Política

Putin ataca Ucraïna

Rússia desplega tropes sobre el terreny i llança míssils contra ciutats importants del país

L’avenç de l’exèrcit rus provoca una fugida d’habitants espaordits de Kíev a la recerca de llocs segurs

Els xocs i els bombardejos causen la mort de 40 militars i de desenes de civils ucraïnesos

Zelenski va firmar el decret per a la mobilitzar general per la guerra

Les explosions que es van sentir a les cinc del matí a Kíev i en altres ciutats d’Ucraïna eren l’evidència sonora que la guerra acabava de començar. Rússia no només va desplegar les tropes a les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Luhansk, tal com havia anunciat, sinó que en va enviar a prop de Kíev i a altres emplaçaments, com ara Odessa. També va llançar míssils a ciutats importants fora de les regions separatistes. La diplomàcia no va servir perquè ahir Rússia es convertís en el primer país que n’ataca un altre a Europa en el segle XXI.

La por i el caos es van apoderar dels carrers de la capital d’Ucraïna en sentir-se les explosions, i arribaven notícies de l’avançament de tropes russes a la ciutat. Les comunicacions ahir amb els residents a la capital no eren fàcils i al migdia, mentre tenien lloc les operacions militars, molts no sabien on refugiar-se. Tatiana, una pensionista de 66 anys que va preferir no donar el seu cognom, es mostrava preocupada en una conversa amb aquest diari per la seva família. “La meva filla ha anat a Odessa, juntament amb les meves netes, per agafar un avió cap a Istanbul, perquè el seu marit, que no les ha pogut acompanyar, és turc i els pot resultar fàcil entrar-hi”, afirmava. Les volia trucar i saber on eren exactament perquè, com a conseqüència dels atacs russos, el vol s’havia cancel·lat. La guerra va obligar a tancar l’espai aeri del país.

Era una de les milions d’històries que es van repetir ahir de persones que, espaordides, volien refugiar-se en llocs segurs, com ara el metro de Kíev. Les carreteres de sortida de la capital estaven col·lapsades i habitants de la ciutat parlaven de supermercats desproveïts de productes. Altres ciutadans explicaven a aquest diari que no havien anat a treballar pel caos al carrer –de fet l’alcalde va demanar no anar al lloc de treball si no era estrictament necessari– i pensaven anar a casa de familiars.

Les operacions russes fora de les regions separatistes tenien l’objectiu de neutralitzar i deixar inoperatius equipaments i infraestructures militars, i van provocar la mort de 40 soldats ucraïnesos i desenes de civils, segons confirmava ahir a la tarda el govern de Kíev, que també informava de la presència de soldats russos a l’entorn de la zona d’exclusió de l’antiga central nuclear de Txernòbil, que finalment se la van fer seva.

A la ciutat d’Odessa, una de les principals del mar Negre, hi van aterrar membres de l’exèrcit enviats pel Kremlin i també s’hi registraven enfrontaments, tot i que ahir, al tancament d’aquesta edició, les informacions eren confuses i no estava clar si Ucraïna n’havia perdut el control. En tot cas, és una emplaçament on, en les protestes de fa vuit anys, ja hi va haver un greu incident, amb la mort de 36 persones en un incendi intencionat enmig d’uns enfrontaments entre prorussos i fidels al govern de Kíev. A Odessa, tot i estar lluny de les zones autoproclamades independents, també hi ha una forta presència de prorussos.

A Lviv, a l’extrem occidental i una de les ciutats on es parla més l’ucraïnès, ahir van sonar les sirenes, que feien presagiar la imminència de combats. Els habitants de més edat subratllaven que el malson bèl·lic es va tornar a apoderar de la ciutat, i és que no s’hi sentien sirenes des de la Segona Guerra Mundial. Històricament, Lviv ha format part de diferents estats i imperis europeus fins que es va integrar a l’URSS fa 76 anys, i, des de les protestes de Maidan del 2014, és una de les que han donat més suport als governs de Kíev.

L’Anya, de 36 anys, va trucar a amics de Lviv i Kíev. Ella hi va néixer i créixer, tot i que actualment viu a Barcelona, i ahir estava preocupada pels seus coneguts. Va preferir no donar el seu cognom per a aquesta crònica, i no parava de plorar per les nefastes notícies que li arribaven. “Els amics de Kíev diuen que a la matinada no podien dormir per les explosions, i a Lviv la gent també busca llocs segurs perquè, amb aquest panorama, tenen molta por”, deia a aquest rotatiu.

Precisament, en aquesta ciutat és on hi poden haver més problemes si el conflicte provoca onades de refugiats cap a la UE perquè és a prop de Polònia. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va demanar la intervenció del club comunitari tot al·legant que és “una guerra que demà tocarà les seves portes”. Ahir, a última hora, Zelenski va firmar el decret sobre la mobilització general de totes les persones en edat de servir l’exèrcit per la guerra. El decret preveu que la mobilització s’efectuï en un termini màxim de 90 dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JOAN BARRERA I ARANDA
CAP DE L’OPOSICIÓ A LA SEU D’URGELL (COMPROMÍS PER LA SEU)

“La Seu d’Urgell necessita amb urgència més neteja i més seguretat”

la seu d’urgell

Comuns, el PSC i ERC pacten per evitar la saturació de locals d’oci a l’Eixample

Barcelona

Torra denuncia les traves d’Espanya amb Pegasus

Barcelona
La Primera República, oblit i record
opinió
FERRAN PEDRET

La Primera República, oblit i record

Diputat del PSC al Parlament

La UE exclou dreceres en l’adhesió d’Ucraïna

Brussel·les

Hasél i deu acusats, lliures dels aldarulls del 2018

LLEIDA

Washington i Pequín xoquen per un “globus espia”

WASHINGTON / PEQUÍN

Tenas, cap de llista de GdP a Palafrugell

PALAFRUGELL
GIBRALTAR

Incident diplomàtic entre l’Estat espanyol i Gibraltar