Política

Estats Units

El Suprem dels EUA treballa per restringir l’avortament

Es filtra un esborrany de l’alt tribunal que revoca el dret constitucional d’interrompre l’embaràs, reconegut des del 1973

Biden prepara una resposta contra la resolució, que ha indignat els activistes per la llibertat reproductiva

La filtració d’un esborrany de l’opinió del Tribunal Suprem sobre el dret a l’avortament als Estats Units ha provocat un terratrèmol polític i social. Aquest document suggereix que hi ha prou jutges a la màxima instància judicial del país per revocar la decisió coneguda com a “Roe contra Wade”, la sentència del Suprem del 1973 que va atorgar protecció de rang constitucional al dret a avortar.

En una filtració sense precedents, el portal Politico va revelar l’esborrany d’un dictamen redactat al febrer, amb l’aval d’una majoria de cinc jutges del tribunal, de majoria conservadora, que sosté que la sentència històrica que va garantir el dret de les dones a interrompre un embaràs “estava terriblement equivocada des d’un inici”, i “ha de ser anul·lada”. Tot i els primers dubtes sobre l’autenticitat d’aquest document, el jutge en cap del Suprem, John Roberts, va reconèixer ahir que el text és real i va ordenar una investigació sobre la filtració.

L’esborrany d’opinió sobre l’eliminació d’aquest precedent històric no prohibiria l’avortament a tot el país, sinó que permetria als estats restringir dràsticament o fins i tot prohibir la interrupció de l’embaràs. Davant d’això, els defensors dels drets reproductius diuen que podria tenir conseqüències “sísmiques” per al país. En un comunicat facilitat a El Punt Avui, el director executiu de la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU, segons la sigla en anglès), Anthony Romero, va comparar la posició del tribunal amb un terratrèmol polític: “Privaria la meitat de la nació d’un dret constitucional fonamental de què han gaudit milions de dones durant més de cinquanta anys”, va dir Romero.

En total, més de vint estats del país tenen lleis que podrien restringir o prohibir l’avortament poc després que el Tribunal Suprem anul·li aquest precedent legal. Alguns estats també tenen prohibicions d’avortament anteriors a “Roe contra Wade” que no han estat en vigor per aquesta decisió del Suprem de la dècada dels setanta. Això podria provocar una allau de pacients per rebre atenció mèdica als estats que continuïn permetent l’avortament. Per exemple, després que Texas promulgués la seva prohibició estatal d’aproximadament sis setmanes sobre l’avortament l’any passat, alguns residents van començar a avortar fora de l’estat.

En els darrers quatre mesos de l’any passat, les clíniques de Planned Parenthood dels estats propers a Texas van informar d’un augment gairebé d’un 800% del nombre de pacients texans en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

El president dels Estats units, Joe Biden, va advertir que està preparant una “resposta” per defensar l’avortament al país. “Si aquesta decisió tira endavant, serà una cosa molt radical”, va dir el cap de la Casa Blanca.

La notícia va ser una galleda d’aigua freda per als activistes en favor dels drets reproductius, que es van organitzar immediatament per manifestar-se davant de la seu del Suprem a Washington i altres ciutats del país. En declaracions a El Punt Avui, una portaveu de Planned Parenthood, la xarxa més gran de clíniques de salut sexual i reproductiva dels Estats Units, va assegurar que aquesta organització està “fent tots els possibles per mantenir l’avortament segur, legal i accessible per a totes les persones”. “Aquesta nova realitat per a l’accés a l’avortament fa por, però no ens farem enrere”, hi va afegir.

Un precedent històric

Una dona de Dallas (Texas, Estats Units), Norma McCorvey, va voler interrompre el seu embaràs l’any 1970. En aquell moment, el Codi Penal de l’estat de Texas prohibia i castigava amb multa i presó aquesta pràctica, amb l’excepció de si l’avortament es practicava per salvar la vida de la mare.

McCorvey, que en els documents judicials va ser presentada amb el pseudònim de Jane Roe, va presentar un recurs contra l’article del Codi Penal que castigava l’avortament. L’aleshores fiscal del districte del comtat de Dallas, Henry Wade, va representar l’estat de Texas durant el procés judicial. Tot i que el tribunal del districte va dictaminar a favor de la denunciant, no es va pronunciar sobre el dret a l’avortament de les dones.

Després de diverses apel·lacions, el cas va arribar al Tribunal Suprem dels Estats Units, que va trigar dos anys a prendre una decisió final. El 22 de gener del 1973, el màxim tribunal nord-americà va dictaminar, amb un resultat de set vots a favor i dos en contra, que la llei de Texas era inconstitucional. D’aquesta manera, l’alt tribunal dels Estats Units va reconèixer per primera vegada el dret d’avortar sense restriccions durant el primer trimestre d’embaràs, una decisió que ha servit a moltes dones per exercir el seu dret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Condemnat per conducció temerària per envestir 2.500 creus grogues el juliol de 2018 a Vic

vic

El Ministeri de l’Interior envia el segon policia infiltrat a una ambaixada

barcelona

Montero diu que el desacord amb el ‘sí és sí’ és “tècnic” i confia arribar a un acord amb Unides Podem

Madrid

L’Audiència de Lleida absol Hasél i 10 acusats més per la protesta a la subdelegació de Lleida

LLeida

Verge reivindica que els 116 milions per a Igualtat són un “escut antifeixista” davant les expressions d’odi

Barcelona
Corea

Corea del Sud i Estats Units fan maniobres amb caces furtius F-22 i F-35 al mar Groc

Seül

Junqueras a Junts sobre els comptes: “Tothom qui vulgui contribuir i ajudar el país serà benvingut”

Martorelles

Iniciativa Parlamentària del PSC per aconseguir un centre educatiu a Lloret

lloret de mar

Un grup d’experts de l’ONU demana a Espanya una investigació “completa” del ‘Catalangate’

brussel·les