“Ja som majoria política, toca fer el salt a majoria social”

Estem satisfets perquè, per salvar vides, vam prendre decisions molt aviat, que és obvi que no tens tota la seguretat del món que aniran bé, i que com és normal van ser controvertides perquè afectaven la vida i les llibertats de la gent, i l’economia de molts col·lectius. Al cap de dues setmanes els fets estan donant la raó al govern: la corba està parant, l’RT està per sota d’1, el risc de rebrot ha baixat de 2.000 a 700… Això vol dir que hem de desescalar? No, de moment la corba no l’hem tombat, només l’hem frenat. Volem tornar com més aviat millor a la normalitat, però si això vol dir que per Nadal tornem a estar a dalt de tot, ens haurem tornat a equivocar. Per tant, cura, prenguem les decisions al ritme que toqui, a poc a poc i bona lletra, i després, en la mesura del possible, que duri el màxim i sigui la definitiva.

A la gent li hem de donar certeses. I li hem de donar esperances, i les xifres dels últims dies en donen; però de certeses encara no en podem donar. Fer elucubracions és el pitjor que podem fer. Anem millor, i va estar bé que prenguéssim mesures més semblants a les que feia Europa que a les que estava fent l’Estat, que ara s’està acostant a les mesures catalanes. Ens vam avançar, ho vam fer bé, estem revertint la corba, i això ens hauria de permetre obrir els bars abans que d’altres que ho estan fent tot molt més tard. Però no podem donar dades ni apostar per un dia concret perquè equivocar-nos seria molt pitjor.

No. Jo no estic en el govern; un dia se’ns va dir que assessorava el president, i durant un temps ho va fer. No sé en quin moment algú li deu perdre la confiança i deixa d’assessorar el govern, però en tot cas no ho estava fent al Departament de Salut. A banda, hi ha un dia una reunió d’experts, i hi són alguns dels principals del país, i altres no hi són. Algú devia fer la llista, però segur que ningú va vetar Mitjà. Ara, si jo fos conseller de Salut i m’acusen, com fa ell, de ser el culpable de segons quines coses, segur que a la següent reunió no el convidaria.

Les eleccions estan programades el 14 de febrer i seria bo que aquest país pogués prendre decisions aquell dia, per saber on som, què vol la gent, tornar a comptar-nos, avaluar tot el que ha passat fins ara i a partir d’això fer el govern independentista i el més fort i ampli possible, perquè tornarem a guanyar i a tenir majoria. El que no pot passar en cap cas és com a Galícia, no hi pot haver catalans que no puguin votar. Si això passés hauríem de buscar solucions. ERC va dir que com més aviat millor. Es podien haver fet abans, i JxCat va decidir que en aquell moment no li interessaven i les volia més tard. Vam arribar a un acord per aquest tema perquè vam pensar que seria bo per al país malgrat que no ho compartíssim.

Crec que creixerà exponencialment. I és bo que passi. Encara més, segur que en una situació com aquesta haurem de posar-hi enginy, treballar-ho bé, preparar-ho bé per garantir que tothom pugui votar. No per cap campanya, però la situació farà que el vot per correu creixi, segur.

A escala de tot el país per al 14-F, impossible.

ERC sempre funciona igual: un consell nacional obre el procés i aprova el reglament electoral, i això ho fem dissabte [avui], tranquil·lament. La nostra prioritat és la pandèmia, però en el mentrestant també hem d’anar preparant aquestes eleccions.

Es pot presentar qualsevol que sigui militant o fins i tot amic d’ERC. Quan s’obri el procés sabrem quants candidats hi ha, a casa nostra sempre hi ha primàries excepte que hi hagi un sol candidat, som assemblearis.

Serà una dona, i serà independentista, és tot el que podem garantir, perquè ERC fa llistes cremallera i és un partit independentista, i per tant tots els que van a les nostres llistes ho són. Sabeu com és ERC, hem fet llistes obertes on hem convidat molta gent de fora i hem intentat remarcar el valor de tota la gent de casa. Ara ningú et sabrà dir qui serà la número 2, però intentarem que aporti moltíssim. Intentem posar-hi els millors.

El reglament estipula que alguns noms venen per elecció de territori, primer t’has de presentar a la teva comarca, i a banda hi ha uns llocs lliures perquè pugui proposar noms l’executiva, i amb això sempre juguem i hem intentat anar incorporant independents per fer allò que sempre diu l’Oriol Junqueras, que les llistes electorals s’han d’assemblar tant com sigui possible al país, més que no pas al partit, i per tant les hem de fer molt obertes i molt plurals. Segur que la número 2 ens hi ajudarà.

El millor que pot fer l’independentisme en aquest moment és governar bé. En un moment de dificultat enorme, en què està patint tota la societat, ajudar la gent, gestionar tan bé com sigui possible, també és el millor que podem fer per l’independentisme. En moments de dificultat és quan l’independentisme demostra que és útil a la gent, que hi som per ajudar, que el projecte no té sentit per ell sol sinó per fer un país millor. Ara hem de fer el mateix, si volem arribar forts a les eleccions com a projecte de país. La pandèmia no ajuda en els tempos, però fer-ho bé i ajudar la nostra gent sempre ens ha funcionat per créixer.

Al carrer no hi podem sortir, per començar. Quines mobilitzacions podem fer ara? Poquetes. Quina és la principal preocupació de la gent avui? Segurament la salut. I això els fa menys independentistes? No, ho són igual i tenen clar que el futur d’aquest país ha de ser la independència. Ho torno a dir: fer-ho bé i demostrar que som útils a la gent és el millor que podem fer per al projecte d’independència. La resta és ser més, continuar creixent com a moviment i superar la majoria política que hem tingut de manera reiterada al Parlament i que hem demostrat cada vegada en totes les eleccions. Som majoria política, però ara toca fer el salt a majoria social. I estem davant fins i tot d’una oportunitat per superar per primera vegada el 50% de vots en unes catalanes. Hem de seguir preparant-nos i enfortint-nos perquè l’última vegada no n’hi va haver prou, i hem d’aprofitar totes les experiències per tornar-hi i guanyar definitivament. Però això no serà demà, i menys en una situació de crisi com la que ara vivim.Hem de ser clars, realistes i optimistes alhora. Serem independents, però encara falta i queden esforços per fer.

Cada cop hi estem més a prop, perquè a cadascú li ha costat més o menys fer la lectura sobre el moment on érem, que era cabdal. I en això tenim exemples facilíssims: quan ERC deia que havíem de ser més, ja molt a prop del 2017, tothom se’n reia, o una part de l’independentisme. Aquesta part vol superar avui el 50% en les properes eleccions. Això vol dir que aquell independentisme que no havia sabut fer la lectura, avui ja hi és, i per tant tots ens anem aproximant al mateix lloc. Hem tret el llibret Tornarem a vèncer i he vist molt poques crítiques; s’hi posa sobre la taula el projecte de futur d’ERC, i crec que tothom es va acostant cap a les mateixes tesis, que al final són tan senzilles com ser més, preparar-nos millor, tornar-ho a fer i guanyar de manera definitiva. Això ha costat, però em sembla que l’acord està més a prop del que ho estava en altres moments, perquè es comença a assemblar el discurs de tothom.

L’independentisme hi ha de ser sencer. JxCat ja no sé quina part de Convergència representa i en quants trossos s’ha trencat, i si s’ha de comptar o no el PDeCAT… Això és massa de mínims. A mi m’agradaria pactar-ho amb tothom que és independentista, i que la CUP també hi fos. No em serveixen només els acords amb la post-Convergència o l’últim nom que s’hagin posat ara. Vull acordar-ho amb tots els que representen l’independentisme, i que sigui ampli, no em val una unitat de dos, i que un cada cop s’hagi fragmentat en més trossos. Un acord estratègic ha de ser de tot l’independentisme. Nosaltres sempre anem sencers a tot arreu.

Converses entre actors independentistes no n’hi deixa d’haver, hi ha etapes en què són més estructurades i altres que menys... Aquest país necessita que ens posem tots d’acord, així és com ha avançat. Però hi torno: l’independentisme és molt ampli. JxCat més ERC no l’és tot, és un tros molt important, potser el 80%, però a mi no em serveix, jo vull el ser 100%.

Assolir acords a vegades és possible preelectoralment, i a vegades, post. M’és igual, l’acord és necessari per al país. Si pogués ser, m’agradaria que fos la setmana passada! L’important és que hi sigui, i hi sigui tothom, i m’és igual si és el 13 o el 15 de febrer. I que superem el 50%.

Superar el 50% és una fita més. Ara, qui digui que automàticament ens regalaran un referèndum mentirà, no ens regalaran mai res perquè som catalans i tot t’ho has de guanyar, de lluitar. I les eleccions no s’haurien de guanyar mai més mentint, sinó dient la veritat. Ara, així pots anar a la taula de negociació dient ‘escolti, nosaltres creixem cada dia, i per tant vostès es fan més petits, i això acabarà amb la independència de Catalunya, segur o segur. Volen parlar d’un referèndum o no?’ La resposta serà que no, però tu hi vas més fort. Europa t’ha dit mil cops que has de superar el 50% de manera sostinguda; doncs mira, el moviment, sostingut en el temps ja ho està sent. Fem-ho, anem superant etapes!

Això ho preguntes a un independentista nou de la setmana passada. A un d’ERC no li pots preguntar què passarà, perquè érem el 10% i érem igualment independentistes. I ens deien idiotes cada vegada alguns que ara per sort han posat seny i ens acompanyen en el viatge. Per tant, si no ens rendíem quan érem quatre, amb quatre estelades per la Diada que estàvem més sols que la una, baixant solets amb els que ara són la CUP, quan ningú es creia que un dia seríem majoria social… Doncs si no arribem al 50% hi tornarem la següent vegada per superar-ho. I hi tornarem a tornar fins al dia que siguem independents.

No ho sé, jo a l’acord estratègic les hi vull totes. L’independentisme ha estat ampli i transversal sempre, nosaltres intentem tenir el centreesquerra socialdemòcrata molt ordenadet, i treballar molt bé, i anar tots junts… La CUP intenta fer el mateix al raconet de l’esquerra que és molt important que hi sigui, perquè ens fa molt diferents a altres moviments d’independència. Si la resta d’espai s’ordenés seríem tres, però si no s’ordena potser som sis.

Nosaltres no xiularem mai de la vida un altre independentista, és un company de viatge i el necessitem per guanyar.

En aquesta situació d’enorme dificultat Catalunya necessitarà molts diners per sortir-ne bé, per posar-los al servei de la ciutadania que està patint. N’estem tips, de l’espoli fiscal, ningú ho ha explicat més vegades ni durant més temps; per tant, si volen alguna cosa d’ERC, que posin sobre la taula el pressupost que Catalunya es mereix.

La mesa de diàleg transcendeix els temps, és una aposta a molt llarg termini, existeix a tots els conflictes polítics del món i, per tant, és un reconeixement del conflicte polític i una possibilitat de parlar de tu a tu amb l’Estat que no havíem tingut fins ara. M’agradaria que s’hagués reunit més i hagués avançat més, però no vull una altra reunió només per fer-se una foto, perquè ja l’hem fet. Vull una altra reunió per avançar. Ara, de la taula de negociació, que no de diàleg, en sortirem amb un referèndum sota el braç? Doncs és molt difícil, però no renunciarem mai a dialogar, és la nostra manera de fer, la catalana, la que un 80% de la nostra gent en les enquestes assenyala com a manera de resoldre el conflicte. A allò que els catalans volen en un 80%, nosaltres no hi renunciarem mai.

S’ha de reunir quan estigui preparada per treballar i arribar a acords.

Tots els que han sortit fins ara els hem treballat un per un i tots són desmuntables. I ho farem així cada vegada perquè ja sabem a què van: van per ERC, perquè és l’actor més fort de l’independentisme, van per la nostra gent per intentar dividir-nos, trencar l’independentisme. Ja ho hem vist altres vegades. És Tácito, és Baena, és qui va fer tot el muntatge per posar els nostres companys a la presó el 20 de setembre, i van a fer el mateix.Podem fer dues coses: fer-li cas, enfadar-nos... o sortir a contrarestar-ho, com farem. I som ERC, així que si algun cop un indici diu que alguna cosa no s’ha fet bé, serem implacables, perquè tothom sap com tractem qualsevol cosa que s’assembli a un comportament no republicà.

Són converses personals que busquen dividir-nos, i que segur que passen a tothom. Segur que als periodistes entre ells, parlant dels seus companys de redacció, els deu passar el mateix. En qualsevol exemple de qualsevol col·lectiu que posi deu passar exactament el mateix. Per tant, que a mi el Gabriel Rufián em digui Pepsi-Cola m’és igual.

Ha sortit un col·lectiu, Amnistia i Llibertat, que està fent una feina espectacular, està redactant una llei amb experts de prestigi del nostre país i està recollint signatures per portar-ho al Congrés acompanyat de la voluntat popular. A partir d’aquí, el que vagi més ràpid o funcioni millor en la part procedimental, m’és igual. Si és primer el Parlament, el Congrés, o és en paral·lel… Cal fer el que entre tots decidim que funcioni millor i creï més consens, perquè aquí hem d’anar junts; transcendeix l’independentisme fins i tot. És una qüestió de drets civils i democràcia.

Hem fet molta feina amb Amnistia i Llibertat, la resta de partits també, ens hem reunit molt, n’hem començat a parlar amb Òmnium i les entitats, i segur que en aquest tema caminarem junts. Una iniciativa purament legal a nivell de Parlament no era la solució, això que s’està posant sobre la taula és molt més gran i té moltes més oportunitats de progressar.

No ho esperem. Vam tenir un bri de llum perquè un jutge va actuar com un jutge i no com un repressor, ni amb ànim de venjança, però després d’això torna a venir el Suprem. Per tant, no és que no els vegi tots al carrer, és que malauradament podrien estar tots i totes dins sense sortir una altra vegada.

Són els nostres companys i els volem a tot arreu. Però són a la presó. Quan s’acostin les dates sabrem què estan en condicions de fer. I si estan en condicions i en tenen ganes, que segur que en tenen perquè si són a la presó per fer política si alguna cosa tenen ganes de fer és continuar lluitant per allò que creuen que no ha canviat ni una mica,benvinguts seran. Si tenen ganes d’estar dalt d’un escenari, que segur que en tindran, hi seran. I si no, intentarem fer-ho des de dins, o com puguem, però necessitem la veu del Raül, la Carme, la Dolors i l’Oriol acompanyant-nos en la nova aventura d’unes eleccions..

Com puguem, estem preparats per fer una campanya en què malauradament tinguem encara moltes dificultats per reunir-nos en situació normal, i per tant fer-ho molt connectats, que és la vida que fem avui. Estem preparats per tornar a un model mixt, que és el que fèiem de distància i mascareta, però posant 40 persones a cada míting. I per fer una campanya normal també estaríem preparats, perquè d’això ja en sabem fer.