Política

Barbados

Nou estatus

República i caribenya

Després de 400 anys, Barbados esdevé república i trenca els llaços del passat colonial tot reemplaçant la reina Isabel II

Es manté a la Commonwealth, que agrupa en debat permanent països del vell Imperi britànic

La nova república és saludada al Carib, on queden encara moltes illes sota sobirania colonial de les metròpolis

Després de quatre segles d’estar lligada a la corona britànica, la illa caribenya de Barbados és des d’ahir una república. Coincidint amb el 55è aniversari de la seva independència i després d’un debat de dues dècades, Barbados ha tallat definitivament els llaços amb un passat colonial que va començar amb l’arribada d’un vaixell anglès el 1625. Pocs anys més tard, el rei Jacob I va annexionar-la als territori britànics escampats pel planeta.

La fins ara governadora general, Sandra Mason, és ja la primera presidenta de Barbados, reemplaçant en el càrrec de cap d’Estat a la reina britànica Isabel II. Manson, de 72 anys, va ser la primera dona en servir a la Cort d’Apel·lacions de l’illa i ha estat escollida per les dues cambres legislatives. “Avui el debat i el discurs s’han convertit en acció. Posem la nostra brúixola en una nova direcció”, va dir Mason, tot convidant els ciutadans a “aprofitar al màxim” l’essència de la seva sobirania i a “perfeccionar l’Estat i la marca Barbados en un món complex, fracturat i turbulent”.

Disparant 21 canonades, el govern barbadià va escenificar el naixement de la república, un pas anunciat el 2015, en una cerimònia solemne amb convidats de tot el Carib i alhora festiva, a la qual va assistir la cantant barbadiana Rihanna, proclamada Heroïna Nacional. Lloc destacat en la cerimònia el va tenir el Príncep Carles de Gal·les, qui en nom de la seva mare va recordar “els dies foscos del nostre passat i la terrible barbaritat de l’esclavitud, que taca la nostra història per sempre”. L’hereu al tro britànic va contemplar amb posat seriós com es baixava l’estandart reial i se n’hissava un de presidencial. Carles va saludar el naixement de la república com un “nou començament” i una “fita en el llarg camí recorregut per generacions de barbadians” la pèrdua de poder britànic sobre la illa.

Isabel II va visitar l’illa el 1966 i ahir, des de Londres, enviava la “felicitació” el poble de Barbados i al seu govern. La vella monarca remarcava que “també és una font de satisfacció que Barbados segueixi sent un participant actiu dins la Commonwealth i espero que continuï l’amistat entre els nostres dos països i pobles”. L’associació agrupa a mig centenar de les antigues colònies de l’antic l’Imperi Britànic, i algunes encara tenen com a cap d’estat la reina. Entre els membres destacats, el Canadà, Sud-àfrica, Índia i Austràlia. Molts fa anys que debaten si els convé pertànyer o no a una lliga impulsada pel Regne Unit en el moment de la descolonització per mantenir-ne la influència. Barbados no és la primera illa del Carib en convertir-se en republicana: la Guaiana ho va fer el 1970, Trinitat i Tobago sis anys més tard, i la Dominica el 1978. Tampoc podria ser la darrera: “Barbados no està fent res de nou, però és molt important... Tinc l’esperança que, en vida meva, tots o la majoria dels països independents de CARICOM passin de ser una monarquia a una república”, va dir Ralph Gonsalves, el primer ministre de Sant Vicent i les Granadines, també antiga colònia britànica, que es manté a la unió. A la zona encara són monarquies Antigua i Barbuda, les Bahames, Belize, Granada o Jamaica, entre altres. I directament colònies britàniques, nord-americanes, franceses o holandeses ho són territoris com les Illes Caiman, les Illes Verges Britàniques. “Amb sort, impulsaran la independència...Seria bo veure’n la independència i la fi del colonialisme al nostre Carib”, va rematar Gonsalves.

280
mil
ciutadans té la nova república, que viuen majoritàriament a la capital, Bridgetown. De parla anglesa, com en altres illes del Carib, molts dels habitants són descendents d’esclaus africans, que van ser-hi portats pels britànics a treballar a les plantacions de sucre, fins que el 1834 s’abolí l’esclavitud. Barbados ara viu del turisme.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez aposta per la “distensió” i el “diàleg” per resoldre la crisi entre Rússia i Ucraïna

Barcelona

Berlusconi renuncia a aspirar a la presidència d’Itàlia

Roma

Govern i sindicats insten a no cedir i a defensar la immersió

Barcelona

Madrid qüestiona que Sassoli reconegués Puigdemont

Brussel·les

El Parlament reté l’escó de Juvillà i recorre al Suprem

Barcelona

Gay promet diàleg, consens i escoltar la ciutadania

BARCELONA
Societat

L’equip de Colau veu “intencionalitat política” en la querella

Rússia i els EUA s’encallen en un diàleg sense avenços

Brussel·les

El govern circumscriu a l’Alt Pirineu i l’Aran la consulta sobre els Jocs d’hivern

Barcelona