La Generalitat es replanteja les relacions amb Perpinyà
L’acte institucional de la Diada d’enguany no se celebrarà en dependències municipals per la victòria de l’extrema dreta
Inquietud per l’etapa d’anticatalanisme que s’obre al govern de la capital del Rosselló
Primera conseqüència de la victòria de l’extrema dreta diumenge en la segona volta de les eleccions municipals a Perpinyà: la Casa de la Generalitat a la capital rossellonesa es replanteja les relacions que mantenia fins ara amb l’Ajuntament. D’entrada, el director de l’organisme, Josep Puigbert, va anunciar ahir que es tornarà a celebrar l’acte institucional de l’Onze de Setembre a la seu de la Casa i no pas al Palau Pams, que és de propietat municipal.
El conegut anticatalanisme de Rassemblement National, l’hereu del Front National, genera inquietud a banda i banda de la frontera imposada. L’alcalde sortint, Jean-Marc Pujol (Els Republicans), havia rebut dimecres de la setmana passada el suport explícit del president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, que fa quatre mesos era rebut amb tots els honors al consistori coincidint amb l’acte multitudinari organitzat pel Consell per la República. “Perquè després de les eleccions Perpinyà continuï sent un referent comú de llibertat i democràcia, tant al nord com al sud, us demano que diumenge dipositeu el vostre vot per la persona que millor encarna aquests principis: Jean-Marc Pujol”, deia Puigdemont en una carta, en què remarcava que la ciutat havia de continuar sent “la gran capital de les llibertats democràtiques i del republicanisme català”. “No ha estat possible”, lamentava ahir a Twitter, després de reconèixer l’esforç de tantes persones del nord que han treballat per intentar evitar la victòria de Louis Aliot.
Pujol va rebre el president Quim Torra al consistori el 31 d’agost del 2018 amb un llaç groc a la solapa i li va atorgar la medalla d’honor de la ciutat. “He dut el llaç groc, símbol de la lluita per les llibertats de Catalunya, com a mostra d’indignació i solidaritat. Aquest mateix dia, he signat el manifest dels alcaldes de la Catalunya del Nord que dona suport als seus col·legues del sud”, escrivia aleshores el batlle en el seu blog.
ERC era de les poques formacions que feien una crida a l’abstenció en la segona volta de les municipals. “Ni extrema dreta ni dreta extrema”, assegurava la seva representant, Emma Soler, a Ràdio Arrels. En la primera tanda, el partit formava part de la llista L’Alternativa!, liderada per Caroline Forgues, que va rebre un 6,57% dels vots i va quedar en cinquena posició.
La diputada de la CUP Natàlia Sànchez veu amb “tristesa, indignació i ràbia” com “un batlle de l’extrema dreta ha guanyat les eleccions”. “Cal que des dels Països Catalans sapiguem llegir la situació que viu la Catalunya del Nord i extreure’n tots els aprenentatges per sumar lluites en lògica antifeixista i tenir clar que la realitat de l’extrema dreta a la Catalunya del Nord no ens queda lluny”, hi afegia la figuerenca.
Dos candidats es van retirar en la segona volta per no fragmentar el vot i fer front comú contra el candidat ultra: l’ecologista Agnès Langevine i Romain Grau, l’home del president Emmanuel Macron en les municipals, que també va anar a rebre Puigdemont al febrer. “És un dia molt trist per a Perpinyà. Faig una crida a la responsabilitat, i ho demano als demòcrates de la nostra ciutat, per resistir en els pròxims anys, que seran especialment difícils”, deixava dit Grau, en català, a Facebook. En la primera volta, Pujol va obtenir un 18% dels vots; Langevine, un 14%, i Grau, un 12%. Semblava possible tombar Aliot, que assolia un 35%. Finalment, però, l’ultradretà, original de Tolosa, va aconseguir diumenge un 53% dels sufragis, amb una participació vuit punts superior a la primera tanda, del 47,23%.
Perpinyà és la primera ciutat de més de 100.000 habitants que governarà la ultradreta al conjunt de l’Estat francès, una fita que no assolia des de la dècada dels noranta, a Toló. La líder de la formació, Marine Le Pen, va celebrar la victòria en una piulada exclamativa en francès i una bandera francesa: “Perpinyà!” El seu partit també governarà Pià, petit municipi rossellonès al nord de la capital.
“Quan les institucions catalanes del sud han perillat, les institucions catalanes del nord s’han tornat a solidaritzar amb nosaltres”, deia Puigdemont en la carta. Queda clar que s’acosta una travessia pel desert encara més dura per al catalanisme a la capital nord-catalana.
