Les retribucions dels diputats seran revisades
A instàncies de la CUP, la cambra pacta reduir les dietes que cobren els electes
Pràcticament en el temps afegit i quan la legislatura ja llangueix, el Parlament va aprovar ahir una proposta de la CUP que insta a revisar i modificar, al llarg del primer semestre del 2021, les assignacions econòmiques que reben els diputats en concepte de dietes. La decisió no és en absolut aliena a la polèmica, política i mediàtica, que s’ha generat pel fet que s’hagin seguit pagant aquestes retribucions, molt lligades a conceptes com ara els desplaçaments que han de fer els càrrecs electes, durant uns mesos que pràcticament tota l’activitat de la cambra ha estat telemàtica a conseqüència de la pandèmia.
Les dietes, que no tributen com ho fa el sou base, representen una part molt substancial de la nòmina d’un diputat. I és que en el cas, per exemple, que aquest visqui a una distància d’entre 80 i 191 quilòmetres de Barcelona, percep prop de 24.000 euros a l’any només per aquest concepte. La proposició acordada, i que va ser pactada amb els grups de JxCat i ERC, pretén que aquestes indemnitzacions s’integrin, encara està per veure com, en l’assignació fixa que perceben els parlamentaris, amb el propòsit que deixin de ser “un sobresou encobert”, tal com ho va definir la representant de la CUP Natàlia Sànchez, durant la discussió de la moció en el ple d’ahir. Un debat que també va servir per tractar, ni que fos de passada, els salaris dels polítics, i que, segons Sànchez, “no tenen res a veure amb el que reben els treballadors”. El que no va prosperar va ser una altra proposta dels cupaires, que convidava a rebaixar un 14% les pagues de consellers i alts càrrecs.
“Treguin les mans brutes de les escoles”
En uns moments en què l’aprovació de la llei Celaá ha atiat de nou el debat sobre la llengua, el Parlament va ser objecte ahir d’una discussió abrandada sobre l’ús del català. Tot va venir arran d’una interpel·lació de la diputada de Ciutadans Sonia Sierra al conseller d’Educació de la Generalitat, Josep Bargalló. L’eix de la intervenció de Sierra va ser l’argument que a Catalunya no es respecten els drets lingüístics del castellanoparlants, una tesi que va tenir una rèplica expeditiva del conseller. “Vostès van néixer per mantenir el sistema de poder del postfranquisme”, va etzibar a Cs, tot i que va reservar l’atac més dur per al final: “Treguin les seves mans de les escoles”, va dir per acabar.
