La sentència del procés primer i, sobretot, l’esclat de la pandèmia del coronavirus, després, han estat dues circumstàncies exògenes que han alterat completament el procés participatiu promogut per la plataforma Debat Constituent per fer les bases d’una eventual constitució catalana. Després de mesos d’aturada obligada, la iniciativa, però, es reactiva amb la perspectiva que el setembre de l’any vinent ja tinguin un esborrany a punt per ser entregat al Parlament i que serveixi de fonament per a la redacció d’una carta magna amb tots els ets i uts. “No hi ha més opció que ens empoderem per decidir quin país volem”, reflexionava ahir Lluís Llach, portaveu de Debat Constituent, per justificar la represa dels treballs tot i que el context actual no sembla el més propici.

L’esquema bàsic de la metodologia que seguirà aquest procés no ha canviat. La seva base seran una vuitantena d’agrupacions territorials, anomenades “enteses”, que seran les que vehicularan els debats, si cal telemàtics, sobre els set grans àmbits –elements constitutius, drets, organització territorial, participació política, model econòmic, territori i sectors estratègics i seguretat– que hauran de formar l’embrió del text constitucional. Aquestes discussions seran com una mena de guia orientativa perquè, després, els ciutadans responguin a un qüestionari de 133 preguntes –com ara si Catalunya ha de tenir exèrcit o estar a la zona euro– que es penjaran en el web de la plataforma. El buidatge dels resultats és el que donarà el contingut al text que, després de passar per un fòrum que l’acabarà de polir, s’elevarà al Parlament perquè agafi el relleu del procés.