar la seva substituta. Ara se n’ha proposat una i hem demanat un aclariment previ a impugnar el seu nomenament. La tria de la data del nou judici, a més, s’ha fet tenint present l’agenda dels jutges que hi havia en l’ordre de substitucions, i dos dels magistrats que anaven abans que la que han nomenat tenien altres assenyalaments en la data que han fixat per al judici, per la qual cosa no sabem amb quin criteri s’ha fet aquesta tria de dates, i quina informació tenia el president del tribunal a l’hora de triar la llista de suplents, que no és pública, tot i que hauria de ser-ho. Veiem una manca de transparència en la tria de la substituta que esperem que no es reproduirà en el cas de Ramos, però no ens mereix cap confiança. Hi ha tot un sistema de discrecionalitat a l’hora de fer assenyalaments i substitucions molt poc transparent que no ens permet confiar que tot plegat sigui net.
En què basaran la defensa?
Amb el meu equip sempre hem dit que no reconeixem l’autoritat d’aquest tribunal per jutjar els acords del Parlament. No per jutjar-me a mi com a persona física, que no soc ningú i ara mateix no tinc cap càrrec executiu, però és que el que s’està jutjant són els acords del Parlament. S’està dilucidant el caràcter delictiu d’uns acords parlamentaris, i sempre he dit que el TSJC no té jurisdicció ni autoritat en això. Aquesta serà la línia de defensa que durem fins al final, a part que s’estan carregant la separació de poders: hi ha una ingerència del judicial en el legislatiu, s’estan carregant la democràcia representativa. L’evident manca d’imparcialitat de tot el tribunal és una cosa que va compassada amb la manca absoluta de jurisdicció. Si el tribunal està fent una cosa que no té cap cobertura legal per fer, ja no pots aspirar a tenir un jutge més bo o més dolent. El tribunal està fent una ingerència en l’activitat parlamentària que desqualifica la seva funció.
En el procediment previ es va negar a declarar, ara compareixerà al judici?
En virtut de l’acusació que tenim, que són màxim 20 mesos d’inhabilitació, podrien jutjar-nos sense assistir-hi perquè no hi ha penes de presó pel mig i la llei permet que no sigui causa de suspensió no assistir al judici. En tot cas anirem modulant la nostra estratègia i l’anirem desvelant a mesura que avancin els esdeveniments, ara no vull anunciar les cartes que jugarem properament. En tot cas, en el nostre calendari la data del judici no és pas la propera... Pas a pas, volem desmuntar aquesta farsa orquestrada contra la democràcia, encara estam lluitant perquè no se celebri el judici.
Així encara passaran coses abans del judici…
Exactament, encara queden cartes per jugar per denunciar les irregularitats que s’han produït i anar desmuntant aquesta causa.
Va coordinada l’estratègia amb la resta d’acusats?
Tots s’han adherit a la recusació de Barrientos i Ramos. Evidentment, hi ha diferències en l’estratègia: ells van anar a declarar i jo vaig considerar millor no fer-ho, però encara no hem arribat al moment d’asseure’ns a veure què volen fer. En tot cas, jo no hi aniré a defensar-me de res.
Hi ha interpretacions vàries de com s’havia de fer la suspensió de la presidenta del Parlament Laura Borràs i què implica. Com a jurista i exvicepresident, creu que calia demanar un informe jurídic abans d’aplicar el 25.4?
Segurament puc donar una resposta més política que tècnica, perquè és un tema profundament polític que s’ha gestionat amb criteris polítics de principi a fi per totes les parts. Els informes jurídics normalment es demanen només quan saps què diran. Quan no t’agrada què diran o no ho saps, no els demanes.
Per això no s’han demanat ara?
Crec que és evident.
La CUP va dir que es podien demanar informes a la comissió de l’Estatut del Diputat un cop suspesa, per saber-ne l’abast...
Si hi ha dubtes sobre el règim d’incompatibilitats que aplica a la persona suspesa, el reglament diu que es pot demanar dictamen a la comissió de l’Estatut del Diputat. Però em sorprendria després de tot plegat que només hi hagi dubtes sobre el règim d’incompatibilitats…
Borràs és expresidenta?
Jo entenc que és presidenta suspesa. Seria expresidenta si el seu càrrec hagués quedat vacant i s’estigués elegint un altre president. Però, com que no hi ha previst convocar la sessió per investir un altre president, el càrrec no està vacant.
Pot continuar duent a terme funcions de representativitat?
S’hauria de veure si parlem de representativitat social i política, o bé jurídica. Una persona suspesa no pot signar res.
I inaugurar una obra o presidir un acte perquè la conviden? O seria usurpació de funcions?
Em sembla un dels delictes més exagerats que s’han fet córrer per aquest nostre entorn, ja amb el president Torra i des que es va imputar la Sindicatura Electoral fa ja cinc anys. La usurpació de funcions és un delicte que es troba en el capítol de fraus, per tant té l’engany com el seu element fonamental. Una usurpació de funcions és que es presenti a casa teva un policia amb una placa falsa, i et creguis que és policia. Per tant, que t’enganyi i et faci creure que té una funció que realment no té. En el dia d’avui, em sembla inversemblant que la presidenta del Parlament pugui enganyar ningú fent creure que té un càrrec que no té. Parlar d’aquest delicte em sembla fora de lloc.
Les funcions passen totes a la vicepresidenta Alba Vergés?
Això diu el reglament, que ha de substituir la presidència quan està impedida d’exercir les seves funcions.
Totes?
Es podria fer un informe jurídic si hi hagués dubtes sobre això, però bàsicament crec que tots els drets i deures del càrrec estan en suspens. I que totes les funcions de rellevància jurídica, que impliquin signar o actuar en actes oficials, reunions d’òrgans, etc., les ha d’exercir la vicepresidenta, primera o segona.
Encara no estan signades les actes del ple del 6 i 7 de juliol en què es va sumar el vot de Lluís Puig tot i la sentència del TC. Borràs les vol signar, però segons alguns lletrats no pot.
No és una qüestió del tot pacífica, entenc que pugui haver-hi discussió entre els juristes. Si fos l’últim ple d’una legislatura i les actes no estiguessin fetes fins a la nova, hauríem de mirar quina és la pràctica parlamentària, no ho conec bé perquè no m’hi he trobat mai. Caldria veure qui ha signat les actes en el canvi de presidència. Jo seria del parer que la fe pública dels acords d’un òrgan l’han de donar els seus membres en el moment que es reunia. És lògic que, si una sessió l’ha presidit una persona, sigui aquesta qui signi les actes encara que l’hagin fet cessar en el càrrec, perquè dones fe de la reunió en què has participat, i si ho fa algú que no hi ha participat no s’ajusta a la finalitat. Però jurídicament hi ha marge per discutir, suposo que hi ha juristes amb bons arguments per afirmar el contrari. El sentit de firmar les actes és donar fe que s’ha produït un acte per part de les persones que en aquell moment tenien la responsabilitat de gestionar-ho.
ERC diu que si no es reforma el reglament al final el vot de Puig quedarà invalidat encara que ara se signin aquestes actes…
Hi ha molta comèdia en tot plegat, però en tot cas no és una qüestió reglamentària: el reglament diu molt clarament que la presidència proclama el resultat de les votacions. Les actes al final no creen situacions jurídiques, simplement donen fe de les situacions que passen. La realitat dels fets no depèn del reglament ni del que digui l’acta; l’acta només ha de reflectir el que va passar. El reglament diu que la presidència proclama el resultat de les votacions, i si hi hagués cap discussió sobre la validesa és sobre la proclamació dels resultats, no sobre l’acta.
És a dir, que la mera publicació de l’acta no és el que dona validesa al vot de Lluís Puig, sinó que va ser la proclamació dels resultats que va fer Borràs…
Absolutament. El resultat de la votació és el que proclama la presidència, i l’acta només ha de donar fe del que ha proclamat la presidència. Si algú hi té alguna objecció, pot impugnar el que ha proclamat la presidència. Si l’acta no ho reflecteix, cauria en falsedat en document oficial.
Per cert, els lletrats diuen, tot i que la mesa ho va aprovar, que Puig tampoc pot participar en comissions per via telemàtica…
El Parlament ha fet tot tipus de sessions telemàtiques des de la pandèmia sense haver de reformar el reglament. Hi ha hagut una qüestió de necessitat i de voluntat política que ha permès interpretar de manera flexible el reglament quan ha convingut. A més, sí que permet explícitament compareixences telemàtiques en comissió, si bé és veritat que és discutible fins a quin punt es pot aplicar als diputats. En tot cas, la mesa té la capacitat d’interpretar el reglament, i s’ha estat molt flexible amb l’ús de mitjans telemàtics en tots els parlaments del món. És un excés de rigor dir que ara no es pot fer una cosa telemàticament perquè el reglament no la preveu explícitament.
Vostè ha estat molt crític amb els resultats de la taula de diàleg, diu que no anem enlloc…
Seria millor que no anéssim enlloc, el problema és que anam enrere com els crancs! S’ha anat a una situació d’acatament i subjugació jurídica del país en el marc constitucional espanyol i això és francament preocupant, perquè s’ha dit que es busca l’objectiu que ningú més hagi d’anar a la presó per defensar la independència, i en els papers de la taula s’ha fet constar que no hi haurà més represaliats si tothom se sotmet a les regles de joc espanyoles. I no em sembla que sigui la idea de tothom que ha lluitat des de fa uns anys per l’exercici de l’autodeterminació. Si el resum de la taula és “no us castigarem si feu bondat”, és un salt enrere molt qualitatiu. Hagués estat millor que això fos una farsa; però és molt pitjor, és un desastre total! És un acord del govern de Catalunya, amb la legitimitat que li dona haver estat investit amb la unanimitat independentista, cosa que no havia passat amb cap els últims 10 anys. El gest de posar per escrit l’acatament al marc constitucional espanyol és el contrari del que s’havia promès, havia aprovat el Parlament i portaven els programes dels partits.
Quan a canvi l’Estat es compromet a harmonitzar la legislació als estàndards europeus, no hi veu cap esperança de millora?
Si l’endemà ja van dir que no hi havia majoria per tramitar segons quines reformes legals! També es perd el relat quan es parla de reformar la sedició quan el que s’ha de fer és eliminar el delicte, que no existeix en la majoria de països normals.
Això permetria a l’exili tornar?
Hi hauria diferents casuístiques, perquè alguns estan acusats només de sedició i altres, també de malversació, i per aquí no podrien. A més, caldria veure què s’empatollaven després, si eliminen la sedició però creen un tipus agreujat de desobediència, reformen el de desordres públics... Caldria veure què pretenen fer, hem de donar per fet que buscaran totes les vies als tribunals perquè els exiliats no puguin tornar.
No milita a Junts, però creu que hauria de sortir del govern?
Jo d’entrada ja no hauria fet aquest acord de govern en els termes que s’ha fet. Ja s’ha vist tots aquests dies que Junts no sortirà del govern, i ERC ho sap perquè si ho pensàs no hauria fet tot el que ha fet. Tot el que ha passat és la conseqüència que fer-ho no té conseqüències.
Parla del cas Borràs…
Sí, tot i que també va per la taula de diàleg. Els acords incompleixen manifestament el pacte de legislatura, que diu que es negociarà l’autodeterminació i l’amnistia, i s’ha negociat l’acatament de la Constitució i la situació jurídica de la llengua, que de fet és paper mullat perquè el TSJC l’ha portat al TC l’endemà mateix i per tant el que digui la taula no serveix per a res. Junts per un cantó ha donat suport a la taula però per l’altre ha dit que no en formava part i d’alguna manera no es fa responsable del que s’hi parla, tot i que qui hi assisteix és el govern com a tal i per tant compromet el país, no només el partit representat. Tot plegat crea una situació bastant kafkiana. Tampoc he vist cap membre del govern que ho hagi desautoritzat i no ho assumeixi. Ni Junts tampoc ha dit res.
Creu que s’ha equivocat Junts?
No és una bona manera de fer donar un xec en blanc al soci perquè negociï com a govern el que li sembli oportú amb l’Estat i tu quedar-ne fora, això és bastant estrany. Hi ha un problema de base, un mal acord de govern des del punt de vista independentista. Ha donat com a fruit no sols que no s’hagi avançat ni un mil·límetre, sinó que s’hagi retrocedit de manera palesa, sorprenent. Ja no és que ho vegi com el problema d’un o altre partit, com a moviment independentista aquest govern ja no representa el conjunt i la majoria que va portar el país fins a l’1-O. És un gir de 180 graus que no té legitimitat democràtica ni parlamentària. Si l’actual govern persisteix en la via que ha signat amb Madrid, el que s’ha de fer és substituir-lo.
Això vol dir noves eleccions?
No sé si hi ha cap altra fórmula, només es pot canviar per vies parlamentàries o electorals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
israel

Creix la migració a Israel des de Rússia i Ucraïna arran de la guerra

Jerusalem
estats units

Trump rebutja respondre a la Fiscalia de Nova York sobre els seus negocis

Nova York
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Kíiv no confirma atacs a Crimea, on arriben aires bèl·lics després de vuit anys

Lviv
alemanya

Scholz podria veure’s en un compromís per un escàndol bancari segons mitjans alemanys

Berlín
noruega

Noruega manté oberta l’opció de retallar la venda d’electricitat a Europa

Copenhaguen
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

El G7 demana Rússia que es retiri de la central de Zaporíjia

Berlín
estats units

Trump serà interrogat a Nova York en una investigació civil sobre els seus negocis

Nova York
tensió a l’estret de taiwan

Pequín adverteix que no acceptarà cap “iniciativa separatista” a Taiwan

pequín / TAipei
tensió a l’estret de taiwan

Pequín conclou els seus jocs de guerra al voltant de Taiwan

taipei / pequín