JOAN CANADELL I BRUGUERA
JUNTS PER CATALUNYA
“Hi ha molta palla i poc gra, i a l’empresa anem al gra”
“A mi em desperta l’Aznar; és el que em fa pensar que la política l’hem de fer nosaltres”
“Sento que s’apropa el moment de fer un nou país amb un potencial inimaginable”
Orgullós del seu pas per la Cambra
La fotografia escollida per Joan Canadell és del dia en què va prendre possessió del càrrec de president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, a la Llotja de Mar, el 17 de juny del 2019. “Vaig assumir el càrrec amb gran il·lusió i responsabilitat. Penso que va suposar un abans i un després a la Cambra”, afirma l’ara diputat. La instantània correspon a un moment del discurs de presa de possessió, que va fer amb el llaç groc a la solapa
Trias Fargas és un referent ideològic i m’identifico amb el pujolisme de les primeres legislatures
La independència no és l’objectiu. L’objectiu és el que ve després: fer un estat europeu de primera
És diputat després de tota una vida en el món de l’empresa. Com porta el canvi?
No he estat mai en càrrecs públics i per a mi és un món nou al qual m’estic adaptant. És un repte. M’he fixat un període de dos anys d’aprenentatge per veure si després vull fer algun pas addicional.
Què l’ha sorprès de la vida parlamentària?
El ritme. Comparat amb l’activitat privada, és molt més lent. I un altre tema que és molt català. Aquí hi ha molta palla i molt poc gra, i en el món de l’empresa anem al gra. Segurament la política necessita això. No dic pas que perdem el temps, però és cert que hi ha molta palla.
Vol dir que es treballa poc en comparació amb el món privat?
Ser diputat et permet portar un ritme frenètic, que és el que jo ara porto, però també et permet viure molt bé. Si un vol ser diputat i pràcticament no fer res, ho podria fer. I és difícil posar mecanismes per controlar-ho.
Creu que fan falta més polítics que hagin passat pel món privat?
Seria interessant que hi hagués un equilibri entre el que s’ha dedicat tota la vida a la política i els que venim del món privat. A Junts, déu-n’hi-do com es manté aquest equilibri. El perfil dels consellers de Junts és diferent, amb gent molt bona...
Per què va fer el pas a la política institucional?
Ja feia anys que em passava pel cap, perquè crec que tinc una visió del que pot ser Catalunya quan siguem independents, sobre la qual fa molts anys que treballo i sento que el moment s’apropa. La independència no és l’objectiu. L’objectiu és el que ve després: fer un estat europeu de primer nivell. No sé si serà en aquesta legislatura o en la següent, però sé que arribarà un moment que s’haurà de construir un nou país des del punt de vista econòmic, que és el que jo domino. Tenim un potencial inimaginable.
Es va presentar a les primàries de Junts com a independent. S’ha fet militant. Per què?
Vull la independència de Catalunya i la vull al més ràpid possible per construir un país similar als estats petits del nord d’Europa. Crec que qui millor representa això és Junts. És l’única opció que compleix aquestes dues visions. A vegades has de donar abans de rebre i em va semblar que m’havia de comprometre fent-me militant.
Es planteja el seu pas per la política com una cosa transitòria?
No. Crec que el dia que siguem independents puc aportar molt en el sentit de cap on ha d’anar aquest país. I, per tant, si arriba el moment i la situació ho comporta voldré assumir més protagonisme. Una altra cosa és que la gent me’l doni... Jo vull que Catalunya desenvolupi el seu màxim potencial i si hi ha algú que ho pot fer millor que jo, cap problema. La independència és l’eina per aconseguir-ho, però necessitem un cicle de deu o quinze anys.
Com es desperta la seva consciència política?
M’identifico amb el període del pujolisme de les primeres legislatures, però a mi em desperta l’Aznar. És el que em fa pensar que no podem seguir així i que la política l’hem de fer nosaltres. Llavors creem el Cercle Català de Negocis i em vaig involucrant i treballant pel país a través de l’economia i de l’empresa. Sense preveure-ho. Com tampoc tenia previst presidir la Cambra i ho vaig acabar fent. La vida m’hi ha anat portant, a la política. No tinc una ambició; simplement, la vida em va portant i jo em vaig deixant portar.
Quins són els seus referents polítics?
Ideològicament, Trias Fargas i, encara que avui quedi lleig parlar de Pujol, i amb independència del que hi hagi o del que hi pugui haver, sempre em vaig sentir molt identificat amb la seva figura.
Digui’m les dues prioritats de la legislatura
Catalunya s’ha de transformar en una veritable societat del coneixement i hem d’anar cap a la plena ocupació i de qualitat. Té potencial per fer les dues coses. No ho podrem fer tot en aquesta legislatura, però hem d’avançar cap aquí.
El seu model econòmic topa amb el d’ERC i el de la CUP. Poden casar?
Aquesta és la gràcia del nostre país; ser capaços de posar en un mateix equip de treball gent de la CUP i gent de Junts és un fet màgic. Hi ha part dels discursos de la CUP que els compro, i d’altres, no. Al capdavall, la gent ens ha dit que ens hem de posar d’acord. Els dos acords de govern que hi ha sobre la taula, el d’ERC i Junts i el d’ERC i la CUP, no són iguals, però són molt compatibles. Al final, els parlaments són complexos, com els països.
Vostè és un usuari actiu de Twitter. Es pot fer política avui sense estar a les xarxes socials?
Es pot fer. Hi ha polítics que ho fan. Ho dic al revés. Jo probablement sense Twitter no hauria estat ni president de la Cambra ni hauria guanyat la segona urna a les primàries de Junts. A mi la gent em coneix, sobretot, per la meva visualització a Twitter.
Hi rep dels unionistes, pel fet de ser independentista, i de l’esquerra, pel fet de ser liberal...
Quan fa temps que ets a Twitter i sobrevius, acabes entenent com has d’actuar. Crec que ho he entès. No busco el conflicte directe amb cap extremista. Des de fa temps procuro emetre i no entrar en segons quins debats. I sobretot, molta proximitat amb tothom. D’alguna manera et permet fer el que abans era passejar pel territori, des del sofà de casa. I no dic que no s’hagi de voltar pel país.
Com és la relació amb els adversaris polítics, alguns dels quals l’han deixat verd a Twitter?
Fins ara, tot ha estat molt natural. Correcte. Com m’ho esperava. La gent que et criticava a la xarxa te la trobes al passadís o al restaurant, et saludes educadament, i ja està. Són gent amb la qual no em faig ni em faré... El que sí que he notat és que el meu nom sortia constantment a l’hemicicle per part de Ciudadanos, Vox, el PP... Bé, al final, com més parlin de mi, millor per a mi, perquè faré servir el meu dret a rèplica davant de les al·lusions directes. Ja ho han vist.
Vostè és ferm partidari de la confrontació.
Sí. A mi m’hauria agradat que els resultats del 14 de febrer haguessin estat uns altres, però la ciutadania ha dit: 33 diputats que no volen confrontació, 32 que la volen de seguida i nou diputats que accepten que sigui d’aquí a dos anys. Estem aquí. Si haguéssim guanyat hauríem anat per una via de més confrontació ja. El que hem de fer és preparar-nos per al nou embat, que tampoc pot ser d’aquí a dos mesos. Accepto el resultat com el millor per al país. Ara, abans de dos anys hem d’estar preparats per al nou embat.
Tots els papers de l’auca
Parlamentari novell, en el món privat ha fet tots els papers de l’auca –empresari, autònom, emprenedor, directiu...–, com ell mateix explica. Se’l nota orgullós de la feina feta a la Cambra de Comerç i la tasca al Cercle Català de Negocis, on es va començar a gestar la seva consciència política. Ha publicat Les raons econòmiques de la independència (2010), Catalunya: estat propi, estat ric (2012) i Potencial d’Estat (2015). Nega que el procés hagi perjudicat l’economia de Catalunya. “És mentida. Les empreses no han marxat, l’atur és millor que a Espanya i el PIB creix per sobre de la mitjana espanyola”, afirma. És conscient dels riscos que assumeix: “L’Estat vol que visquem amb por i no hem de viure amb por.” Considera que Sánchez ha concedit els indults perquè “no té més remei” i que la repressió “acabarà passant factura a Espanya”. Més enllà de l’empresa i de la política, la seva gran passió és la muntanya. Ha practicat l’esquí de muntanya, la bicicleta de muntanya, l’espeleologia..., però ara no hi pot dedicar el temps que voldria i es manté en forma jugant a voleibol, esport en el qual està federat, i a pàdel, malgrat que també li agradava a Aznar.
Joan Canadell
Barcelona (1967). Enginyer industrial. Divorciat, amb tres fills. Ha estat president de la Cambra de Comerç de Barcelona i va ser un dels fundadors del Cercle Català de Negocis, que va dirigir.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
