L’OTAN activa plans de defensa i envia més tropes a l’est

“És una guerra d’una magnitud que pensàvem que ja era història”, deia ahir incrèdul Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN. Des de la seva creació el 1949, l’Aliança Atlàntica no s’havia trobat amb un conflicte d’aquest calibre a les portes de casa. Europa està commocionada per la invasió a gran escala d’Ucraïna, però els països que estan a l’est són els que pitjor ho porten. Rússia, la titella Bielorússia i Ucraïna els queda molt a prop.

Polònia, Bulgària, Romania, la República Txeca, Eslovàquia i els bàltics se senten amenaçats després de veure l’esclat brutal de la guerra a Ucraïna. Tots aquests estats formen part de l’aliança militar i ahir van activar l’article 4 del Tractat de l’Atlàntic Nord, que permet a qualsevol membre demanar que s’abordi la seva situació si veuen en perill la seva “integritat territorial, independència política i seguretat”.

En una reunió d’urgència, els ambaixadors de l’OTAN a Brussel·les van decidir activar ja plans de defensa i enviar més efectius a l’est. Reforçaran el flanc oriental d’Europa “per terra, mar i aire”: més tropes a Polònia, més vaixells al mar Bàltic i més seguretat a l’espai aeri. En paral·lel, han donat més autoritat als caps militars de l’OTAN per moure les seves tropes.

“Les nostres accions són i continuen sent preventives, proporcionades i no escalatives”, defensa Stoltenberg, que avui ha convocat una cimera virtual amb els líders per decidir els següents moviments de dissuasió amb l’objectiu de contenir Rússia. Els mandataris europeus hi podran assistir de manera presencial perquè ahir ja es van trobar a Brussel·les per discutir les sancions econòmiques contra el règim de Vladímir Putin. Suècia i Finlàndia també participaran en la trobada, tot i que no formen part de l’Aliança Atlàntica. Els finesos estan particularment preocupats: el seu país és el que, a Europa, comparteix més quilòmetres de frontera amb Rússia.

Qui sí que està a l’OTAN és Turquia, que té frontera marítima amb Ucraïna i Rússia al mar Negre. Segons va avançar ahir la cadena Al Jazeera, Kíev ha demanat a Ankara que tanqui l’estret del Bòsfor i dels Dardanels als vaixells russos.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, està en una posició delicada perquè té bones relacions amb els dos veïns. Sense aclarir si intervindrà en el conflicte, Erdogan va condemnar ahir la invasió russa d’Ucraïna.