Montilla veu normal cobrar d’Enagás i fer d’expresident

L’expresident José Montilla va defensar ahir al Parlament continuar exercint d’expresident des de l’oficina que li paga la Generalitat al mateix temps que entra a formar part del consell d’administració d’Enagás. Recorda que és compatible segons les actuals lleis, rebutja el debat sobre si és ètic afirmant que la moral és una cosa personal i defensa que els expresidents han de poder ocupar càrrecs públics o treballar per a l’empresa privada. Però l’expresident es va quedar gairebé sol –només el PSC li va fer costat– perquè tots els altres grups li retreuen que no renunciï a fer d’expresident des del moment que decideix treballar per a una de les grans empreses que cotitzen en borsa a l’Estat espanyol.

Tots els representants de JxCat, ERC, Ciutadans, Catalunya en Comú, la CUP i el PP consideren contrària a l’ètica la decisió de Montilla i l’acusen de “fer lleig”, d’irresponsabilitat o, fins i tot, de formar part de la “màfia del règim del 78”. Conscient de la controvèrsia que ha generat el seu fitxatge per l’empresa gasista amb un sou superior als 160.000 euros, Montilla s’agafava en la seva compareixença ahir en la comissió d’Afers Institucionals al principal punt fort en defensa seva: la llei d’expresidents fa compatible mantenir el càrrec representatiu de la institució i, alhora, integrar-se al consell d’administració d’una empresa privada o pública. El que no permet és mantenir el sou d’expresident, remuneració a la qual Montilla ja ha renunciat. El punt polèmic és que continuarà fent ús de l’oficina d’expresident, que costa a la Generalitat uns 400.000 euros entre el lloguer, el personal i l’administració. L’expresident socialista va justificar aquest cost perquè la seva oficina a la Diagonal barcelonina no forma part d’un edifici públic, una situació de la qual es va desentendre: “L’administració decideix on s’ubiquen les oficines i jo no tinc res a dir.”

També va rebutjar el debat ètic – “ningú pot imposar suposats manaments morals; l’ètica i moral col·lectiva són les lleis”– i va convidar els grups a canviar la norma. De fet, aquesta és una proposta que ja ha fet Catalunya en Comú perquè la diputada Marta Ribas va lamentar que continuï sent compatible per llei disposar de l’oficina institucional mentre s’és conseller d’una empresa. Ribas va considerar que la situació de Montilla serà com “estar a missa i repicant” i li retreu haver “decebut molta ciutadania”. La diputada popular Esperanza García va preguntar a l’exdirigent català si no li semblava injustificable que s’entrevisti amb empreses com a expresident mentre està a sou d’Enagás, uns interessos que Montilla assegura que sabrà separar en cada cas.

Des de Cs, Lorena Roldán ho va barrejar tot acusant Montilla de “nefasta gestió” quan va ser president per “connivència amb el nacionalisme” i per “al·lèrgia als valors constitucionals” com a pas previ, segons la seva lògica, a les “portes giratòries” d’ara. Des de la CUP, un duríssim Carles Riera el va acusar d’entrar a formar part de la “màfia del règim del 78” i va recordar que Enagás ja té avui deu expolítics del PP i el PSOE al consell d’administració.