“Combatrem l’extrema dreta”

Bon dia a totes i tots,

Un cop iniciada la sessió constitutiva amb la lectura del decret de convocatòria per part del secretari general, com a president de la mesa d’edat, i d’acord amb l’article 2 del reglament, declaro oberta aquesta sessió.

Diputats i diputades, autoritats, treballadores i treballadors del Parlament i dels mitjans de comunicació que cobreixen aquesta sessió, i tots aquells que ens seguiu, moltes gràcies per ser-hi.

Deixeu-me afegir-hi, excepcionalment, un nom propi: benvinguda a casa, Sra. diputada; benvinguda, Meritxell Serret!

Aquesta sessió il·lustra molt gràficament el que passa i el que som. Avui aquest Parlament és la millor representació del país en la seva complexitat i diversitat, també en les contradiccions, desigualtats i esperances que sabem que conté.

Comencem una nova legislatura caracteritzada per la urgència per abordar qüestions de màxima exigència. Aquest Parlament té avui reptes gegantins: Catalunya endins, per ressorgir d’una pandèmia amb efectes devastadors; i Catalunya enfora, en la relació amb els nostres veïns, amb l’Estat i amb la Unió Europea, sense oblidar els socis de l’altra riba d’aquest mar entre dues terres ni els transatlàntics.

La primera responsabilitat d’aquest Parlament, de tots els grups d’aquest Parlament, a partir d’avui mateix, doncs, és fer aparèixer al més aviat possible la majoria que permeti la formació d’un govern fort, estable i disposat a entrar en acció immediatament.

Un govern que prengui les regnes del país amb caràcter d’urgència i amb la intensitat transformadora que la situació ens exigeix.

Un govern capaç, per exemple, d’abordar immediatament els reptes d’alta intensitat crítica que la joventut ens ha plantejat en les darreres setmanes.

I al mateix temps seguim instal·lats en l’anomalia democràtica que vivim cada dia i que aquest Parlament ha patit i pateix ben directament.

Només cal recordar que la presidenta Forcadell segueix complint pena de presó per haver defensat activament la llibertat d’expressió i de debat obert en aquesta casa.

O que el president Torrent i tres membres de la mesa acaben de ser objecte d’un nou encausament judicial per la mateixa raó.

O que els set presos polítics que tenien reconegut el tercer grau han hagut de reingressar a la presó a través d’un Tribunal Suprem presoner de la seva pròpia dèria de repressió i venjança com a únic llenguatge.

No, a Catalunya, avui, no podem parlar de “normalitat democràtica”.

Per enèsima vegada en els últims 100 anys tenim un conflicte obert entre Catalunya i les institucions de l’Estat amb efectes demolidors sobre els drets civils i polítics d’una part molt significativa de la societat catalana.

Aquest Parlament n’és l’evidència més clara.

Si ho mesurem en presències i absències, veiem la distància entre el què i el que podria ser. No només amb referència als presos polítics i exiliats, que, avui un cop més, hem de comptar i reconèixer com la més legítima representació de centenars de milers de catalanes i catalans.

També amb relació als centenars o milers de ciutadans que podrien i voldrien participar lliurement en el debat democràtic, exercir la representació ciutadana o assumir la responsabilitat de l’acció institucional.

Aquest serà, doncs, l’altre gran objectiu de la legislatura: la plena recuperació de la qualitat democràtica, del clima de llibertat, respecte i reconeixement mutu, en aquesta cambra i arreu de la societat catalana.

Això, tots ho sabem, exigirà un canvi profund en la relació amb les institucions de l’Estat.

Permetin-me, doncs, fer ús d’aquest altaveu per fer una defensa ferma i tancada de la democràcia i de l’acció política que en resulta, com a únic escenari a contemplar en els pròxims quatre anys.

Una democràcia que no és sinònim de manca de conflictes sinó una manera de resoldre’ls: mitjançant la paraula, els arguments, les votacions... En definitiva, la manera pròpia dels parlaments i, més concretament, d’aquest Parlament.

Hem de defensar que els vots es tradueixen en decisions i que aquest Parlament, la seu de la sobirania popular, és la casa gran del debat democràtic i del contrast continu i apassionat a partir de la diversitat, positiva i necessària, que defineix Catalunya.

No pot existir, no mereix prosperar ni ser assumit per la ciutadania, cap projecte de país, tampoc el que vol representar l’actual majoria independentista, que no persegueixi explícitament la representació del conjunt de la ciutadania i la millora de les condicions de vida dels 7,5 milions de ciutadans.

No hi haurà Catalunya, no hi haurà país, sense comptar amb totes i cada una de persones que l’integren.

Des del més absolut respecte a les diverses ideologies, propostes polítiques i conviccions personals que qualsevol home i dona d’aquest país vulgui expressar i defensar públicament.

Proclamant el seu dret a defensar-les fins a les últimes conseqüències, sempre des del més explícit compromís amb els principis i valors de la democràcia representativa.

És a dir, exceptuant els que, com bé sabem, pretenen usar les regles i procediments democràtics, i abusar-ne, per, precisament, destruir la mateixa democràcia i les seves institucions. Com ja s’ha fet evident en tantes democràcies europees i, ara també, en aquesta mateixa cambra,

Catalunya ha estat, des de sempre, una comunitat oberta al món. Una obertura que en cap cas pot ser dissolució, pèrdua d’identitat i de referències. Al capdavall, qui es dissol ja no té res per aportar i Catalunya vol aportar en aquest món. Perquè al món lideren els qui més aporten, no els qui més s’emporten. I el millor que podem aportar és una manera de fer i una manera de ser.

No perquè la nostra sigui una millor manera de ser i de fer, sinó perquè el món s’enriqueix afegint-hi maneres de ser i de fer: afegint-hi llengües i tonalitats. Per això estem cofois de ser, també, terra d’acollida i nodrir-nos amb les 300 llengües que avui es parlen als nostres carrers.

Venim de la legislatura de la repressió i la persecució judicial.

Avui obrim la legislatura de la bona governació, de la llibertat guanyada a pols, del retrobament democràtic, de la Catalunya sencera, diversa i entossudida a seguir construint el país lliure, ric i ple que tots sabem possible.

Dignifiquem aquesta institució i estiguem a l’altura que la història ens exigeix.

Per la llibertat. Visca Catalunya!