Política

LAIA CAÑIGUERAL

DELEGADA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A GIRONA

“Cal escoltar tothom per fer polítiques realment útils”

Des de l’activisme va fer el “pas natural” cap a la política, que considera una eina per canviar la realitat

Aplicarà el mestratge de Dolors Bassa, que veu com un referent

Destaca que encara cal fer molta feina per trencar el sostre de vidre

He acceptat el càrrec per la vocació de servei públic i la voluntat de millorar el meu entorn
Hem de fer moltes polítiques que evitin que hi hagi assassinats masclistes
El repte més important és la recuperació econòmica i cal fer un pas endavant com a demarcació

La mascareta lila que es treu per fer-se les fotos és la segona declaració d’intencions de la nova delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral (Cassà de la Selva, 1981). La primera va ser la visita a Dolors Bassa com a primer acte oficial.

Se sent hereva de Dolors Bassa?
Això ho hauria de valorar ella. Però sí que per a mi la Dolors és un referent, no només per la fermesa de les seves conviccions democràtiques, sinó per la manera de fer política. Es caracteritza per una forta sensibilitat social, i la seva entrada a la política és a través de l’activisme social. Quan ha tingut un càrrec polític, l’ha exercit tenint en compte aquest bagatge i amb la voluntat d’arribar a molts consensos, d’escoltar tothom.
Quin missatge li va transmetre per a aquesta nova etapa?
La Dolors empodera i transmet energia. Sé que la tindré al costat sempre que ho necessiti. Per a mi és un actiu polític. Els que assumim noves responsabilitats sempre hem d’aprofitar l’experiència de les persones que ens han precedit. Hem de sumar la voluntat d’innovar, d’avançar, de transformar, prenent l’experiència d’altres persones que han tingut càrrecs abans que nosaltres.
Com viu l’espera pels indults?
El president Aragonès ho ha expressat moltes vegades. Perquè hi hagi una resolució del conflicte polític actual, cal passar del camp de la repressió, de la judicialització on som ara, al camp polític. Des de la Generalitat, apostem per l’amnistia i pel dret a l’autodeterminació. Em preguntes per la Dolors: és obvi que el govern no s’oposarà a cap mesura que serveixi per pal·liar el dolor dels presos i preses polítics i de les seves famílies. La Dolors ho té claríssim: la solució política és l’amnistia. Hi ha pràcticament 3.000 persones afectades en aquesta gran causa contra l’independentisme.
Aquesta manera de fer política que destaca de Bassa és la que vol aplicar com a delegada?
Totalment. És molt important escoltar tothom. Per poder fer polítiques públiques que siguin realment útils i que solucionin les problemàtiques de la gent, el primer que has de fer és escoltar. Escoltar totes les persones que amb el seu esforç fan tirar endavant les comarques gironines. Les que fan que siguem un referent empresarial, en l’àmbit del tercer sector, en conservació del paisatge i patrimoni cultural… Totes aquestes persones les hem d’escoltar. I han de sentir que tenen el suport de la Generalitat.
Què va fer que acceptés el càrrec?
Primer de tot, estic molt agraïda per haver-me confiat una responsabilitat com aquesta. Vaig acceptar per les ganes que tinc de treballar per la gent i ser al seu costat. En el fons és una vocació de servei públic. Qualsevol persona que assumeix un càrrec polític que implica també càrrega de feina, hores de dedicació, acomiadar-te dels caps de setmana… només ho pot fer per una vocació de servei públic.
Entén la política com a vocació?
Per poder-ho fer ben fet i aguantar aquest ritme de vida, has de tenir vocació de servei públic i voler intentar millorar el teu entorn.
De què se sent més orgullosa, de ser la política republicana que ha recuperat la Generalitat a Girona per a ERC 15 anys després o del fet que una dona torni a ocupar el càrrec, 17 anys després?
Segurament em sento representada amb les dues coses. Però també estic molt contenta que hi hagi una segona dona en el càrrec. Lamentablement, encara ens queda molta feina a fer i encara hem de trencar molts sostres de vidre i hem de fer moltes polítiques que evitin que hi hagi assassinats masclistes. Per tant, en qualsevol cosa que pugui ajudar a visibilitzar les dones, a empoderar-les i a treballar per elles, hi seré.
Es percebrà aquesta feminització de la política que recalca Jenn Díaz en el seu llibre Dona i poder al despatx del pati de les Magnòlies?
Es pot percebre des del moment en què hi ha una conselleria de Feminismes i Igualtat. És una mostra d’aquesta passa endavant i la Tània Verge farà una gran tasca.
Parla de la conselleria de Feminismes i Igualtat: com es poden fer polítiques efectives perquè no es quedi tot en el marc teòric.
Per posar fi a la violència masclista calen polítiques valentes, però no serà d’un dia per l’altre. La violència masclista és un iceberg i en veiem només la punta. Queda molta feina a fer. Per posar-hi fi realment es necessita una perspectiva transversal; que totes les actuacions del govern tinguin aquesta perspectiva feminista. Per poder-ho fer, necessites que hi hagi algú al consell del govern amb rang de consellera que pugui impregnar aquesta política. He treballat molts anys a l’Institut Català de la Dona, on hi ha una àrea que analitza tots els decrets i normatives en clau de perspectiva feminista, però perquè això tingui realment impacte necessitis que tingui pes polític. I això es tradueix en una conselleria al govern de la Generalitat.
Va ser diputada al Congrés amb 25 anys i militant de les JERC amb 18 anys. Era l’actual secretària general de la federació d’ERC a les comarques gironines, i dilluns, dins l’executiva d’ERC, se la va proposar com a secretària de coordinació política supramunicipal de cara a les municipals del 2023. Es considera una “dona de partit”?
Em considero una persona força activa. Generalment m’he implicat en tots els àmbits. Abans d’entrar a les JERC, ja participava en l’entitat del GRAM de Cassà de la Selva, tenint cura dels nens perquè les mares nouvingudes poguessin aprendre el català. A la universitat també participo en el sindicat d’estudiants, i la primera feina que vaig tenir també va ser en el sindicat per defensar els drets laborals. Per a mi és un pas natural. Treballes per millorar les coses i en un moment donat veus que necessites ampliar les eines. I la política és una eina per canviar la nostra realitat, perquè tothom visqui millor, sigui més feliç. I en aquest sentit vull reivindicar la feina que fan molts alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores que treballen pels seus pobles de manera altruista. Si volem gent bona fent política, cal que la reivindiquem.
Com seran aquests primers mesos com a delegada?
Faré visites a totes les entitats i organitzacions, a totes les persones que amb el seu esforç fan que la demarcació de Girona sigui un referent. Ja siguin entitats empresarials, del tercer sector, sindicats, la UdG... També l’Ajuntament de Girona, la Diputació, els consells d’alcaldes de cada comarca, els consells comarcals i les capitals de comarca, així com els municipis petits, ja que és important tenir-los en compte.
Va insistir en un traspàs “rigorós” i sense allargar els terminis. Quins “deures” li va traspassar Pere Vila?
Era important. En el moment actual, de recuperació econòmica i social de les comarques gironines, el que no pot passar és que hi hagi algun projecte, demanda o iniciativa que quedi aturat pel fet que hi ha un relleu en un càrrec. Vam parlar sobretot de la campanya d’estiu en clau de prevenció d’incendis, qüestions concretes del mes de juny. El més important és que hi ha un bon equip i que la demarcació de Girona és un referent quant a delegació territorial. No totes les delegacions tenen un plantejament de la Generalitat al territori com el nostre. La majoria de reptes que tenim sobre la taula no tenen una solució d’un únic departament. Requereixen accions de diversos departaments, i a la Generalitat a Girona tenim un espai idoni per desenvolupar-ho. Quan el delegat Jordi Martinoy va inaugurar aquesta seu el 2010, es va passar de 29 oficines d’atenció especialitzades a una. Això facilita molt l’atenció a la ciutadania, amb un personal excel·lent. Per exemple, Pere Vila va impulsar el comitè d’emergències de les comarques gironines, que és específic de la delegació gironina. En aquest sentit, som un model com a delegació territorial. Des del 2010 hi ha hagut un estalvi de 27 milions; ara mateix ja s’hauria amortitzat la inversió que es va fer. La delegació territorial de Girona és un referent per l’estalvi i l’eficiència, i també permet aquest treball transversal.
Quins objectius s’ha marcat?
Els reptes són aproximar la Generalitat republicana, assegurar que les quatre banderes –de transformació social, verda, feminista i democràtica– de les quals parla el president Aragonès s’impregnin també a la demarcació de Girona. El repte més important damunt la taula, però, és la reactivació econòmica i social. He pogut fer trucades a persones del sector turístic que tenen un punt d’optimisme de cara a la temporada que ara comença. Aquest ha de ser l’objectiu principal. També vindran diners de l’àmbit europeu i cal aprofitar aquests recursos econòmics per fer un pas endavant com a demarcació, per una indústria que es caracteritzi pel valor afegit. Si col·labores amb el teixit empresarial i amb un model econòmic que aposti per aquest treball de qualitat, també estàs treballant al mateix temps per fer polítiques socials. La consellera Bassa sempre ho deia: el treball és la millor política social que es pot fer.
Hi ha diversos reptes: el nou Trueta, les inversions a l’aeroport...
El Trueta ha de ser una oportunitat molt important per a la nostra demarcació, no només per la millora de l’atenció de la salut, sinó també perquè ha de representar tot l’entorn amb el Campus de Salut. Tenim la sort de tenir un teixit empresarial actiu, una UdG que hi treballa enllaçada. Per la dimensió de la demarcació, és fàcil relacionar-nos i sorgeixen projectes, col·laboracions que fan que un hospital esdevingui molt més que un hospital. També estem molt atents a les inversions a l’aeroport que s’estan negociant en conjunt. Perdríem una oportunitat com a país si no enfoquéssim les infraestructures aeroportuàries en xarxa. No podem mirar l’aeroport de Barcelona separat del de Girona i Reus.
També hi ha el parc eòlic de Roses.
Qui té les competències d’aquest projecte és l’Estat espanyol. La Generalitat està atenta, seguint aquest projecte. En aquest punt, en clau de país, haurem de fer un esforç important. Cal que avancem amb les renovables. És un camí que s’ha de fer planificant. És molt important la planificació i que aquests projectes es facin de bracet amb el territori. No només hem d’avançar amb les energies renovables, sinó que hem d’aprofitar per canviar el model.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona
política

Podem es desdiu i no es presentarà al 12-M

barcelona