Política

Un record contingut de l’1-O

Entitats i partits commemoren el tercer aniversari del referèndum amb un acte auster a Barcelona en un context alacaigut del sobiranisme

La celebració del govern se circumscriu a penjar quatre grans lones a la façana del Palau

Podria ser que les ja incomptables restriccions que imposa la pandèmia, no donessin joc a fer gaire res més. També es podria dir que l’independentisme, ara mateix, no passa precisament pels seus moments més ufanosos i, per tant, no està per a gaires celebracions. Sigui per aquests motius o qualsevol altre, la commemoració ahir del tercer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre va ser més aviat circumspecte, sòbria en el seu conjunt en les formes i sense excessius missatges emfàtics ni grans proclames. Tant és així que el govern ni tan sols va programar cap acte oficial de record, i l’única al·legoria a aquella jornada catalogada com a històrica pel sobiranisme va ser difondre una declaració i penjar quatre grans lones verticals vermelles, les de la senyera, a la façana del Palau de la Generalitat.

Així les coses, l’única celebració unitària va ser la que va organitzar Òmnium Cultural a les 12 del migdia a peus de l’Arc de Triomf de Barcelona. La tria del lloc tenia molt d’intencionada, ja que aquí hi ha l’Institut Pau Claris, un espai que l’1 d’octubre del 2017 va ser seu electoral i que va ser un dels que va rebre amb més intensitat la fúria policial d’aquella jornada. Per posar-nos en antecedents, la imatge d’un agent protagonitzant una patada voladora contra els manifestants es va enregistrar aquí. En l’homenatge, hi van participar representants dels partits independentistes, entitats, organismes com ara la Cambra de Comerç de Barcelona o sindicats, entre d’altres. S’hi va poder veure la dona de Jordi Cuixart, Txell Bonet; el president del Parlament, Roger Torrent; el vicepresident, Pere Aragonès, o el ja destituït Quim Torra, que prèviament havia assistit a l’acte que, per separat i pel seu compte, JxCat va organitzar a Cornellà del Terri. Allà hi va parlar, per via telemàtica, Carles Puigdemont, que va fer una crida a “ratificar de manera rotunda el mandat de l’1 d’octubre” en les pròximes eleccions catalanes, en què, si l’independentisme assoleix més del 50% dels vots, caldrà que hi hagi “conseqüències polítiques” que impliquin tots els partits.

Tornant a l’acte de Barcelona, aquest es va limitar a fer una foto conjunta dels participants i a una breu compareixença posterior d’alguns d’ells davant dels mitjans. Les crides, o les conjures, a refer la unitat d’acció entre el sobiranisme van ser un fil roig invisible que va resseguir totes les intervencions, una de les quals va ser la del vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, que va destacar que imatges com la d’ahir “tornen a mostrar la transversalitat de la societat civil que va fer possible l’1-O”, alhora que va recordar que la repressió que l’Estat va posar en marxar arran del referèndum no ha remès. Per la CUP, Natàlia Sànchez és qui va fer un discurs més autocrític, tot recalcant la necessitat que l’independentisme no faci una mirada nostàlgica de l’-1-O, “sinó que el vegi com un exemple del que podem fer”. “Cal recuperar el rumb”, va cloure. Marta Vilalta (ERC) va reflexionar que per “culminar el mandat del referèndum cal ser més i tenir més força cada vegada que hi hagi urnes pel mig”, mentre que el vicepresident de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, va manifestar que els municipis sempre estaran a punt “per fer el que calgui per culminar la consecució de la República catalana”. Un dels altres representants que també van parlar va ser el secretari general de Demòcrates, Antoni Castellà, que va recalcar que “el resultat que va sortir de l’1-O no és interpretable” i, per tant, el que correspon al conjunt de partits i institucions és “aplicar-lo”. És a dir, fer efectiva la declaració d’independència. Per la Cambra de Comerç de Barcelona qui va intervenir-hi va ser la seva vicepresidenta, Mònica Roca, que va considerar que la jornada del primer d’octubre va ser un “punt d’inflexió per al país que potser no va ser tan reeixit com alguns voldríem”, però que, tot i això, és un “motiu per lluitar per la llibertat”.

L’Assemblea adverteix

Per la seva banda, l’ANC va llançar ahir dos missatges, l’un reiterant el seu full de ruta i l’altre, de més perspectiva, dirigit als partits polítics independentistes. Primer, en una entrevista simultània per a Radio 4 i La 2, la presidenta de l’’Assemblea, Elisenda Paluzie, que també va ser present en l’homenatge de l’Arc de Triomf, va reiterar que, si l’independentisme supera el 50% dels vots en els pròxims comicis, caldria destinar els quatre anys de legislatura a preparar una declaració efectiva d’independència perquè no passi com fa tres anys: “No estem dient, l’endemà o al cap de 18 mesos la declareu. El que diem és: prepareu i feu una declaració d’independència que pugui ser efectiva.” Per Paluzie, una legislatura és un marge suficient per tenir a punt les estructures i els mecanismes d’una ruptura unilateral que no es va fer el 2017 perquè no hi havia res preparat per a després del referèndum de l’1-O.

Paluzie va rebutjar el terme plebiscitari utilitzat per Torra en parlar de les pròximes eleccions perquè considera que se n’ha “abusat massa” i en uns comicis juguen molts altres factors i no són un referèndum. Tenint en compte, però, que no creu que l’Estat permeti un referèndum, Paluzie aposta perquè l’independentisme superi el 50% dels vots.

Som aquí, també, per recordar les 600 denúncies contra policies que no s’han investigat
Marcel Mauri
vicepresident d’òmnium
Només podrem assolir la independència quan tornem a tenir un projecte compartit
Elisenda Paluzie
vicepresidenta de l’assemblea

El govern defensa les urnes per resoldre el conflicte

La declaració que va publicar ahir el govern per rememorar l’1-O exposa que aquell referèndum era l’instrument per decidir “el futur polític de Catalunya” i, com a tal, continua sent l’únic mecanisme que ha de permetre “resoldre el conflicte amb l’Estat” perquè, reitera, “és un dret irrenunciable” i “una voluntat política àmpliament majoritària”. El text també critica que, davant d’aquesta voluntat que la qüestió territorial es dirimeixi a les urnes,“l’Estat ha respost sistemàticament a través de la repressió i la judicialització” i, com a exemples, cita l’ús de violència policial contra els ciutadans en els centres de votació de l’1-O, les condemnes als presos polítics o bé els que són a l’exili. “Una repressió –s’afegeix a l’escrit– que no s’atura, amb causes obertes a milers de catalans i catalanes i que aquesta setmana ha arribat a l’extrem d’inhabilitar injustament el molt honorable president Torra.” Sobre aquest últim episodi, la declaració de l’executiu la qualifica d’un “autèntic atac al govern i al Parlament. Un atac a les institucions on resideix la sobirania del poble de Catalunya i des d’on, en bona part, s’ha construït un país que avui vol ser un estat plenament lliure en el si de la Unió Europea”. Per reconduir l’escenari actual, la proposta que es fa se centra en “l’amnistia” i “l’autodeterminació” perquè els catalans “decideixin lliurement si volen continuar formant part de la monarquia parlamentària espanyola o opten per la República catalana”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Detenen a Moscou l’opositor rus Aleksei Navalni

moscou

Foment veu l’ajornament del 14-F “injustificat” i alerta que portarà conseqüències negatives a l’economia catalana

barcelona

El camí cap al 30-M

barcelona
Estats Units
Canvi de presidència

Promeses per cent dies

Washington

Creix la pressió cap al PSC perquè no impugni el 30-M

barcelona
Àngels Chacon
Candidata del PDeCAT

“Volem la independència, però no un full de ruta fictici”

Barcelona

La CDU evita el gir a la dreta

Berlín

Itàlia s’afegeix al Regne Unit i es blinda contra la soca detectada al Brasil

ROMA/PARÍS
EL RADAR

Una herència pesant