Puigdemont acusa ERC de renunciar a defensar la cambra

El president de la Generalitat a l’exili i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, va assegurar ahir que “renunciar a la defensa de la sobirania del Parlament i ser bons minyons” no comportarà “ni menys repressió ni més llibertat”, en una referència indirecta a ERC arran de la publicació amputada de resolucions aprovades pel ple sobre la monarquia al Butlletí Oficial de la cambra. En una entrada a Instagram, Puigdemont va compartir els cinc fragments “que s’han censurat”, que parlen de “monarquia delinqüent” o de “dècades d’impunitat i d’enriquiment il·legítim”.

El secretari general de la cambra, Xavier Muro, les va mutilar en considerar que contradeien els dictats del Tribunal Constitucional. JxCat en va exigir el cessament de les seves funcions, però ERC, a la mesa, ho va desestimar. Puigdemont va il·lustrar el seu comentari a la xarxa social amb una imatge que vincula, com nines russes, el dictador Francisco Franco amb el rei emèrit Joan Carles I i l’actual monarca, Felip VI.

Mentrestant, són diverses les associacions de juristes que s’han pronunciat en contra de la decisió del secretari general. El Col·lectiu Maspons i Anglassell i la sectorial de l’ANC Secretaris, Interventors i Tresorers per la República (SlTxCAT) defensen que “la desobediència” de Muro de publicar amputades les resolucions es pot salvar a través d’instruccions directes del president del Parlament, Roger Torrent. Tots dos col·lectius de juristes conclouen que Muro no podia ordenar la publicació no íntegra de la resolució i que aquesta no és una iniciativa de cap autoritat, sinó el resultat de l’activitat del Parlament i, per tant, el que aquest aprova s’ha de publicar. “No hi ha al reglament del Parlament de Catalunya cap previsió que prevegi la publicació incompleta d’allò que el ple hagi acordat”, asseguren en un document conjunt. “Totes les resolucions que es publiquen han de ser completes, íntegres”, insisteixen.

El Col·lectiu Maspons i Anglassell i SlTxCAT recalquen que no existeix en la normativa actual cap excepció a la publicació íntegra de les resolucions i que el secretari general actua sotmès a la direcció del president i de la mesa, d’acord amb l’article 249 del reglament. “Entenem que [el secretari general] no disposa de la possibilitat de decidir què es publica o no es publica”, afirmen. Els juristes consideren que el que hauria hagut de fer Muro és emetre un informe jurídic que recollís el seu criteri jurídic i traslladar-lo al ple per al seu coneixement. Fins i tot, si així ho hagués interpretat, podria haver advertit –segons recorden els experts– que la publicació íntegra d’una resolució pot suposar una vulneració dels requeriments del Constitucional i publicar aquesta advertència. “Però el que no pot és ordenar la seva no publicació, o la seva publicació obviant-ne uns fragments. Entenem, per tant, que no té la potestat per a censurar, retallar o modificar el que l’òrgan legislatiu ha acordat”, reblen. “És que no hi ha cap dubte”, exclamava el catedràtic de dret processal de la UB i portaveu justícia de Junts per Catalunya, Jaume Alonso-Cuevillas, a Twitter.

En última instància, aquestes associacions pensen que és Torrent qui, en ús de la seva potestat de direcció, en pot ordenar la publicació íntegra. “Si algú té dubtes, que s’aparti”, piulava dimarts el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, en un dard directe a Torrent, que va pronunciar aquestes mateixes paraules en el fragor del 2017.Són diversos els col·lectius que han donat suport a l’actuació de Muro, començant pels lletrats de la cambra, l’Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments o alguns membres del consell de personal del Parlament, però també hi ha hagut altres pronunciaments contraris, com el de l’Assemblea de treballadors per a la defensa de les institucions catalanes (Adic) del Parlament, que va puntualitzar que els treballadors del Parlament fan la seva feina “sota pressió constant, sotmesos a un 155 encara operatiu, i sotmesos a amenaces reiterades de processaments penals”.L’Adic del Parlament coincidia amb els col·lectius de juristes que es van pronunciar ahir que el secretari general és un càrrec de confiança nomenat per la mesa i que actua com a tal a les ordres del president. “En un país democràtic, un secretari general no ha de poder impedir que es publiqui cap acord aprovat vàlidament pel ple”, hi afegia.