Política

ADRIANA RIBAS

Coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya

“Molts governs han aprofitat la pandèmia per restringir drets”

No volem tornar a la normalitat d’abans. La mobilització al carrer ha de fer moure els líders mundials a generar canvis
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no haurien d’haver entrat mai a la presó. S’ha de retirar la condemna per sedició

Amnistia Internacional va presentar la setmana passada el seu informe anual sobre la situació dels drets humans arreu del món. L’organització internacional destaca que governs d’arreu del món han aprofitat la pandèmia de la Covid-19 per restringir llibertats.

La pandèmia ha marcat la situació dels drets humans a tot el món.
Aquest 2020 ha estat, sens dubte, marcat per la Covid-19 i ha impactat en un món que, de fet, ja estava malalt. La pandèmia ha posat en evidència, agreujat i perpetuat les situacions de discriminació, de desigualtat i de persecució de la dissidència que ja existien. Aquesta pandèmia l’han patit els que habitualment pateixen més discriminació.
A alguns governants els ha anat bé.
De fet, veiem que hi ha hagut dirigents polítics que han aprofitat el context de la pandèmia per justificar restriccions de drets humans que no estaven relacionades amb la pandèmia. Han aprofitat l’ocasió per tenir més poder encara i perpetuar situacions d’injustícia. Ho han fet amb tot el menyspreu cap als drets humans.
Quins casos destaqueu en el vostre informe?
Països com les Filipines, on el president Duterte ordena disparar a matar contra totes aquelles persones que protestin o puguin generar problemes davant situacions de confinament, per exemple. Els països dels estats del Golf: Kuwait, l’Aràbia Saudita, etc. han aprofitat la pandèmia per seguir reprimint la dissidència. A països com el Brasil o Uganda, les forces de seguretat han actuat amb una brutalitat policial que ha deixat morts al carrer, i aquí, a Europa, Hongria ha aplicat restriccions amb l’excusa de la Covid, per restringir drets i llibertats.
Després hi ha la qüestió de la desigualtat. L’exemple més actual és el del repartiment de les vacunes.
En aquest 2020 s’han posat davant de la cooperació internacional els interessos nacionals. Molts països han acumulat vacunes i han posat restriccions a les exportacions. Per exemple, de material de protecció, farmacèutic, productes mèdics, fins i tot d’aliments. El món ha estat incapaç de cooperar. Països com els Estats Units van acaparar totes les dosis que podien. La Xina, amb la repressió a periodistes i activistes que a l’inici de la pandèmia donaven informació que hauria estat molt valuosa per a la resta del món sobre com es van començar a desenvolupar el fets allà, va limitar la informació a la resta de països.
Els refugiats i el dret d’asil també han quedat molt tocats.
Sí. De fet, les persones refugiades han estat unes de les principals discriminades. Països com ara Uganda, que és el principal receptor de persones refugiades a l’Àfrica, va tancar fronteres de forma immediata sense fer cap excepció, i això va deixar milers de persones fugint de situacions de violència, de persecució, de pobresa, en uns llimbs.
Els pobres han estat més perjudicats que els rics.
Les persones que treballen en l’economia informal en una situació de confinament i toc de queda no poden generar ingressos i tampoc poden tenir suport dels serveis socials perquè estan fora d’aquest circuit. A països com ara Bangladesh, que té milions de persones que treballen en l’economia informal, han patit la discriminació.
Les dones també n’han sortit mal parades.
Arreu del món hi ha hagut un increment de la violència de gènere, especialment de la violència intrafamiliar, perquè el confinament a molts països ha deixat moltes dones tancades a casa amb els seus agressors. Aquest 2020 han tingut més dificultats per aconseguir protecció i suport perquè molts programes de suport es van aturar temporalment o va ser més difícil accedir-hi. Va haver-hi països que van activar mecanismes per intentar pal·liar aquesta situació, però la realitat és que hi havia moltes dones que estaven en situacions de perill extrem.
En l’informe denuncieu que la pandèmia ha eclipsat casos de vulneracions de drets humans.
Lamentablement, sembla que la pandèmia hagi estat l’únic que ha passat el 2020, i no. Hi ha moltes altres crisis de drets humans, situacions de violència atacs a població civil, països que estan en guerra, persecucions de minories, la crisi de les persones refugiades, que ja existia paral·lelament a la pandèmia. La situació a països com Myanmar ha quedat molt amagada en un any en què el país està en una situació absolutament crítica. La pandèmia ens ha fet perdre una mica aquesta perspectiva.
I això que n’havíem de sortir millors, de la pandèmia…
Hi ha una tendència global, un punt de llum, que és que ha estat un any marcat per una mobilització que ha passat de l’àmbit nacional a l’internacional. La mobilització de Blacks Lives Matter, que comença als Estats Units i s’estén pel món, mobilitzacions pels drets de les dones, per l’avortament, que també s’estenen arreu del món. Sempre havíem exigit que el lideratge estigués o en els organismes internacionals o en uns líders mundials, i ara l’hem vist en la gent, que demana un canvi i que no sortim d’aquesta pandèmia amb mínims, sinó que aprofitem per fer un reset. No volem tornar a la normalitat d’abans, que ja era discriminatòria, hi havia persecució i desigualtats. La mobilització al carrer és la que ha de fer moure els líders mundials a generar canvis.
El cas de la lluita contra el racisme als Estats Units ha estat un cas paradigmàtic de lluita global.
Sí. Va ser un cas concret que va encendre una espurna generada per acumulació. De cop, un cas visibilitza una lluita, una denúncia que té molta història i que acumula molts casos com aquest i genera un canvi que va molt més enllà dels Estats Units. Són casos concrets que generen una espurna d’indignació que va acompanyada després d’una mobilització global. Això passa en moltes violacions dels drets humans. El cas Hasél segurament ha estat una espurna per a moltes coses, com ho va ser fa uns anys el cas d’Ester Quintana amb el tema de les pilotes de goma.
En el vostre informe sobre l’Estat espanyol una de les coses que destaqueu és, precisament, la violència policial.
Aquest 2020 s’ha posat més en evidència que cal reformar la llei mordassa perquè ha donat empara a un tipus d’actuacions policials, especialment durant el confinament estricte, que són actuacions arbitràries i que han permès que la policia actuï i multi fora dels estàndards internacionals de drets humans. No hi ha directrius clares sobre com gestionar-ho, especialment amb els grups més vulnerables com les persones sense llar que han multat pel fet d’estar al carrer. Ha d’haver-hi un cert grau de discrecionalitat en funció de la situació de cada persona. La llei mordassa dona poders a la policia sense cap tipus de control després.
També denuncieu la violació de la llibertat d’expressió.
Sí. La llibertat d’expressió a l’Estat espanyol és un motiu de preocupació per a Amnistia Internacional, sobretot des del 2015, que és quan va haver-hi l’aprovació de la llei mordassa i també la reforma del Codi Penal, que són dues normatives que s’estan utilitzant per reprimir la llibertat d’expressió, per silenciar veus crítiques. La llei de seguretat ciutadana s’utilitza, sobretot, en les mobilitzacions al carrer, i el Codi Penal, a internet.
Un dels casos més flagrants és el de Pablo Hasél.
Ningú hauria d’estar a la presó per unes lletres d’unes cançons, per molt de mal gust i desagradables que ens semblin. La creació artística està emparada per la llibertat d’expressió i el discurs d’odi és una cosa molt específica i el dret internacional tipifica de forma molt clara sobre quins són els condicionants que s’han de donar perquè una cosa es consideri perseguible penalment a aquest nivell. Hasél ha estat l’espurna, però ha tingut companys i companyes en situacions similars. La lletra d’una cançó no pot ser motiu perquè estiguis empresonat per un delicte molt greu com el d’enaltiment del terrorisme.
També denuncieu el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Lamentablement des de dos dies després de la seva entrada en presó preventiva, Amnistia Internacional va mostrar la seva preocupació pel cas. Creiem que no haurien d’haver entrat mai a presó i, de fet, des del moment de la seva condemna per sedició també vam demanar que es retirés la condemna per sedició en contra seu perquè creiem que és excessiva i desproporcionada, i suposa una restricció il·legítima del seu dret a la llibertat d’expressió i de manifestació. Ens sembla molt preocupant que dos líders de la societat civil, en el moment dels fets, estiguin condemnats per un delicte tan greu com el de sedició, que, a més, creiem que està molt mal definit al Codi Penal i que dona peu que es faci una interpretació que pot afectar el dret a la llibertat d’expressió, no només d’ells, sinó d’altres persones.
En canvi, no considereu igual la resta de presos polítics catalans. Per què?
Perquè Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en el moment dels fets, eren membres de la societat civil, no eren autoritats públiques, i el dret internacional ofereix una protecció extra a les persones que formem part de la societat civil, a tota la ciutadania. Fem aquesta distinció, però tenim preocupació per la condemna per sedició de tots ells, perquè creiem que el tipus penal està mal definit en el Codi Penal, i això vulnera el principi de legalitat. Hem instat les autoritats que tinguin això en compte a l’hora de revisar els recursos d’empara que es puguin presentar per part de la resta.
A Amnistia se l’ha acusat de tebiesa en aquest procés, d’haver trigat massa a pronunciar-s’hi. Enteneu les crítiques?
Nosaltres considerem que demanar des del segon dia del seu empresonament en preventiva la seva llibertat no ha estat tebi. Una organització de drets humans que durant tres anys consecutius en el seu informe anual, que es distribueix a tot el món, mencioni el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart dins de l’epígraf d’Espanya, ens sembla que demostra que per a Amnistia Internacional és una prioritat. Nosaltres treballem sobre la base del dret internacional dels drets humans, i acusar un govern, un estat, una autoritat pública, de cometre una violació dels drets humans és una cosa prou greu perquè ens prenguem el temps necessari per fer un estudi que sigui consistent, rigorós i que, a més, sigui útil.
Quines són les prioritats d’Amnistia Internacional Catalunya?
Un dels principals àmbits serà el reforç de l’atenció primària. En aquesta pandèmia s’ha posat en evidència que el sistema d’atenció primària no estava prou dotat, i això ha posat en risc el dret a la salut dels catalans i les catalanes. Després de deu anys de no invertir, hem afrontat la pandèmia amb un sistema sanitari molt feble. També és una prioritat la gestió del model residencial.
Hi va haver un problema molt greu a Catalunya amb les residències.
Les decisions de l’administració han deixat abandonades moltes persones a les residències. Moltes van morir en unes condicions que no es corresponen al dret a una mort digna. Es va decidir, per exemple, no derivar-les a hospitals, i això va vulnerar el seu dret a la salut, a la vida o a morir dignament. Hi va haver persones que van estar aïllades a les seves habitacions, fet que atempta contra el seu dret a la vida familiar i privada.

Drets humans útils

Amnistia Internacional és l’organització de referència arreu del món en matèria de drets humans. Els seus informes incomoden els governs, especialment els democràtics, encara que no ho admetin. Una altra cosa és que en facin cas, que ja no sembla tan clar. Adriana Ribas està convençuda que la tasca de defensa dels drets humans “a mitjà i llarg termini genera canvis en la vida de tots nosaltres”. “Portar el discurs de drets al carrer i que tothom parli de drets humans i que conegui quins són els seus drets et facilita poder reclamar-los”, assegura la coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya. Ribas posa com a exemple l’habitatge, que “durant molts anys s’ha considerat un bé de consum i no un dret humà”. “Quan s’ha integrat que l’habitatge és un dret, hem pogut reclamar a les autoritats que garanteixin un model que permeti tenir un habitatge digne.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona