Història
Aeròdrom 311
Celrà recorda, amb diverses activitats, el camp d’aviació instal·lat durant la Guerra Civil i el primer dels 11 que es van construir a les comarques gironines
Es desconeix per què es va triar el municipi
Hi havia 11 camps d’aviació durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a les comarques gironines. Però el de Celrà va ser el primer a construir-se. Per què es va triar aquest municipi gironí? “És la gran pregunta. En l’ordre del 19 de novembre de 1936 la Generalitat indica que s’ha de construir un camp entre els termes de Celrà i Bordils però no especifica el perquè”, assenyala l’historiador local i metge jubilat Artemi Rossell, autor del llibre El camp d’aviació de Celrà (1936-1939). Rossell aventura la següent hipòtesi: “En aquella època, els aviadors eren considerats herois i se’ls buscava un allotjament en una ciutat important. La proximitat amb Girona feia que els oficials militars destacats i els pilots poguessin anar a pernoctar als hotels, tal com va passar.”
Zona de regadiu
L’octubre de 1936, els ports marítims de la costa gironina van ser bombardejats per vaixells franquistes i, a finals d’any, el pont del tren a Colera i l’estació de Portbou també van ser bombardejats per l’aviació italiana instal·lada a Mallorca. En aquest context, la Generalitat de Catalunya, conscient del perill d’aquestes accions, va ordenar la construcció d’un camp d’aviació militar a la demarcació i es va escollir Celrà, on es va instal·lar tota una economia de guerra. Es va construir a finals de 1936 en una zona de regadiu, entre el marge dret del Ter i la séquia Vinyals i comprenent part del terme de Bordils. La construcció es va fer enmig de protestes per part dels veïns, ja que, als amos dels camps, els van ocupar els terrenys sense avís i van perdre, així, la seva font de subsistència. Més d’un centenar de treballadors reclutats dels pobles veïns de Bordils, Madremanya, Julià, Sant Martí Vell, Sant Joan de Mollet i Cervià es van ocupar dels treballs d’aplanar el camp. A principis de 1937 van arribar-hi els primers militars. Per Rossell la importància del camp d’aviació de Celrà és que, “a més de camp, la Generalitat, a través de la conselleria de Defensa, va instal·lar-hi tallers de muntatge en diferents locals del poble com ara l’Ateneu Celranenc on especialistes vinguts d’altres zones muntaven uns avions russos, els Polikarpov I-16, anomenats Mosca. També s’hi muntaven les bales d’un altre avió, el Xato”.
Per recordar i reivindicar aquest patrimoni local, Celrà ha organitzat des de dijous i al llarg del cap de setmana diferents activitats culturals i pedagògiques, entre les quals visites guiades al camp d’aviació i al Centre d’Interpretació, situat a La Fàbrica; la projecció del documental Aeròdrom 311 ; la presentació d’un conte infantil sobre el camp, i un taller de muntatge d’un avió Mosca pensat per a la mainada. 84 anys després encara es mantenen intactes els vuit refugis del camp d’aviació i el polvorí. “Això no es pot deixar perdre”, indica Rossell. Tenir-hi un aeròdrom va fer que Celrà fos considerat objectiu militar. Va patir 10 bombardeigs, l’últim, el 29 de gener de 1939. En un dels bombardeigs del camp va haver-hi un ferit entre els veïns. Era l’Àngela Mascarós, que estava collint menjar per als conills als voltants de l’aeròdrom quan la metralla d’una bomba li va fracturar una cama. En un altre, les bombes van matar un burro propietat d’un veí, en Joan Alsina, quan conreava la terra a les Falgueres.
