JULI FERNÀNDEZ OLIVARES
ERC
“M’estimo els Balcans i faig classes de serbocroat”
“Veure l’avi afectat per la caiguda de l’URSS em va fer entendre la importància de la política”
“Crec que estan contents que dediqui temps a intentar millorar la vida de la gent”
Compromís de fa anys
A la foto històrica escollida per Juli Fernàndez, hi surt acompanyat per “dos amics” als quals els uneix “molta estima” i molta experiència compartida. Són l’Aleix Villatoro, a la seva dreta, i el president Pere Aragonès. Tots tres a la porta del Parlament Europeu, durant una visita l’any 2003. “Vam anar a fer una visita per conèixer les institucions europees”, explica el Juli, per qui la foto il·lustra els molts anys que acumulen de “compromís amb el projecte independentista”. En aquell moment, recorda, a Sabadell, ciutat de la qual ell va ser alcalde, només hi havia un regidor i l’independentisme tenia molt poc suport polític. La va trobar fa uns anys buscant records per preparar l’aniversari de l’Anna, la seva dona. I tal com han anat les coses, amb l’Aleix Villatoro “represaliat” pel Tribunal de Comptes i Aragonès de president, no pot ser més oportuna
L’1 d’octubre vaig tenir el pressentiment que al col·legi on votava la Carme passaria alguna cosa
És cert que a casa hi ha un gegantó que es diu Elionor Mercedes. Va ser un regal de Reis per al meu fill gran
Així resulta que no es diu Juli?
Bé, jo sí que em dic Juli, però és veritat que no em van posar Juli, sinó Julià. Però des de petit només em diu Julià la meva mare quan s’enfada, i el Joan Tardà, que no sé per què em diu Julià. Ah! I a la Universitat també em van canviar el nom. Jo vaig fer farmàcia i a la facultat el 80% eren dones. A mi em cridaven per Júlia i els havia de rectificar.
Vostè va estudiar farmàcia. Però s’hi va dedicar?
Em vaig llicenciar en farmàcia i tinc un màster en màrqueting farmacèutic per Eada. Primer vaig fer d’adjunt a la direcció tècnica d’un laboratori i durant uns anys em vaig dedicar a la gestió de farmàcies; normalment eren farmàcies de gent gran que necessitaven un impuls. Durant el segon tripartit vaig parar i vaig estar durant quatre anys fent de director general de Joventut i després vaig tornar al món de la farmàcia, fins que vaig fer d’alcalde de Sabadell l’any 2015.
Però la seva trajectòria política comença molt abans...
Sí, i tant. Jo vaig entrar a militar a les JERC i a ERC quan vaig acabar la carrera, fa 21 anys.
I per què ERC? Tinc entès que un dels seus avis militava al PCE...
Sí, el meu pare és nascut a la Manxa, en un poble que es diu Alcubillas, a Ciudad Real, i per part de mare eren de Múrcia. El meu avi murcià, que va venir a Sabadell amb 14 anys el 1918, era de la CNT i el meu avi manxec era militant del PCE. Jo crec que el primer moment que jo vaig tenir consciència que la política és important va ser quan vaig ser testimoni de com d’intensament va viure el meu avi la caiguda de la Unió Soviètica. Va marxar de casa un temps al camp, a les vinyes. I jo recordo tardes amb ell en què explicava la seva visió de per què era important la cosa pública.
Per què amb les seves arrels murcianes i manxegues va escollir un projecte polític independentista?
Jo explico que als anys 90 hi havia la Catalunya dels de tota la vida, que eren els de CiU, i d’altra banda els que apel·laven als immigrants. I jo no m’identificava amb res de tot això. Recordo que el projecte d’ERC el que veia era una proposta de futur. Que no importava tant d’on venies sinó que era un projecte d’esquerres, un horitzó per construir un futur de benestar per a tothom.
Vostè va ocupar l’alcaldia de Sabadell durant dos anys, del 2015 al 2017, en un govern de coalició. Després va estar dos anys més com a tinent d’alcalde. En les eleccions del 2019 es va presentar a l’alcaldia, però al final, després de tot el que havia passat amb el cas Bustos, el PSC va recuperar el poder. Vostè ho va viure com una oportunitat perduda. Li va doldre?
Sí, a mi em sap greu que a Sabadell, on hi ha la possibilitat que hi hagi una alcaldia republicana, perquè ERC, la Crida per Sabadell, Junts per Sabadell i Podem sumen majoria absoluta, això no hagi passat per vetos encreuats d’uns i altres i s’hagi tornat a anys anteriors. Però nosaltres continuarem treballant per ser majoria i ser la primera força.
S’hi veu, d’alcalde, un altre cop?
Jo algun dia segur que sí, però ara mateix la meva responsabilitat està en un altre lloc.
Durant tres anys ha estat delegat del govern a Barcelona, càrrec que ha deixat per incompatibilitat. Com defineix aquesta etapa, en què havia de respondre a les demandes de 127 municipis?
Ha estat molt interessant poder ajudar i compartir un moment dur com ha estat la pandèmia i en tinc molt bon record. Crec que vam fer que la delegació tingués una utilitat en aquests moments tan difícils.
Ara és portaveu de la comissió de Salut al Parlament. No ha acabat esgotat?
No, jo crec que sempre són importants les polítiques en l’àmbit sanitari, però en el moment actual encara més. I no només per la Covid-19, sinó també perquè la pandèmia també ens ha permès constatar que cal que el sistema sigui robust. Poder entomar la responsabilitat de fer de portaveu en un moment en què tindrem l’oportunitat de repensar moltes coses i de construir un nou model sanitari ho veig com un repte molt interessant.
Entre les seves aficions he vist que hi ha els castells i els correfocs. I el que m’ha cridat l’atenció és que a casa teva tingui un gegant. Com ha anat a parar allà?
Ah sí, sí, sí [riu]... És cert que a casa hi ha un gegantó que es diu Elionor Mercedes...
Ah! Té nom fins i tot?
Sí, fa cinc o sis anys els Reis li van portar al meu fill gran, en Pau, que ara té deu anys, un kit per construir un gegant. I un cop construït el va batejar. I li va posar Elionor, perquè la geganta del barri de Gràcia es diu Elionor, i Mercedes, encara no et sé dir per què.
I quines altres aficions té?
Doncs a banda de fer castells, intento llegir sempre que puc, intento viatjar i m’encanten els Balcans. Tant que parlo una mica de serbocroat, en faig classes.
I d’on li ve aquesta devoció cap als Balcans?
Com per a molta gent, la guerra dels Balcans va tenir un impacte molt gran per a mi. I quan estava fent pràctiques a la farmàcia Blanchart, al costat de Correus, va venir una estudiant de farmàcia croata, l’Amaia, a fer pràctiques durant tres mesos. Era l’any 1999. Ens vam fer molt amics. I des de llavors hi he anat un cop a l’any.
L’1 d’octubre va ser agredit per la policia a l’escola Nostra Llar de Sabadell. Li van trencar les ulleres. Què feia a la Nostra Llar si no li tocava votar allà?
Jo vaig tenir com un pressentiment. O potser és que era molt obvi. Que al col·legi on votaria la Carme Forcadell hi passaria alguna cosa, i jo havia de ser allà. I per això hi vaig anar. Perquè jo votava a l’Escola Industrial, i ho vaig encertar. M’hauria agradat no haver-la encertat però la vaig encertar. Va ser una salvatjada, però jo crec que tenim la capacitat de fer coses, com l’1 d’octubre, que són impensables i que continuarem fent-les. I en això seguim.
Com viu la seva família la seva dedicació a la política?
Com totes les feines, és molt exigent, i jo tinc un nen de deu anys, el Pau, i l’Ona, que en té cinc, que va néixer quan feia tres mesos que feia d’alcalde de Sabadell. Recordo un dia que anàvem en cotxe i en Pau va sentir a la ràdio que parlaven de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias. Em va preguntar què volia dir exalcalde. I jo li vaig dir que volia dir que quan jo deixés de ser alcalde tota la vida seria exalcalde. Ell, amb la lògica infantil, em va respondre: “Això vol dir que durant tota la vida no tindràs temps per a nosaltres?” La feina és molt exigent i hi dediques moltes hores, però jo crec que al final ells estan contents que el seu pare dediqui molta part de la seva vida a intentar millorar la vida de la gent. I crec que ho estan.
Quatre tatuatges
Juli Fernàndez em cita per fer l’entrevista en una cafeteria al costat de La Llar del Llibre de Sabadell. Ve de vacunar-se i està a punt de presentar el llibre Impost de sang, d’Imma Cabré. Li encanta llegir. Me’l recomana.
Durant el temps que dura l’entrevista no para de saludar gent. Somriu. Se sent còmode. El Juli és transparent. Explica intimitats. Entre altres, alguna d’inèdita, com ara que té quatre tatuatges que ningú no veu. Dos són frases d’escriptors: “Feroçment ens amem del matí a la nit”, d’Els amants, de Vicent Andrés Estellés, i “Mori la fam i visca el poble”, de La fam, del també sabadellenc Pere Quart. Els altres dos són una libèl·lula i l’eslògan No passaran.
Juli Fernàndez
Nascut a Sabadell el 19 de novembre de l’any 1977, llicenciat en farmàcia i amb un màster en màrqueting farmacèutic, va ser alcalde de Sabadell entre el 2015 i el 2017.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
