Les juntes de tractament proposen el tercer grau per als presos polítics
El règim de semillibertat haurà de ser confirmat pel Departament de Justícia en un termini màxim de dos mesos
Les juntes de tractament dels centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses i Wad Ras han proposat classificar en tercer grau els presos independentistes condemnats pel Tribunal Suprem. La proposta de canvi de règim per a tots ells s’ha per unanimitat i a partir d’ara la Secretaria de Mesures Penals del Departament de Justícia té un període màxim de dos mesos per confirmar o no aquesta proposta. Si s’accepta, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez passaran a un règim de semillibertat i previsiblement només hauran d’anar a dormir a la presó entre setmana. El Departament ha defensat que les juntes prenen “decisions tècniques”.
Dins del tercer grau hi ha diversos nivells d’internament o modalitats de vida, que poden ser bastant flexibles. Les tres grans modalitats de règim obert són el comú, el restringit i el de l’aplicació de l’article 86.4 del reglament penitenciari, que permet als presos no dormir a presó ni tant sols entre setmana. A canvi, el reclús ha de portar algun mitjà telemàtic de seguiment o viure en una de les 14 unitats dependents, que són pisos tutelats per entitats socials i que comparteixen diversos presos. Normalment, l’aplicació del tercer grau va de més restrictiva a menys restrictiva, i permet, durant les hores que l’intern no és a presó, fer voluntariat, treballar o estar amb la família.
Si la decisió es confirma pel Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals, la fiscalia hi podrà recórrer en contra davant del jutjat de vigilància penitenciària i podria arribar fins al tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem. Un cop ratificada la decisió, els equips de tractament concretaran quina modalitat de semillibertat té cada pres i si han d’estar en un centre penitenciari ordinari o en un centre obert.
El secretari de Mesures Penals i Reinserció, Amand Calderó, ha anunciat la decisió en roda de premsa, igual que va fer en la primera proposta de segon grau de les juntes de tractament el desembre passat. Calderó ha explicat que les reunions han estat simultànies per evitar pressions externes. En tot moment, Calderó ha volgut defensar la decisió tècnica de les juntes, que s’han pres per unanimitat, al contrari de les discrepàncies internes que hi va haver al desembre. De fet, ha dit que l’execució penal no depèn de cap Govern ni conseller, sinó que és una decisió tècnica dels funcionaris, sense cap “connotació partidista” tot i que tingui conseqüències polítiques. Segons ell, el problema no és què hi fan a presó, sinó perquè se’ls ha condemnat a presó, i ha demanat que no s’utilitzi la decisió com a “arma llancívola” per atacar més l’execució de la sentència que la sentència en si mateixa: “No ens equivoquem d’adversari”. “Ni fa sis mesos ni ara són enemics o aliats de cap causa política”, ha reblat.
L’equip multidisciplinar de cada centre, format per juristes, educadors, psicòlegs, treballadors socials i altres professionals, marca els objectius del tractament de cada intern. La junta de tractament de la presó fa la proposta de classificació de grau, que s’ha de reevaluar com a molt cada sis mesos tenint en compte la conducta, l’adaptació, l’entorn, els antecedents i el risc de reincidència. Si la junta manté el pres en el mateix grau, la decisió s’executa immediatament i el reclús pot recórrer la decisió davant del Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals de la Conselleria de Justícia, que és l’encarregada d’harmonitzar les decisions de les juntes de tractament de les nou presons catalanes.
Si la junta proposa fer progressar el reclús de segon a tercer grau, com ha passat en aquest cas, ho ha de notificar al Servei de Classificació, que té dos mesos per autoritzar-ho abans que es faci efectiu, tot i que normalment triga un mes. Si la fiscalia s’hi oposa, pot presentar recurs davant del jutjat de vigilància penitenciària corresponent i podria arribar al tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem. Si no hi ha progrés de grau, els presos també podrien arribar fins al Suprem.
Fonts penitenciàries expliquen que sempre hi ha la possibilitat de revertir el tercer grau i passar-lo a segon grau altre cop, cosa que passa en un 10% dels casos, si el reclús no progressa adequadament. La decisió la proposa la unitat de Medi Obert de la Conselleria, i ha de ser aprovada per la Secretaria de Mesures Penals. El 95% de les propostes de les juntes de tractament són acceptades pel Servei de Classificació i només el 7% són revertides pels jutjats de vigilància penitenciària.
En el cas del segon grau, els reclusos tenen un màxim de 36 dies de permís a l’any, amb set dies seguits com a molt. En el tercer grau, el màxim de permisos és de 48 dies anuals, amb un màxim també de set dies. La diferència, però, és que en el cas del tercer grau no cal un permís específic del jutjat per a cada permís, com sí cal en el segon grau.
