Política

La gran muralla de Xi

La victòria de Biden sobre Trump no ha destensat la relació entre els EUA i la Xina, cada cop més plena de rivalitat

L’administració demòcrata manté la política de línia dura amb Pequín però amb un enfocament més col·laboratiu

Darrere l’enfrontament hi ha una batalla pel domini tecnològic i geopolític

El president dels EUA, el demòcrata Joe Biden, té en la Xina la seva particular pedra a la sabata. La seva victòria electoral sobre el república Donald Trump, ara fa un any, no ha suposat cap canvi en la relació amb el gegant asiàtic. La nova administració Biden no ha aconseguit cap mena d’avenç després del desastre heretat de Trump. El març del 2018, Trump va iniciar una guerra econòmica i comercial global amb la Xina quan va anunciar que imposaria aranzels a diversos productes xinesos per valor de milions de dòlars sota l’article de la llei de comerç del 1974. Aquest fet va desencadenar la pitjor crisi diplomàtica i política entre ambdós gegants econòmics des de l’inici del desgel de les relacions entre tots dos països amb la coneguda com “diplomàcia del ping-pong” del 1971, de què enguany va ser el cinquantè aniversari i que ningú no es va atrevir a celebrar.

Pels EUA, la Xina és un dels principals socis comercials, amb el 19% de les importacions i el 8,7% de les exportacions, amb un dèficit bilateral de més de 300.000 milions de dòlars (més de 259.000 milions d’euros). I és per això que, després de mesos de tensions, a finals del 2019, els dos gegants van arribar a un acord de fase 1, en què es va convenir que la Xina compraria 200.000 milions de dòlars (més de 173.000 milions d’euros) en productes agrícoles i manufacturats, energia i serveis dels EUA i, a més, el país asiàtic es comprometia a enfortir les proteccions de propietat intel·lectual. Per la seva banda, Trump mantindria els aranzels per 360.000 milions fins a les negociacions de fase 2. Però, en aturar-se literalment el planeta el 2020, la pandèmia no només va impedir aplicar l’acord, sinó que Biden va assumir la presidència, anunciant una revisió total de la política comercial amb la Xina.

En comparació amb la retòrica bel·licosa i superba de l’administració anterior, Biden –que ja coneixia Xi de l’època en què va ser vicepresident amb Obama– planeja continuar amb la política dura de Trump però adoptant un enfocament més col·laboratiu i multilateral amb la Xina, comptant amb el suport dels aliats. Les dues trobades d’alt nivell de funcionaris d’ambdós països –a Anchorage, el març, i a Ginebra, el mes passat– han estat un reguitzell d’acusacions mútues en temes que van des de la qüestió comercial, el ciberespionatge i l’origen del coronavirus a qüestions de drets humans a Hong Kong, Xinjiang i el Tibet, així com l’assetjament de Taiwan.

De manera paral·lela, Biden va saber recompondre i renovar les aliances amb els seus principals socis asiàtics i del Pacífic –el Japó, Corea del Sud, l’Índia, les Filipines i Austràlia, per citar-ne alguns– per consolidar el tradicional paper del seu país a l’Índic i el Pacífic, quelcom que es pot veure reflectit amb l’enfortiment del Diàleg de Seguretat Quadrilateral, format pels mateixos EUA, Austràlia, el Japó i l’Índia, i de l’Aukus, la nova aliança estratègica entre americans, australians i britànics per a la regió de l’Indo-Pacífic.

No hi ha cap dubte que darrere d’aquests enfrontaments comercials i diplomàtics hi ha una batalla per la supremacia tecnològica i geopolítica. La pandèmia i l’origen del virus van provocar que el líder xinès, Xi Jinping, ordenés un replegament del país que s’està notant tant físicament –les fronteres del país romanen tancades a visitants– com al més alt nivell: Xi fa més de 21 mesos que no surt del país, ni tan sols per assistir a reunions com ara la del G-20 a Roma o la del Cop26 a Glasgow.

Un altre indici d’aquest tancament de la muralla xinesa que està propiciant Xi envers els productes occidentals –i més concretament nord-americans– és la recent fi d’activitats a la Xina del motor de cerca Yahoo des del passat 1 de novembre. La Xina no només està augmentant la repressió i la censura que sempre havia existit en aquest país, sinó que, fins i tot, ha regulat àmbits tan poc sospitosos a la dissidència com ara l’accés dels menors als videojocs per internet. Aquesta pressió sobre el sector digital ha fet que Yahoo tanqués els seus serveis citant “l’entorn comercial i jurídic cada cop més difícil a la Xina”.

L’empresa nord-americana és l’última d’una llista de grups internacionals a abandonar el mercat xinès: el mes passat, la xarxa social LinkedIn, de Microsoft, també va anunciar la sortida de la Xina a causa d’un “entorn difícil”. I és que en nom de l’“estabilitat”, les autoritats xineses suprimeixen de la xarxa els temes políticament sensibles i es demana als gegants d’internet que bloquegin els continguts no desitjats pel govern. Negant-se a complir amb les exigències de Pequín, les xarxes socials nord-americanes Facebook, Twitter, Instagram i YouTube, l’enciclopèdia participativa Wikipedia, així com una bona part de mitjans estrangers –principalment amb capital dels EUA– estan bloquejats a la Xina per una “gran muralla informàtica” erigida pels censors del règim.

A banda dels protagonistes principals –Biden i Xi, que tenen prevista una trobada virtual abans de final d’any–, un dels homes que està cridat a ser una de les claus en una possible relaxació de les tensions és l’ambaixador xinès a Washington, l’exviceministre d’Exteriors Qin Gang, periodista de professió i antic col·laborador de l’agència nord-americana United Press. Malgrat que molts mitjans li van atribuir l’etiqueta de “llop guerrer”, Qin ha expressat el desig de “treballar conjuntament en solucions” amb l’administració Biden. Una porta entreoberta que podria donar els primers fruits a partir de l’any vinent després de la cimera virtual entre els dos presidents.

2018
Trump
va iniciar una guerra econòmica i comercial global amb la Xina que va desencadenar la pitjor crisi diplomàtica i política entre ambdós gegants econòmics des de l’inici del desgel de les relacions entre els dos països amb la coneguda com “diplomàcia del ping-pong” del 1971.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Condemnat per conducció temerària per envestir 2.500 creus grogues el juliol de 2018 a Vic

vic

El Ministeri de l’Interior envia el segon policia infiltrat a una ambaixada

barcelona

Montero diu que el desacord amb el ‘sí és sí’ és “tècnic” i confia arribar a un acord amb Unides Podem

Madrid

L’Audiència de Lleida absol Hasél i 10 acusats més per la protesta a la subdelegació de Lleida

LLeida

Verge reivindica que els 116 milions per a Igualtat són un “escut antifeixista” davant les expressions d’odi

Barcelona
Corea

Corea del Sud i Estats Units fan maniobres amb caces furtius F-22 i F-35 al mar Groc

Seül

Junqueras a Junts sobre els comptes: “Tothom qui vulgui contribuir i ajudar el país serà benvingut”

Martorelles

Iniciativa Parlamentària del PSC per aconseguir un centre educatiu a Lloret

lloret de mar

Un grup d’experts de l’ONU demana a Espanya una investigació “completa” del ‘Catalangate’

brussel·les