MARINA BRAVO SOBRINO
CIUTADANS
“El PSOE no ha fet res per explicar l’1-O a Europa”
El govern català prioritza qüestions identitàries a les infraestructures
Veu difícil que es compleixi l’objectiu del 50% d’energia renovable pel 2050
UN RECORD PER SIENA
Un amic l’hi va enviar fa poc. És de quan estudiava a la universitat i tenia una gosseta que es deia Siena. “Em porta sempre molt bons records perquè amb ella feia moltes de les coses que m’agraden, com anar a la muntanya, passejar. Em recorda molt l’aire lliure i viatjar.” I també em recorda l’època d’estudiant, en què vivia en un pis compartit. Em va agradar molt l’experiència de tenir un gos. Fa un temps va morir i, amb la vida complicada d’ara, és molt difícil conciliar-ho, admet, però espera tenir una altra mascota, més endavant, quan deixi la política.
No sembla fàcil que l’aeroport de Lleida ni el de Girona puguin complementar el del Prat
La societat respon bé quan no desconfia de les decisions de les administracions
L’entrevista es fa al despatx de Ciutadans del Parlament de Catalunya. Una foto d’Inés Arrimadas en contrapicat presideix la sala de reunions. Les preguntes, formulades en català, es responen, principalment, en castellà.
Comencem pel principi. Com arriba a la política? Tenia alguns antecedents familiars, o inquietuds socials?
Sempre m’havia interessat la política, però no tenia cap antecedent polític a la família. Sempre havia estat en contacte amb persones de diferents ideologies. Els meus avis i els meus pares tenien opinions diferents, sense que això arribés a generar cap problema. Arribo a la a política amb un grup de Ciutadans que busca atraure talent de la societat civil. Aquí, a Catalunya, quan vaig entrar, el 2015, el nacionalisme estava prenent un to quasi populista, que intentava atraure gran part de la població cap a la seva via, molts cops amb veritats a mitges. En aquell moment estava treballant a Adif, [ara està en excedència] i des de Cs es buscava rebatre algunes d’aquelles afirmacions, moltes d’elles estaven relacionades amb les infraestructures.
És imprescindible el corredor mediterrani?
El corredor mediterrani és un exemple d’infraestructura que porta molt d’endarreriment. I exemplifica com els partits nacionalistes, quan han volgut pactar un acord de pressupostos amb els partits que governaven a Espanya, el que posaven sobre la taula eren qüestions que no tenien res a veure amb les infraestructures, amb altres demandes socials o inversions a Catalunya... Molts cops les exigències venien centrades en el traspàs de competències, o recentment, els indults. Part de l’endarreriment de les obres del corredor mediterrani, en què sens dubte ni el PP ni el PSOE han cregut, es degut al fet que mai ha estat una prioritat per als partits de Catalunya quan han hagut de negociar amb el govern espanyol.
Prioritat ho seria, però el que deu voler dir és que sigui la primera opció.
Han posat altres coses per davant. Les prioritats són això. El que compta és l’ordre en què tot ho poses. Prioritari pot ser-ho tot.
També considera que el problema de rodalies és el mateix, que no ha estat a dalt de tot de les demandes?
A rodalies, s’ha fet el traspàs de competències sense problemes: s’ha traspassat el servei però la infraestructura continua sent estatal, com es fa arreu d’Europa. A Catalunya es denuncia que és un model incomplet. Però el traspàs està pensat per veure què és el millor per prestar aquest servei. Nosaltres el compartim. Els serveis s’han de dur des d’on millor es gestionin (les regions) per compatibilitzar els horaris dels trens amb els dels autobusos, per exemple. Té molts aventatges com s’ha fet aquest traspàs. Però el govern de la Generalitat en rebre el traspàs, de nou ha posat el focus a dir que és incomplet, en comptes d’aprofitar al màxim aquest servei. Aquí, el govern de la Generalitat (i s’ha constatat al Parlament)ha mentit molt: Ha publicat articles i publicitat en premsa amb xifres falses per culpabilitzar a la infraestructura quan les causes són molt variades. hi ha molts retards, però que es produeixen per avaries als trens (en què la Generalitat té la competència), per saturació, per horaris mal pensats... En molts d’aquests aspectes es pot actuar.
Una de les queixes habituals del govern és que el pressupost en infraestructures a Catalunya és molt baix en relació amb el seu pes en el PIB i, a més, que triga anys a completar-se una obra. Ho compartiu?
Compartim que hi ha hagut, a partir de la crisi del 2010, una aturada molt gran de les inversions en infraestructures. Algunes que estaven molt avançades han quedat a mitges: la inversió no s’ha prioritzat bé. Com el pont de connexió entre l’AP-2 i l’AP-7, que fa anys que està mig acabat i que hauria calgut fer-hi la inversió final, fent-ho de manera racional. Mentrestant veiem que es fan inversions a Catalunya, però també a Espanya que, segurament, serien menys prioritàries. Però no ho pensem per territoris. Les inversions s’han de fer per aconseguir la major rendibilitat socioeconòmica al seu conjunt. Catalunya té unes infraestructures molt potents: és la primera comunitat que té les quatre capitals connectades amb AVE i amb una boníssima connexió amb Madrid i molta freqüència. Té un aeroport que ha crescut en viatgers a un ritme espectacular i ha funcionat a la perfecció i que són unes infraestructures en relació amb altres zones, molt proporcionada. Calen inversions que pugui estructurar-se correctament.
I en això surt allò de totes les províncies amb estacions d’AVE i aeroports arreu, que no sembla que tingui gaire sentit?
No té gaire sentit.
Fa uns dies sortia el tancament de l’aeroport de Ciudad Real, per exemple.
O el de Lleida.
D’acord. Què s’hi pot fer?
L’aeroport que ja s’ha construït s’ha de mirar d’aprofitar-lo. Les previsions de passatgers a Alguaire no s’han complert gens. Però sabem d’altres aeroports que han sabut complementar l’activitat amb altres serveis. Lleida està perfectament connectada amb tren. Té un aeroport molt potent a una distància relativament curta.
Es discuteix ara si cal ampliar la tercera pista del Prat o potenciar els aeroports de Girona i Lleida, i que es pugui aprofitar l’AVE que els connecta.
Ja es va demostrar que els vols de Lleida no s’omplen quan els de Barcelona estan saturats. No sembla que sigui tan fàcil que Lleida o Girona puguin ser complementaris al de Barcelona per la distància a què estan. Que es puguin desplaçar alguns vols, sens dubte, que sigui per a la seva àrea d’influència. Com a Girona, amb la Costa Brava. Això descarregaria una mica el de Barcelona...
Quines distàncies hi ha entre els aeroports de Londres i la capital?
Londres és dels que els té més allunyats, però no sé quines distàncies hi ha entre ells.
Participa a la comissió de Política digital. Com està el desenvolupament de la fibra òptica a tota Catalunya?
Ara encara ha d’arribar a tots els racons. I s’ha demostrat amb la pandèmia que tendim a una societat que troba noves formes de treball que podem donar moltes oportunitats al territori. És una oportunitat per a tots. S’ha demostrat que Espanya tenia una estructura bastant potent en quant a connexions en general. Mentre que en altres països, s’ha hagut de baixar la velocitat d’emissió perquè arribés a tot arreu perquè les xarxes estaven molt saturades, a Espanya, no s’han de prendre aquestes mesures dràstiques. Segueixen havent, i tots ho hem viscut durant la pandèmia, algunes zones sense fibra. Ens sembla impensable als que vivim a les capitals però avui la connexió encara no arriba a tot arreu. La connexió digital és fonamental per a la vertebració del territori
Sobre plaques solars, quina és l’opinió de Ciutadans?
Catalunya va molt endarrerida quant a energies renovables. Abans parlàvem de les inversions en funció del PIB. Si ho fem en relació amb l’energia renovable i PIB, Catalunya va molt a la cua d’energies renovables. Cal donar-hi una bona empenta. Sens dubte han de complir tots els requisits ambientals i respectar el màxim de terres agràries que es puguin conservar. Però on es posa el focus marca molt el resultat final que s’obté. A Catalunya, s’està ara més per posar dificultats a la implantació de noves plantes d’energia eòlica que no pas en donar-li la importància i veure que anem molt endarrerits respecte uns objectius imposats per nosaltres mateixos: El 2050, el 50% han de ser renovables. Les coses es poden fer bé.
Hi ha una desconfiança perquè les grans elèctriques copin el mercat de renovables i que col·lapsi les empreses petites o pels mateixos territoris. Ens cal energia però també tomàquets, no?
Sens dubte ha de ser una cosa equilibrada, però hem de veure on posem el focus. Si no volem posar ni una placa solar enlloc no aconseguirem el que ens havíem proposat de lluita contra el canvi climàtic. Com a l’Aeroport, si volem atraure més viatgers, segurament haurem d’actuar en les infraestructures. Si ja ens va bé, no cal que en fem més. Però no es pot voler-ho tot. Els costos als territoris s’han de saber compensar també; han de tenir retorn local. Hi ha actuacions concretes que facilitarien aquest avanç cap a les renovables.
Es com el porta a porta de Barcelona. El canvi de model implica un canvi d’hàbits.
Més enllà de les incomoditats, el que s’ha de valorar és quin resultat tindràs; i si augmentarà la tassa de reciclatge o si es pot aconseguir d’alguna altra forma. Tenim una societat que respon bé quan no desconfia de determinades decisions de les administracions. Hi ha una desconfiança als parcs eòlics. Això fa que hi hagi una oposició.
Han fet una proposta de rebuig per la concessió d’indults als condemnats.
Nosaltres ens considerem persones afectades a l’indult com a diputats en els fets del 6 i 7 de setembre, en què es va fer callar l’oposició, es va pretendre canviar l’Estatut i la Constitució amb 72 vots en un Parlament Autonòmic. Era absurd. Vam recórrer al TC i ens va donar la raó. L’informe del Tribunal Suprem sobre els indults diu que hi ha moltes qüestions per les quals no corresponien aquests indults.
Les opinions del Tribunal Suprem no s’aguanten a Europa, pel que es veu.
Sobre els informes del Consell d’Europa o d’altres informes s’han dit moltes mentides. Alguns cops es parla d’informes del Parlament Europeu quan son òrgans paral·lels o que en formen part però són molt parcials.
L’indult té a veure amb aquests informes recents?
S’haurien fet igualment. També crec que el PSOE no ha posat cap esforç a frenar-los al Parlament Europeu. No ha fet la seva funció de govern. No crec que els indults s’hagin produït pel que hagi dit Europa a favor d’ells. Sí que crec que el partit de govern, el PSOE, no està fent res per explicar a Europa què va passar i per què les persones han estat a la presó.
En la tercera legislatura
La diputada de Ciutadans continuarà en política mentre se senti útil i pugui “presentar batalla”. Diu que Ciutadans ha estat clau com a partit de l’oposició en les dues primeres legislatures. I en aquesta tercera (que han passat de 36 a 6 diputats) continuen en ferma oposició. La victòria de Ciutadans del 2017, just després de l’1-O, ve a demostrar, segona Bravo, que no era certa la imatge que Catalunya era majoritàriament sobiranista. En les últimes eleccions admet que sí que ha triomfat en nombre de vots, tot i aclarir que han estat eleccions molt atípiques i que els “constitucionalistes” no van saber mobilitzar uns votants “farts” de la situació. Ciutadans vol un front comú amb els que defensen la unitat d’Espanya. Ho van intentar en les darreres eleccions al Parlament (però el tacticisme de partit no ho va permetre, diu). Avui “tenim el doble d’escons que el PP”, aclareix. Aniran junts per la unitat d’Espanya, assegura, però tenen un perfil polític diferent al del Partit Popular (de Vox, ni en parla). A Europa, Ciutadans s’emmarca en la ideologia liberal, mentre que el PP ho fa en els conservadors i el PSOE amb els socialdemòcrates: mentre Ciutadans defensa l’eutanàsia, el PP ha recorregut contra la llei.
Marina Bravo
Nascuda a Saragossa (1978), és enginyera de camins, canals i ports per la UPC. El 2007 va començar a treballar a Adif i des del 2012 forma part de la direcció. Aquesta és la seva tercera legislatura. Va fitxar per a les eleccions del 2015.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
