Política

El COE enterra els Jocs del 2030

El Comitè Olímpic Espanyol, d’acord amb el COI, renuncia a presentar una candidatura unitària pel bloqueig polític d’Aragó

Blanco obre la porta a defensar, tan bon punt l’hagi validat, un projecte només català per al 2034

Blanco diu que presentar ara un projecte només català el cremaria

No hi haurà Jocs Olímpics d’hivern el 2030 al Pirineu pel bloqueig polític del govern d’Aragó a ratificar l’acord tècnic que ja s’havia assolit, però la porta queda oberta de bat a bat perquè Catalunya aspiri als del 2034 amb un projecte en solitari. L’assemblea del Comitè Olímpic Espanyol (COE) va decidir ahir llançar la tovallola i renunciar a presentar al COI la candidatura unitària entre Catalunya i Aragó a què s’havia compromès el juliol passat per carta, perquè “en el moment actual no està en condicions de presentar un projecte olímpic”, segons resumeix el breu comunicat signat conjuntament amb el mateix COI que va fer públic just després de la reunió. En el mateix escrit, això sí, el COE ratifica la voluntat, com a “part del diàleg continu sense compromís i sense edició específica” que mantenen tots dos organismes, de “continuar treballant” amb la comissió de futures seus dels Jocs d’hivern perquè se’n celebrin uns a l’Estat espanyol. “El COI espera continuar amb l’excel·lent col·laboració i diàleg mantingut fins ara amb el COE i el seu president, Alejandro Blanco”, tanca la nota.

És en aquest marc de la voluntat de prosseguir el contacte amb l’organisme internacional, que el mateix Blanco obria ja ahir el joc perquè els territoris que ho desitgin –i sense destacar-ho explícitament, molt particularment Catalunya, que ja ha dit que ho pensa fer en qüestió de “dies”– presentin els seus propis projectes a la validació del COE, que al seu torn, si ho veu bé, en triarà i elevarà un a la consideració del COI. “La candidatura conjunta no existeix, no es pot materialitzar, així que obrim la possibilitat que si en el futur aquests o altres territoris volen presentar el projecte davant el COE, quan l’assemblea ho aprovi es parlarà amb el COI”, assenyalava. Això sí, ja haurà de ser per a edicions posteriors i no per al 2030, per una qüestió de “prestigi”, segons Blanco. “Si presentem un projecte al COI en dues zones distintes i aquestes no es posen d’acord, l’endemà no pots anar al mateix COI només amb la meitat. Això seria cremar la possibilitat futura de tenir una seu dels Jocs d’hivern”, justificava.

“Ara no ha sortit; ho reconeixem, esperem que la gent reflexioni i quan tinguem un projecte definitiu, el presentarem”, sentenciava. I per a això sí que admetia que no hi ha una data ni uns terminis concrets, ja que amb els nous mètodes d’elecció del COI, basats en el diàleg continu amb els candidats, la tria arriba simplement quan creu que una opció és prou madura, sense importar el temps que falti per a la cita. “Es van donar per primera vegada dos Jocs alhora, els del 2024 i el 2028, i els de Brisbane del 2032 es van donar onze anys abans, així que caldrà veure-ho”, exemplificava ell mateix. És a dir, que no cal aturar ni quatre ni cap any la maquinària olímpica que Catalunya ja va engegar el 2010 i va reiniciar de debò fa un any. Pot continuar fent des d’ara mateix. “És un moment dur per a la candidatura, però no podem malbaratar la feina feta; hi ha possibilitats que Catalunya presenti candidatura i Aragó també”, projectava així el president del COE, que deia que ara esperaran la decisió que prenguin i defensaran el projecte que els arribi si és “realitzable, sostenible i beneficiós per al territori”.

Amb “dolor”, Blanco explicava la renúncia al 2030 perquè “ja no hi ha cap més sortida”, ja que tot el moviment olímpic i bona part de l’opinió pública internacional, que admetia que no n’ha tret gaire bona imatge, veien que el debat agafava un “caire” excessivament polititzat i que no duia enlloc, fet del qual el COE vol fugir. “No podem passar-nos mesos discutint”, resumia, amb certa impotència. “Per circumstàncies que tots coneixen, aquest projecte esportiu que havia d’unir voluntats ha derivat en enfrontaments polítics interns importants, basats en mentides, desavinences, suposicions i susceptibilitats. No és propi d’una candidatura olímpica”, es queixava amargament. En aquest sentit, això sí, es mossegava la llengua per evitar carregar els neulers només contra Lambán, però se li entenia tot quan li preguntaven qui veia com a culpable del fracàs: “Coneixeu qui va trencar l’acord tècnic; a partir d’aquí, que cadascú assumeixi la seva responsabilitat”, etzibava. Poc abans, ell mateix havia explicat que l’entesa va anar molt bé en l’àmbit tècnic fins que el president d’Aragó ho va portar “a un altre terreny no esportiu”. “Lambán ha dit que no, i no hi podem fer res més”, es resignava, després d’explicar també que, en l’última fase política de les converses, Aragó va rebutjar la proposta catalana per dur cinc proves de free style de Baqueira a Cerler a canvi que el patinatge artístic fos a Barcelona, i Catalunya va refusar dividir les modalitats masculina i femenina de l’esquí alpí.

Segons Blanco, si els polítics ho haguessin pactat, ell no hi hauria posat cap problema perquè hauria estat millor “una candidatura àmplia”, i no descarta que en el futur se n’assoleixi una de consens. Per ara, però, ahir es va rendir.

LES FRASES

Si transformem un projecte regenerador en una guerra entre constitucionalistes i independentistes és que no entenem el moviment olímpic
Coneixeu qui trenca l’acord tècnic; a partir d’aquí, que cadascú agafi responsabilitats. [...] Dir que no, és molt fàcil, però cal valorar-ne les conseqüències
Continuem dialogant amb el COI; esperem en un futur presentar una candidatura sòlida tècnicament, sense els inconvenients d’ara
Alejandro Blanco
president del coe

Lambán s’assossega

Javier Lambán va admetre ahir al matí que hi ha un sentiment de “malestar, decepció i incomoditat” a Aragó davant la renúncia del COE a continuar amb una candidatura conjunta per al 2030. Fins i tot va dir que ell mateix ho sent així per “les energies i la feina” que ha dedicat al projecte. Ara, va dir, cal “aprendre” de la situació i veure-la “des de la perspectiva que dona estar immersos en el somni olímpic des de fa més de 30 anys”, un somni al qual va insistir que Aragó no renunciarà. Lambán va reivindicar la tasca i la “lluita” feta per Jaca i es va voler mostrar “prudent” a l’hora de fer valoracions perquè, deia, l’important per a ell és que els Jocs “s’acabin duent a terme”.

L’Associació d’Entitats Locals del Pirineu Aragonès (Adelpa) havia expressat dilluns la seva decepció per la falta d’acord que ha impedit una candidatura conjunta, en la qual encara insistia. “Els avantatges del projecte haurien d’haver tingut més pes que les diferències entre les parts, ja que està en joc el futur dels pobles del Pirineu d’Aragó i Catalunya”, insistia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem jutja Reguant per no respondre Vox al judici de l’1-O

madrid

Esquerda irreparable?

barcelona
FÈLIX LARROSA PIQUÉ
CAP DE L’OPOSICIÓ A LLEIDA (PSC)

“A Lleida no hi ha lideratge i això ha posat la ciutat en una situació molt feble”

Lleida

Quan el PSC sí que mirava el Canadà

barcelona
Itàlia
Les conseqüències del resultat electoral

La vella Lliga, contra Salvini

Roma

Escut social amb ajudes de 100 euros a cada escolar

barcelona

El dèficit fiscal, 40 anys després

BARCELONA

Creix la tensió entre ERC i Junts

Barcelona
Anàlisi
EMILI BELLA

Proposta: referèndum pactat