ERC, Junts i la CUP es blinden al Parlament
Borràs aconsegueix la presidència i es compromet a “recuperar la dignitat de la institució”
Les tres forces independentistes ocupen cinc dels set càrrecs a la mesa
La CUP obté una secretaria però el comuns en queden fora
La presidenta avança que el Parlament tindrà un “paper clau” La presidenta avança que el Parlament tindrà un “paper clau” La presidenta avança que el Parlament tindrà un “paper clau”
Per primer cop tres dones ostenten el major pes institucional Per primer cop tres dones ostenten el major pes institucional Per primer cop tres dones ostenten el major pes institucional
ERC i Junts estan condemnats a entendre’s i ahir la constitució de la mesa del Parlament va ser una bona prova de com els partits s’han vist obligats, com a primer pas, a traslladar, com a mínim, la suma aritmètica de les urnes a l’òrgan de govern del Parlament. Ho van fer mostrant de manera visible que les discrepàncies d’estratègia entre ERC i Junts continuen vives i visibles després d’escoltar el discurs de Laura Borràs ja com a presidenta del Parlament exhortant “a recuperar la dignitat de la cambra catalana” i “a continuar la tasca que va deixar l’expresidenta Carme Forcadell”. ERC, per la seva banda, li va replicar, ja des de la sala de premsa, “que la dignitat mai ha marxat d’aquest Parlament”.
Sentir-se hereva directa de Forcadell i bandejar la feina del seu successor, Roger Torrent, no va agradar gaire als republicans en una jornada que va començar a quarts de deu del matí amb una emotiva abraçada a les portes de la cambra entre l’expresidenta Carme Forcadell, aprofitant el tercer grau concedit a la presó, i l’exconsellera i ara diputada Meritxell Serret, acabada d’arribar a Catalunya després de tres anys d’exili a Brussel·les. La sessió va acabar amb un fet inèdit, la CUP passa a ocupar per primer cop un lloc a la mesa del Parlament, i un fet inesperat, els comuns queden fora d’aquest mateix òrgan.
A les deu del matí, 132 dels 135 diputats de la cambra es van haver de dirigir a l’auditori de la planta baixa de la cambra, on a causa de la pandèmia s’havia traslladat la sessió plenària. No hi eren presents el diputat de la CUP Pau Juvillà, en confinament per haver estat en contacte amb un positiu de la Covid-19, i els diputats de Junts Teresa Pifarré, de baixa per malaltia, i Lluís Maria Puig. Els dos primers, però, van poder delegar el vot en el portaveu del grup, mentre que el PSC i Vox van impedir que ho fes l’exconseller Puig, exiliat a Brussel·les. En aquest cas, els anticapitalistes van posar en marxa la maquinària antirepressiva i van oferir un dels seus nou vots a la formació de Junts com a fórmula. En la resta de votacions, però, es van abstenir, la qual cosa va comportar que Borràs necessités una segona volta per erigir-se en nova presidenta del Parlament, malgrat la folgada majoria que ERC, Junts i la CUP van aconseguir el 14-F. Així, finalment en va tenir prou amb 64 vots, els que van sumar Junts, ERC i el vot cedit per la CUP. En aquesta votació, Borràs es va disputar el càrrec amb la socialista Eva Granados, que va rebre els vots de Ciutadans, els comuns i el PP.
Els comuns, en l’oposició
La vicepresidència primera va anar a parar a mans d’ERC, concretament de la diputada Anna Caula, que va rebre més vots que la presidenta Borràs. Aquest cop i amb Granados altre cop en la disputa per la vicepresidència, la socialista, amb 50 vots, va obtenir la segona vicepresidència. D’aquesta manera va quedar configurada per primera vegada una mesa en què els principals càrrecs estan ocupats per dones.
La tercera i última votació va portar la sorpresa a l’auditori quan es va fer oficial que els comuns queden fora de la mesa per un desacord amb ERC, que finalment va decidir no cedir-los cap vot per tenir un representant a la taula. Segons els republicans, van intentar negociar fins a poques hores abans la incorporació dels d’Albiach a la mesa sense que en cap cas aquests s’avinguessin a cedir en algun gest dels que reclamaven els republicans. Finalment, la portaveu republicana va lamentar que els comuns “no deixin de ser la crossa del PSC”. Per la seva banda, la presidenta dels comuns, Jéssica Albiach, ja des del faristol de la sala de premsa va recriminar a ERC que els hagi deixat en l’oposició i hagi optat per anar del bracet amb la dreta que, segons repeteixen, representa Junts. Al final de les tres votacions, la mesa del Parlament va quedar completada amb Ferran Pedret (PSC), secretari primer; Jaume Alonso-Cuevillas (Junts), secretari segon; Pau Juvillà, secretari tercer, i finalment Ruben Wagensberg com a secretari quart.
Després de sumes i restes, la mesa va quedar configurada amb la ferma majoria independentista que van oferir les eleccions del 14-F però amb la convicció, també ferma, que encara queda molta feina a fer perquè aquesta majoria tingui una traducció en el govern de la Generalitat més enllà d’una mera suma aritmètica que han exhibit els partits per la falta encara d’un acord pel que fa al contingut del full de ruta i al rumb de la legislatura.
Discurs amb pes polític
A mesura que avançava la intervenció, Borràs es mostrava cada cop més contundent contra el que havia estat el paper del seu successor al capdavant de la cambra, a qui va decidir ni mencionar. Recordem que l’anterior legislatura va estar fortament marcada per les desavinences entre el president, Torrent (ERC), i el vicepresident, Josep Costa (Junts), que aquesta setmana va decidir renunciar a l’escó que li tocava arran de la renúncia de Carles Puigdemont.
Borràs va recordar els orígens històrics de la institució i va indicar que el Parlament “és la màxima expressió de la tossuda voluntat de ser i de persistir d’un poble que no es vol submís de ningú i que no necessita ni accepta tuteles de cap mena per decidir lliurement com ha de regir el seu destí col·lectiu”. Tota una declaració d’intencions que, com a mínim, va deixar clar el segell amb què vol imprimir aquesta legislatura al Parlament. En aquest sentit, Borràs ja va avançar que el diputat Lluís Maria Puig recuperarà el seu dret a vot –cal recordar, però, que la resta de sessions plenàries tornaran a la via telemàtica per a la majoria de diputats a causa de les mesures sanitàries que imposa la pandèmia–, i també va indicar que aquest Parlament elaborarà lleis.
Parlament “fort i lliure”
“La garantia del progrés econòmic i social d’una societat és directament proporcional a la seva capacitat legislativa, perquè les lleis que tindrem encomanades de fer són les eines amb què garantim, protegim i anticipem el nostre futur”, va assenyalar.
Borràs va posar èmfasi en el paper del Parlament com la casa de la sobirania del poble de Catalunya i va assegurar que com a presidenta farà “que aquesta sobirania sigui respectada i defensada contra qualsevol ingerència exterior”. La presidenta va recordar “la guerra bruta i antidemocràtica de l’Estat espanyol contra Catalunya”, que continuarà tenint el Parlament com “un dels seus principals objectius”, hi va afegir. Borràs es va mostrar plenament “conscient de “l’enorme responsabilitat” que suposa presidir aquesta cambra en aquestes circumstàncies. “No busco el confort”, va assegurar.
Contràriament a això, Borràs va anunciar que la cambra “ha de tenir un paper clau en el desplegament del futur polític del país”. Per aquest motiu, hi va afegir que la legislatura “ha de marcar un punt d’inflexió en l’avenç cap a la independència de Catalunya”, va remarcar.
Caldrà veure a partir d’ara com les paraules de Borràs es traslladen en fets tenint en compte encara les desavinences en el full de ruta entre Junts i ERC. Els republicans rebutgen la confrontació que ha anunciat en els seus discursos Junts. La CUP, per la seva banda, ahir ja va advertir que els seus vots “no seran mai un xec en blanc”, va indicar Dolors Sabater. Els anticapitalistes, però, quedarien al marge d’una entrada en el govern.
A més a més, i en un horitzó encara no gaire proper, totes tres formacions hauran d’afrontar la decisió dels tribunals de justícia sobre la situació de l’ara presidenta del Parlament, que està sent investigada per una suposada malversació de fons públics. Una situació que incomoda els anticapitalistes, per la qual cosa no es preveu que la mesa sigui un camí de roses per als seus membres.
Unitat contra Vox
La sessió va ser inaugurada per la mesa d’edat, presidida per Ernest Maragall, que va fer una crida a recuperar la normalitat democràtica i a prendre les “regnes del país” per afrontar amb “urgència” els reptes socials. Maragall va lamentar “l’anomalia democràtica” que pateix el país i va apostar per “combatre l’extrema dreta”, que vol “abusar de les regles democràtiques” per “destruir” la democràcia i les institucions. És en aquest punt on les forces parlamentàries estan més unides. “El que no té cabuda en una democràcia ni en un Parlament són la xenofòbia i el racisme, el masclisme i qualsevol mena d’opressió personal o nacional”, va indicar també la presidenta. No en va, en aquesta legislatura s’estrena la formació de la ultradreta Vox, que ha aconseguit representació amb 11 diputats. “Seré tolerant amb la diversitat i la discrepància, però seré també implacable contra el masclisme i la xenofòbia”, els va etzibar Borràs en un objectiu que és compartit per la majoria de la cambra.
El discurs de la nova presidenta del Parlament no va agradar gens als grups de l’oposició. El president del grup del PSC, Salvador Illa, el va qualificar de “decebedor” i va avisar que “cal respectar l’estat de dret”. Albiach, dels comuns, va criticar que ERC i la CUP hagin donat suport a la candidatura de Borràs al Parlament “més d’esquerres des de 1980” i va indicar, sense tancar la porta a un acord d’investidura, que continuaran treballant des de l’oposició com una “alternativa d’esquerres” a les majories actuals.
