Arrenca la fiscalia de la UE
La romanesa Kövesi serà l’encarregada d’investigar i perseguir “crims contra el pressupost” dels 27 socis
Hongria i Polònia veuen amb recel la institució per la seva disputa amb Brussel·les sobre l’estat de dret
La Unió Europea (UE) fa un pas més en la integració, ara en l’àmbit judicial. Des d’ahir, la fiscalia europea (EPPO) vigila el frau en la gestió dels fons europeus. D’entrada, té un àmbit d’acció limitat, però arrenca just quan Brussel·les està a punt de desemborsar 750.000 milions d’euros del pla de recuperació i és clau controlar l’ús que se’n farà als 27 estats membres.
Amb l’oficina a Luxemburg, la nova fiscal europea, Laura Codruta Kövesi, de 48 anys, serà l’encarregada d’investigar i perseguir “crims contra el pressupost de la UE” com ara el frau relacionat amb fons europeus o relatiu a l’IVA si afecta dos o més països i té un valor superior als 10 milions d’euros. També examinarà casos de blanqueig de capitals, corrupció i malversació.
Si bé l’oficina antifrau de la UE (OLAF) ja treballa en aquesta àrea, no té les competències necessàries per obrir investigacions en l’àmbit penal. La idea és que l’EPPO sigui una arma més poderosa. “Les nostres decisions afectaran directament els drets fonamentals dels ciutadans europeus. Som la primera eina forta per defensar l’estat de dret a la UE”, va assegurar ahir Kövesi en una roda de premsa per donar el tret de sortida a les activitats de l’EPPO.
La Comissió Europea (CE) calcula que la fiscalia gestionarà uns 3.000 casos a l’any, però la quantitat es podria elevar amb la posada en marxa dels fons de recuperació. Esperen que pugui recuperar més de 460 milions d’euros defraudats a la UE, basant-se en dades del 2019.
Les capitals s’han reservat un cert pes en el nou ministeri fiscal. L’oficina central de Luxemburg dirigirà un entramat de “fiscals delegats” a cada estat membre. Seran “experts en el sistema legal” del país que s’encarregaran de fer les investigacions sobre el terreny i en retran comptes al fiscal en cap del seu estat, però establert a Luxemburg.
Coneguda per liderar l’acusació en el cas Gürtel, Concepció Sabadell serà la fiscal espanyola principal que supervisarà la feina dels set delegats triats del ministeri fiscal espanyol per treballar en l’òrgan europeu.
Avís contra les pressions
Al final de les investigacions, la fiscal de la UE i tres fiscals en cap més decidiran si porten el cas davant dels tribunals de l’estat membre afectat, que també tindran poder per revisar l’acció de la fiscalia. Això sí, el Tribunal de Justícia de la UE es podrà pronunciar igualment a través de preguntes prejudicials plantejades per magistrats estatals.
El primer ministeri públic europeu neix entre mancances i polèmiques. No tots els estats de la UE s’hi han volgut sotmetre. Dinamarca, Irlanda, Hongria i Polònia no en formen part. Suècia s’hi afegirà a partir del 2022. Mentre que irlandesos i danesos estan oberts a col·laborar-hi, hongaresos i polonesos veuen amb recel l’EPPO per la seva disputa amb Brussel·les sobre l’estat de dret. La tria de Kövesi com a nova fiscal de la UE també ha generat controvèrsia amb Bucarest. Després de cinc anys al capdavant de la Direcció Nacional Anticorrupció a Romania i de fer seure al banc dels acusats centenars de polítics, empresaris i jutges, Kövesi va ser destituïda per haver criticat els plans de reforma judicial del govern socialdemòcrata. Posteriorment, el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar que s’havien vulnerat els seus drets.
L’executiu del Partit Socialdemòcrata romanès va intentar fins a l’últim moment frenar-ne el nomenament, però finalment va ser designada i des de finals del 2020 té el suport del nou govern de centredreta. Desmarcant-se de les polèmiques polítiques, Kövesi va assegurar ahir que el seu objectiu principal és perseguir “els crims econòmics i financers”. “No us equivoqueu: aquests delictes suposen l’amenaça més gran per a qualsevol societat democràtica. Estan infravalorats, subestimats i, sovint, fins i tot tolerats”, va lamentar.
Coneixedora de les pressions que pot rebre, la romanesa va reivindicar ahir que la independència de l’organisme serà “vital”. “Només una justícia independent pot aplicar la justícia de manera igual per a tothom”, va avisar.
