Política

Cau l’últim escut de Mariúpol

S’entreguen 265 militars ucraïnesos que defensaven des de fa setmanes la ciutat portuària atrinxerats en una fàbrica d’acer

Els invasors els traslladen a territori prorús per a un eventual intercanvi de presoners de guerra

Putin garanteix un tracte d’acord amb les lleis internacionals

La guerra d’Ucraïna va tancar ahir un dels capítols més dramàtics amb l’evacuació dels últims defensors ucraïnesos de la ciutat portuària de Mariúpol, després de més de quatre setmanes d’haver resistit els atacs russos atrinxerats a la planta metal·lúrgica d’Azovstal.

El Ministeri de Defensa rus va informar que havien evacuat 265 “militants de la unitat nacionalista d’Azov” i soldats ucraïnesos la nit de dilluns a dimarts, incloent-hi 51 soldats ferits greument. Després d’haver “deposat les armes” i haver-se “rendit”, els militars ucraïnesos són considerats ara “presoners” de guerra susceptibles de ser intercanviats per presoners russos.

Segons el portaveu de l’exèrcit rus, el general Ígor Konaixénkov, els ucraïnesos evacuats van ser traslladats a Olénivka, prop de la ciutat de Donetsk, territori controlat per Rússia, i els ferits més greus, cap a Novoazovsk, també al Donbass, per rebre tractament mèdic. S’ignora si encara queden militars a l’interior de l’acereria, tot i que el govern ucraïnès ho va confirmar indirectament assegurant que continua la tasca de “salvar vides” al recinte d’Azovstal.

El relat ucraïnès sobre l’evacuació de la planta difereix del de Moscou. Segons Kíiv, els comandants de les diverses unitats atrinxerades a la planta d’Azovstal van complir l’ordre de “salvar la vida” de més de 200 soldats. “Els defensors de Mariúpol són els herois del nostre temps. Estaran per sempre en la història”, indicava una nota oficial que parla dels diversos components d’aquest destacament, que inclou elements de les “forces especials del regiment Azov, la brigada 12 de la Guàrdia Nacional d’Ucraïna, la brigada 36 de la infanteria de marina, guardes fronterers, policies, voluntaris i la defensa territorial de Mariúpol”.

Tots ells, asseguren les autoritats de Kíiv, tornaran a territori sota control d’Ucraïna a través d’un procediment d’intercanvi. Per ara, però, es desconeix com es produirà aquest hipotètic intercanvi per presoners de guerra russos capturats a Ucraïna, ja que no s’han revelat detalls de l’acord a què van arribar les parts amb la mediació de la Creu Roja internacional. Des de Moscou, el president rus, Vladímir Putin, va garantir que els soldats entregats “rebran un tracte d’acord amb les lleis internacionals”, segons va assegurar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, mentre que el president de la Duma (cambra baixa), Viatxeslav Volodin, advertia que els integrants del batalló nacionalista Azov no han de ser intercanviats. “Són criminals de guerra i ho hem de fer tot perquè responguin davant la justícia.” Dels membres d’aquest batalló, també en va parlar Amnistia Internacional (AI), que va criticar que hagin estat “deshumanitzats pels mitjans russos i retratats en la propaganda de Putin com a «neonazis», cosa que desperta una greu preocupació sobre el seu destí com a presoners de guerra”. AI afirma que ha documentat “assassinats sumaris” de captius per part de les milícies prorusses al Donbass, així com “execucions extrajudicials” de civils ucraïnesos en mans de les forces russes, durant les últimes setmanes.

Els nòrdics s’adrecen avui a l’OTAN

Redacció

Suècia i Finlàndia presentaran avui a Brussel·les la seva sol·licitud d’adhesió a l’OTAN, després que el Parlament finlandès aprovés avui l’ingrés per una aclaparadora majoria –188 vots a favor i 8 en contra– i que la ministra d’Afers Estrangers sueca, Ann Linde, firmés la petició. L’anunci va tenir lloc en una roda de premsa conjunta a Estocolm de la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, i el president finlandès, Sauli Niinistö, de visita oficial. Amb l’entrega de la sol·licitud, els dos països envien “un missatge fort i un senyal clar” que estan “junts davant del futur”, va declarar Andersson. Tots dos van atribuir el gir en les seves posicions històriques a favor de la no alineació al canvi de seguretat provocat per la intervenció militar russa a Ucraïna. Andersson i Niinistö viatjaran demà a Washington per reunir-se amb el president Biden, amb qui abordaran la seva candidatura a l’Aliança.

Coincidint amb l’acte conjunt d’ahir a Estocolm, Rússia va decidir ahir expulsar dos diplomàtics finlandesos en resposta a la declaració de persona non grata per part de Hèlsinki l’abril passat de dos membres de l’ambaixada russa, segons va informar el Ministeri d’Afers Estrangers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats Units

L’FBI se’n va endur una dotzena de caixes en la batuda a la casa de Trump

washington

Zelenski diu que la guerra Rússia contra Ucraïna ha d’acabar amb l’alliberament de Crimea

kíiv / Moscou

Un article de la universitat de Bolonya esbossa la repressió a l'independentisme

barcelona

L’FBI irromp a la casa de Trump per buscar papers classificats

washington

La Moncloa no vol disculpa de Felip VI pel lleig a Bolívar

madrid

Junts i ERC, contra el monument als caiguts de Montjuïc

barcelona

Duríssima sentència contra un manifestant independentista

barcelona

Taiwan inicia exercicis i la Xina allarga les maniobres

Tòquio

El PSC proposa un pacte municipal d’habitatge

GIRONA