Política

Kíiv denuncia els esculls als corredors humanitaris

Moscou pretén que els refugiats ucraïnesos fugin cap a Rússia i Bielorússia

Les forces de Putin redoblen el setge a les ciutats a cop de foc d’artilleria

Rússia i Ucraïna van mantenir ahir una ronda de converses, la tercera des que va començar la invasió russa, destinada a trobar una solució perquè els refugiats puguin fugir de la guerra a través de vies segures. Segons va dir l’assessor de l’oficina del president ucraïnès, Mikhailo Podoliak, hi va haver petits avenços en “la millora de la logística dels corredors humanitaris”, mentre continuen les converses sobre un alto el foc.

Rússia va anunciar ahir al matí un alto el foc temporal a partir de les deu del matí (hora local) per obrir corredors humanitaris a Kíiv, Mariúpol, Khàrkiv i Sumi, amb sis rutes, de les quals quatre acaben en ciutats russes com Rostov del Don (pel sud) i Bélgorod (per l’est). El pla d’evacuació per a Kíiv també inclou passar per territori bielorús (Hòmel i Gden) i un posterior transport aeri a Rússia.

La vice primera ministra i ministra per a la Reintegració dels Territoris Temporalment Ocupats, Irina Veresxuk, va qualificar aquestes rutes d’“absurdes, cíniques i inacceptables”. “Ucraïna demana als estats, en particular als dels líders que mantenen contactes amb el president [rus, Vladímir] Putin, que facin tots els esforços possibles per obligar Rússia a garantir un règim d’alto el foc per obrir corredors humanitaris i evitar catàstrofes humanitàries a gran escala.”

El govern ucraïnès va denunciar, a més, que Rússia va “sabotejar” de nou ahir l’obertura de corredors humanitaris per a l’evacuació de la població civil de les regions de Kíiv, Khàrkiv, Donetsk i Jerson, en continuar bombardejant amb coets i míssils aquests llocs, fet que suposaria la violació dels acords assolits.

Diversos responsables ucraïnesos van acusar Moscou d’estar duent a terme tàctiques de “setge medieval” en diverses ciutats que estan totalment encerclades per l’exèrcit rus. Entre les quals hi ha la ciutat portuària de Mariúpol, al sud del país, on no es veu cap signe d’evacuació i centenars de milers de persones hi estan atrapades sota els bombardejos sense proveïment de menjar ni aigua corrent.

Les forces russes continuen colpejant diverses ciutats amb foc d’artilleria, tot i els anuncis de corredors humanitaris, i es mantenen els combats arreu del país, fet que no fa pensar en un pròxim cessament de les hostilitats.

I, mentrestant, la població civil continua patint les conseqüències més sagnants de la invasió. Ahir, tretze persones van morir a causa d’un bombardeig rus sobre una antiga fleca a prop de la localitat ucraïnesa de Makàrov, a la regió de Kíiv, segons les autoritats ucraïneses. D’acord amb el Servei Estatal de Comunicació Especial i Protecció d’Informació d’Ucraïna, la matança es va produir després que un projectil rus caigués sobre l’antiga fàbrica de pa.

També ahir, el Servei Estatal d’Emergències del país va informar que almenys nou persones van morir diumenge en el bombardeig d’un aeroport de doble ús, civil i militar, a prop de Vinnitsia, a l’oest d’Ucraïna, en el qual van impactar vuit míssils russos. Aquesta agència va assenyalar que s’han tret de les runes dels edificis de l’aeròdrom quinze persones, entre les quals nou víctimes mortals.

D’acord amb la presidència ucraïnesa, les forces russes han destruït o malmès més de 1.500 edificis d’habitatges, més de 200 escoles i una trentena d’hospitals des que va començar la guerra, fa tretze dies, a Ucraïna, on més de 900 localitats han quedat sense aigua, electricitat ni calefacció. L’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans té més de 400 morts de civils verificades des que Putin va llançar la invasió.

Pel Kremlin, l’única alternativa que hi ha per frenar l’ofensiva és que Kíiv renunciï a entrar a l’OTAN, reconegui Crimea com a territori rus i reconegui la independència del Donbass. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va respondre ahir, en una entrevista a la cadena de televisió nord-americana ABC, que no accepta el seu “ultimàtum” per frenar la invasió i va demanar al seu homòleg rus, Vladímir Putin, que surti de la seva “bombolla sense oxigen” i permeti el “diàleg”.

LA XIFRA

406
morts
civils tenia verificat l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans diumenge passat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
suècia

Suècia aprova la primera extradició a Turquia després de l’acord d’entrada a l’OTAN

estocolm
alemanya

Scholz, a la recerca de la connexió gasística amb Portugal i Espanya

Berlín
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

L’ONU demana Rússia i Ucraïna que cessin les hostilitats a la central nuclear de Zaporíjia

Ginebra

La UE es planteja prohibir l’entrada dels turistes russos com a represàlia per la invasió d’Ucraïna

brussel·les

Rússia avisa que no es compleixen plenament els acords d’Istanbul dels cereals

moscou / Kíiv

La CUP i els Comuns abandonen el govern d’Arenys de Mar i deixen ERC en minoria

arenys de mar
colòmbia

Petro evoca l’esclavisme en el seu primer viatge com a president

bogotà

Asens sobre Felip VI a Colòmbia: “És més propi d’un conquistador que d’un cap d’estat”

madrid
corea del nord

Kim canta la “victòria” de Corea del Nord sobre la covid

tòquio