Política

MARTA PASCAL

SECRETÀRIA GENERAL DEL PARTIT NACIONALISTA DE CATALUNYA

“Al PNC hi ha molta gent del sí i gent per convèncer”

“Em sento propi el llegat polític del president Pujol”

“Podem tenir coincidències amb el PDeCAT, però és evident que el PNC no podria fer pactes amb la CUP”

“No hem fundat un partit nou per posar-nos a pactar amb d’altres que ja hi són”

Vaig anar a veure el president Puigdemont al febrer, vam tenir una conversa llarga i li vaig explicar com ho veia

Entre crossa i crossa, per un accident d’esquí que li augura un any de rehabilitació, l’excoordinadora nacional del Partit Demòcrata i exsenadora Marta Pascal ens cita al bar Sandor de Francesc Macià per explicar els primers passos del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC).

En l’eix nacional, on sou?
Som els del referèndum acordat. Això és el que ens defineix millor. Això vol dir que abastem des dels sobiranistes independentistes, que volen un estat propi per a Catalunya, fins a tota aquella gent catalanista que el que vol és enfortir les institucions, que el país funcioni. Volem pactar el referèndum. Hem fet una renúncia explícita a la unilateralitat, però el que volem és que el país avanci. No demanem cap renúncia a ningú, situem l’acord i el referèndum acordat com la manera de solucionar la relació política entre Catalunya i Espanya, però defugim etiquetes i trinxeres.
La nit electoral, quan fem els números per veure si l’independentisme supera el 50%, amb qui us hem de comptar, amb els del sí?
Al nostre partit tenim un fil conductor que és que creiem en la possibilitat de fer aquest referèndum, però dins del nostre partit hi ha molta gent que hi votaria que sí i n’hi ha que els tenim per convèncer. El que és novetat del PNC és que sense complexos venim a situar-nos en un punt mitjà de la societat catalana; treballarem perquè es pugui fer un referèndum de manera acordada i, evidentment, els que som sobiranistes i independentistes treballarem perquè el sí guanyi. La nostra feina és convèncer. El que jo vull és que la gran majoria de la gent entengui que segurament a Catalunya, amb un estat propi, li aniria millor.
Eixamplar la base?
Hi ha qui en diu eixamplar la base, jo en dic fer un projecte per als 7,5 de catalans, perquè si només et fixes en les persones que van votar l’1-O, que són dos milions, moltíssimes, estàs pensant en un gros important de la societat catalana, però no en tota, i la nostra vocació és un projecte per a tota la societat.
Ramon Espadaler va intentar amb Unió el 2015 representar la moderació sobiranista i no va entrar al Parlament. La societat ja no està tan polaritzada com en els últims anys?
Estem en un nou moment polític, una nova fase. Nosaltres creem una força política nova: no és ni la fulla d’una branca d’una força política antiga, ni la nostàlgia d’un passat ni l’intent de fer una reorganització d’un espai polític que pogués representar CiU. Comparar el que va passar en les eleccions del 2015 o fins i tot el 2017 no té sentit, perquè la societat catalana ha canviat molt, han passat moltes coses i l’Estat espanyol també ha demostrat la seva incapacitat per resoldre un conflicte polític. Jo estic convençuda d’aquesta nova etapa; per això hem volgut sortir sense complexos a explicar que apleguem molta més gent que aquesta etiqueta senzilla d’independentistes o no independentistes, dreta-esquerra... Això és nou i no es pot comparar amb altres coses.
Us emmiralleu en el PNB. Per què no us emmiralleu en CiU?
Al PNC hi ha gent que ve de la tradició convergent, com és el meu cas, i persones amb molta experiència política que no estan en l’executiva però que han estat càrrecs electes, com Carles Campuzano, Lluís Recoder, Jordi Xuclà..., i també alcaldes, com Àlex Moga, secretari d’organització, que va ser diputat, però en l’executiva i a la base del partit tenim gent que ve de la tradició del socialisme més catalanista, sensible amb la causa nacional catalana, i molta gent que no ve de cap tradició política. Em semblaria molt incomplet comparar el projecte del PNC amb el que era Convergència. Per a alguns, continua sent un referent, hi hem militat. Però el partit que ara mateix està fent compatible de la millor manera la defensa d’uns ideals, que siguem una nació i tinguem dret a decidir el nostre futur, amb la possibilitat de transformar la societat, fer política útil i ajudar la gent a sortir de la situació complicada per la pandèmia, és el PNB. Ho està fent a Euskadi i creiem que també es pot fer a Catalunya.
Amb tantes sigles, qui és l’hereu del pujolisme?
Jo que vinc d’aquesta tradició política, el llegat del president Pujol, des d’una perspectiva de projecte polític (la transformació dels pobles i ciutats, el model d’hospitals comarcals i de l’escola catalana, la immersió, TV3, la transformació de la indústria al rerepaís, Barcelona com a ciutat capdavantera...), me’l sento propi. Ara, és evident que el pujolisme i CiU no ho fan tot bé i fan errors considerables. Que hi hagi un sol hereu... El que et puc dir és que jo no tinc cap complex per reivindicar-ne el llegat polític; ara, el projecte del PNC va molt més enllà, perquè és sobretot un projecte per al segle XXI, no és una mirada enrere, sinó de futur.
Heu parlat amb el president del PDeCAT, David Bonvehí, sobre un acostament PNC-PDeCAT?
Farem una ronda de contactes formals amb tots els partits. Ens hi volem anar a presentar, volem explicar en què creiem que el país ha de tenir grans consensos de totes les formacions polítiques i en què tindrem distàncies. Parlarem amb tothom. Parlo amb molta gent, però no hem obert cap negociació formal amb ningú, ni amb el David ni amb altres actors polítics. Un cop hi hagi una convocatòria electoral, estudiarem com podem sumar amb més gent, però tenim un manifest fundacional molt clar, no hi volem renunciar i, com que creiem que és un moment nou i això de les quotes i les coalicions i els pactes de despatxos forma part d’una altra etapa, no és que ens preocupi gaire. Mà allargada, però en coherència amb el nostre projecte.
Què us diferencia del PDeCAT?
El PNC, des de la perspectiva nacional, és un projecte del sobiranisme pragmàtic, del referèndum acordat, però amb una mirada molt àmplia, de manera que a casa nostra hi pot haver persones que se senten catalanistes, que volen enfortir les institucions, i d’altres que volen un estat propi, però superant el model de dretes i esquerres i d’independentisme-no independentisme. A partir d’aquí, hi podem tenir coincidències, però una cosa que és evident és que el PNC no podria fer pactes amb la CUP, perquè no acceptem la unilateralitat, que és un element de resta i que frena aquesta societat inclusiva que hem de tenir, i perquè defensem un model en què el món públic i el privat no es mirin de reüll, en què l’augment dels impostos no pot ser generalitzat.
Vostè s’hi veu, amb Albert Batlle (Units per Avançar)?
Nosaltres ens volem presentar a les eleccions. Si hem fundat un partit nou i una proposta nova, amb l’ambició que això requereix i amb el camí llarg que s’ha de fer com en qualsevol projecte que comences a la vida, no ho hem fet per posar-nos a pactar amb d’altres que ja hi són. Per a nosaltres no és un problema que persones que no són independentistes però que sí que són catalanistes es puguin afegir al nostre projecte, igual que persones que som sobiranistes i que volem un referèndum acordat i que hi votaríem que sí ens sentim còmodes al PNC. Volem parlar amb tothom i ho farem, però sense renunciar al nostre manifest fundacional, que és molt clar.
La voluntat és presentar-vos sols a les eleccions?
La nostra vocació és presentar-nos a les eleccions. Som conscients que si estem demanant al país un exercici de suma, els projectes han de sumar, però nosaltres no volem sumar sigles, sinó una sensibilitat a favor dels catalans. Creiem que això no és un pacte de coalicions ni de despatxos, sinó una suma en clau de projecte.
Voldria ser-ne la cap de llista?
Tinc molta feina amb el que m’han encarregat els associats, que és liderar el partit, desplegar-lo políticament, interlocutar amb altres forces polítiques, amb sectors econòmics i socials i amb entitats; és la meva feina i en tinc molta. No estic en cap altre escenari que no sigui aquest. Quan arribi el moment, escollirem les persones que han de formar part d’aquesta llista, però ara mateix tinc molta feina a desplegar el PNC.
Quan va plegar com a coordinadora nacional del PDeCAT, el 2018, va dir que havia perdut la confiança del president Carles Puigdemont.
Jo vaig fer una aposta molt clara en aquell moment perquè el PDeCAT fos un partit de centralitat política i això és el que em va portar a reclamar eleccions i no la declaració d’independència, i, d’altra banda, estava convençuda que calia un canvi en el tauler polític i que reeixís la moció de censura contra Mariano Rajoy.
Es va pactar deixant de banda Puigdemont?
Teníem una discrepància molt evident, la teníem, i va arribar un moment en què jo em vaig adonar que, més enllà de la discrepància política que podia tenir amb ell, que em sembla que si les coses es parlen no necessàriament han de ser insalvables, no gaudia de la seva confiança, i em sembla que el coordinador nacional d’un partit ha de tenir aquesta confiança, i ha de ser mútua. Per això vaig decidir que el que havia de fer era no tornar-me a presentar en aquella reelecció i, en coherència amb això, vaig deixar l’escó al Senat, ho vull reivindicar. Vaig decidir deixar el càrrec de coordinadora general en coherència amb les meves idees, i l’escó al Senat, molt agraïda per la confiança que se m’havia fet, però entenent que la línia política que tenien JxCat i el PDeCAT jo no la compartia, i, després, la militància. Sempre he intentat explicar les coses des de la coherència i parlar-ne; per això vaig anar a veure el president Puigdemont el febrer d’aquest any, vam tenir una conversa llarga i li vaig explicar com ho veia, el que em semblava. Vam tenir una conversa que hem deixat tots dos en l’àmbit de la privacitat i des del respecte mutu. Em va semblar que havia de prendre un camí nou i aquí és on soc. És evident que, en política, la gent que lidera ha de tenir confiances mútues i també ha d’escoltar la gent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Del dol a la ràbia

Beirut
RAÜL ROMEVA
EXCONSELLER D’AFERS EXTERIORS, RELACIONS INSTITUCIONALS I TRANSPARÈNCIA

“El diàleg és l’opció que fa més probable la independència”

barcelona
Monarquia espanyola

Girona mai ha dut corona

girona

Òmnium demana a la fiscalia suïssa que citi a declarar com a acusat Joan Carles de Borbó

madrid / barcelona
EL RADAR

Bielorússia, sota l’ombra del Maidan

ALBERTO FERNÁNDEZ DÍAZ
Exdiputat, exsenador, exregidor

“Calen polítics disposats a fer pedagogia davant els seus”

Barcelona

El ple sobre el rei atia recels entre el sobiranisme

Barcelona

Un policia mort i 172 persones ferides en violentes protestes a Beirut

Beirut

Aragonès: “El TC no canviarà la posició republicana d’una majoria de catalans”

Barcelona