Política

Aquest any que intenta recuperar l’entusiasme d’abans de la pandèmia sortiran vuit carrosses de la vila i cinc que venen d’altres pobles

Imaginar un món fantàstic

La de les carrosses i el Carroussel de Palafrugell és una festa de primera en plena primavera

Les litúrgies són estrictes, exigeixen perseverança i devoció, i més quan has de superar dos anys de pandèmia que t’han fet dubtar de la pròpia fe. A Palafrugell, la covid va trencar una festa que generava entusiasme i dedicació i ara han d’escarrassar-se per tornar a guanyar posicions i convertir el Carroussel de primavera en la gran celebració pagana que sacseja Palafrugell des de fa sis dècades. Marc Casanovas, president de l’Associació de Colles de Festes de Primavera, és conscient que passem moments estranys, que la pandèmia ha fet que tot s’hagués de reinventar i avui, en una nau propera a l’antic escorxador municipal, s’han construït les vuit carrosses locals que protagonitzaran la rua. Les acompanyaran cinc més arribades de punts tan llunyans com la Ràpita, els Monjos, Sitges o Olot. Amb un discurs que pot transportar a l’espectador els misteris de la papiroflèxia, passant per una pel·lícula de romans, la recuperació del joc del menjaclosques (comecocos) o la recreació de La casa de papel, els carrossaires saben que el seu és un art efímer fill de molts mesos de feina que es consumeix en la hora i mitja que dura el Carroussel. Imaginen un món fantàstic que el dia de la rua mobilitza més de mil tres-centes persones, que són les que acompanyen carrosses i comparses, i reuneix trenta mil espectadors.

Com assegura l’Albert, un dels artistes que trobem laborant en la nova composició que presenta aquest any, «fer una carrossa comporta molta feina»: «La nostra colla comença a treballar al mes d’octubre. Hi dediquem caps de setmana. Abans era més complicat, les carrosses es feien amb fusta i guix, ara utilitzem porexpan, poliuretà, fullola i fusta.» L’Albert es queixa que avui hi ha molts joves que viuen atrapats per les pantalles i les xarxes socials: «No estan per festes populars, s’estimen més la tablet que aprendre de fuster o ebenista.» El lament no indica que s’hagi resignat, continua reivindicant el que fa: «Treballar per al Carroussel és com una droga, que no tan sols et permet crear fantasies, sinó també sortir de casa i muntar unes bones xefles amb els amics.» No parlem de les chirigotas de Cadis ni de les falles de València, però la de Palafrugell és una festa de primera en plena primavera.

Setanta mil escames

La Pilar i l’Enric, integrants de la colla dels Incorrectes, que capitaneja Ferran Gil, no es queixen, però han enformat i pintat més de setanta mil escames, que són les que recobreixen els animals mitològics, serps de dos caps, dracs, leviatans, krakens, que són els hostes habituals d’una mena de simbiosi entre la ficció i el miratge que omple d’energia els carrers de Palafrugell. En Ferran Gil, que és originari de l’Hospitalet però és un veí que estima el poble, va col·laborar un temps amb dues colles fins que tocat pel garbí i la follia de la creació va decidir fundar una colla pròpia amb normes particulars. Utilitzant material reciclable, per convertir-lo en una fantasia animada, ha creat propostes fugaces que després d’hores de feina i un dia de glòria acaben desmuntades però no oblidades. Gràcies a elles, renaixerà la carrossa de l’any vinent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una nova delegació dels EUA viatja a Taiwan enmig de la crisi amb la Xina

washington

Feijóo afirma que és “molt difícil” governar a l’Estat si el PP no puja a Catalunya

madrid

Rushdie es recupera de l’atac i ja pot parlar

Barcelona

Chacón deixa el lideratge de Centrem i la política activa

barcelona

La vitalitat municipal, a les planes d’El Punt Avui

GIRONA

Darrere dels símbols

Bogotà

Puigneró insta l’Estat a traspassar l’R3 i l’N-260 si no hi ha d’invertir

barcelona

Un any enfonsat en l’oblit i en la vergonya

Beirut

Giró avisa que el Midcat “no és fàcil ni ràpid”

barcelona