Units en la diversitat
Òmnium organitza un acte que reuneix per primer cop els nou presos polítics des del final del judici
Lectura conjunta d’un document on es crida a l’acció unitària
Censuren que l’Estat hagi imposat el 14-F
Només familiars i premsa van poder ser als jardins del Palau Robert
Carme Forcadell, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Josep Rull, Dolors Bassa i Jordi Turull van resoldre ahir l’equació que tenalla el moviment sobiranista en el sentit de com recompondre un marc d’acció unitària que permeti avançar cap a l’objectiu de la República catalana. Tots nou es van trobar ahir a Barcelona per primer cop, després de l’última jornada del judici al Tribunal Suprem, el 12 de juny del 2019, en un acte organitzat per Òmnium Cultural que, una vegada més, va actuar com a comú multiplicador de l’independentisme.
La unitat va ser la idea que va sobrevolar en tot moment la compareixença dels nou polítics, tant en la forma com en el fons. Va ser així que cada un d’ells va llegir un fragment del manifest titulat Per l’amnistia i la república, tothom a les urnes, que acabava proclamant la necessitat d’“avançar units en la diversitat”. És a dir, l’objectiu comú d’“assolir la plena llibertat de la nostra nació”, per damunt d’estratègies partidistes. Per un dia, va semblar que les disputes entre Esquerra i Junts pel lideratge del procés quedaven aparcades i que l’únic líder dels uns i els altres tornava a ser el procés en la seva essència.
Els presos polítics van insistir que aquesta unitat és la resposta que cal donar a l’estratègia repressiva de l’Estat espanyol, que van qualificar de xantatgista i del qual van dir que “sempre busca dividir els que lluiten”. I és per plantar cara a aquest divideix per vèncer que els presos van fer una crida a la unitat.
L’acte amb els nou polítics es va fer als jardins del Palau Robert de Barcelona, just als peus de l’edifici on hi ha el despatx de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas. La convocatòria va ser tancada i exclusiva per als mitjans de comunicació que en van aixecar acta. La compareixença es va saber al matí i tot just es va allargar el temps d’una petita actuació musical, signada per Jordi Savall i de la lectura coral del manifest. En acabar, els nou presos van anar marxant per arribar a temps a les respectives presons on havien de passar la nit en compliment del tercer grau que entre setmana només permet passar unes hores fora del centre penitenciari.
La lectura del manifest la va obrir Jordi Turull i la va tancar Jordi Sànchez, a qui havia cedit la paraula Oriol Junqueras. De tots els que hi van intervenir, la veu de Jordi Cuixart va ser la que va sonar més alta i decidida, amb el tremp habitual que el president d’Òmnium imprimeix al seu discurs.
Les primeres frases del manifest van anar destinades a les víctimes de la Covid 19, amb paraules de suport tant a les persones que han rebut “les pitjors conseqüències” de la pandèmia, com als professionals que són “a primera línia lluitant contra aquesta crisi sanitària i social”.
Només aquesta entrada va recordar els actes polítics que aquests dies es duen a terme amb motiu de la campanya, ja que molts partits fan un recordatori per les víctimes del coronavirus. La resta de l’acte no va tenir cap comparació amb cap acte de partit perquè en cap moment es va cridar a votar per una o altra formació, sinó que es va fer una apel·lació genèrica a la participació ciutadana perquè el “sobiranisme torni a omplir les urnes de dignitat i d’esperança”. Els presos polítics tenen molt clar que del resultat del 14 de febrer en sortirà “un missatge molt clar a l’Estat espanyol i al món, reivindicar el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya” i la resolució política del conflicte.
Amnistia
La compareixença dels presos polítics es va fer davant d’unes lletres blanques amb la paraula Amnistia i aquesta és la solució política que es reclama en el manifest que es va llegir: “Amnistia i retorn dels exiliats” com la manera de posar fi a la repressió que, com van recordar, ja afecta 2.800 persones.
Amb l’obligatorietat d’anar a votar, tot i la pandèmia, els presos van fer una crida a la mobilització del sobiranisme, però abans no van estalviar crítiques a l’actuació de la justícia, que ha tirat per terra la pretensió del govern de la Generalitat de traslladar la data de les eleccions a un moment amb menys risc de contagi per a la població.
En aquest sentit, el manifest llegit ahir és molt dur quan afirma que la irrupció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, TSJC, en la decisió del govern genera una crisi democràtica. El desafiament dels presos al sistema judicial es va concretar amb aquestes paraules: “Els mateixos poders de l’Estat continuen fent tot el possible per adulterar la voluntat democràtica del poble de Catalunya. I ara duen a terme una operació d’estat: enmig d’un pic de la pandèmia han imposat la data de les eleccions catalanes en contra d’un ampli consens del Parlament i del criteri dels experts sanitaris, obligant la ciutadania a escollir entre la protecció del dret a la vida i el dret a la participació política.”
En el text del manifest s’acusa l’Estat de fer política des dels tribunals amb un “menysteniment” tant gran cap a les institucions i la ciutadania que arriba fins al punt d’estar “disposats a posar en risc la salut dels votants”. Davant aquest panorama, ningú sap quin serà el comportament de la ciutadania el dia de les eleccions, però en funció de la participació, els presos consideren que haver forçat ara els comicis podria posar en qüestió la “ legitimitat democràtica dels resultats”.
Tot i afrontar un escenari no desitjat, el manifest fet públic ahir fa una crida a la participació del votant independentista perquè doni un nou impuls al procés. Per això, els polítics van recordar el camí recorregut fins ara amb la voluntat de renovar energies entre els seus seguidors.
En aquest sentit, quan va arribar el torn de Carme Forcadell de llegir el document, va dir que “al llarg de deu anys hem omplert els carrers en manifestacions massives, hem guanyat una majoria política al Parlament de Catalunya, fins i tot el 21-D amb l’autonomia suspesa, i l’1 d’octubre vam defensar les urnes de les porres amb els nostres cossos. Aquesta força social i democràtica és enorme i no la podem malbaratar, perquè ens hi juguem present i futur”.
De les eleccions del dia 14, els presos que ahir van comparèixer a Barcelona només n’esperen que en neixi un nou “govern de la Generalitat que defensi un projecte de país inclusiu, al servei de la reconstrucció social i l’alliberament nacional”. Per avançar en aquest objectiu, els presos van deixar del tot clar que consideren “indefugible continuar construint una estratègia compartida”.
LES FRASES
Esprement la finestra de llibertat del tercer grau
“Aquest tercer grau sabem que novament serà efímer, que els poders de l’Estat el suspendran i anul·laran en qüestió de dies. Però la seva repressió no fa res més que enfortir els principis democràtics que ens han dut a la presó, que han dut més de 2.800 independentistes a ser represaliats per motius polítics”. Aquest és un dels primers paràgrafs del document que van llegir ahir els nou presos polítics i que traspua el pensament de molts dels presents ahir al Palau Robert, que són conscients que aquesta nova finestra de llibertat només durarà el temps que la justícia espanyola trigui a revocar el tercer grau dictat per la Generalitat.
De fet, la situació de llibertat de Bassa, Cuixart i la resta és una finestra efímera que s’obre i es tanca cada dia entre setmana, amb l’obligació d’arribar a dos quarts de nou del vespre als respectius centres penitenciaris per passar-hi la nit. D’aquesta manera, per exemple, quan va acabar l’acte d’ahir, Dolors Bassa va haver d’enfilar-se a un cotxe per anar cap a l’Alt Empordà per dormir en una cel·la del Puig de les Basses. El mateix van fer tots els homes, amb destinació a Lledoners. Mentre que Carme Forcadell va haver tornar a Wad Rass.
Als jardins del Palau Robert hi van assistir només periodistes i familiars dels presos. Algunes persones ho van seguir des de l’altre costat de la reixa del carrer i quan Jordi Sánchez va acabar amb un “Visca Catalunya lliure!”, van respondre: “Visca!”
