Política

ORIOL JUNQUERAS

PRESIDENT D’ERC I EXVICEPRESIDENT DEL GOVERN DELA GENERALITAT

“Mai hem reclamat eleccions”

“És imprescindible que les forces independentistes seiem en una taula per analitzar el moment actual”

“Sí, dins de les possibilitats, amb Puigdemonthi ha contacte”

“Era una farsa el judici; va ser venjança”

És molt cridaner el silenci de Podem i d’Iglesias en aquest apropament del govern Sánchez a la dreta reaccionària
L’ANC ha de fer com la resta d’entitats sobiranistes: ser capaç de sumar més persones al projecte independentista
Sempre vaig ser conscient que podíem acabar a la presó, però també que aquesta etapa l’havíem de passar
JxCat va decidir trencar la unitat que s’havia aconseguit pel suplicatori [...] Borràs no tindrà un judici just al Suprem
El desig és que la mesa de diàleg es reuneixi com abans millor, aquest juliol, però tampoc anirà d’un dia
Amb Ciutadans, Sánchez ha trobat un zombi polític molt útil, però el que intenta el PSOE no és possible
Mai no hem reclamat eleccions; es van voler malinterpretar les meves paraules. El que reclamem és consensuar els passos
No volem haver de fer front a xantatges d’última hora. Sent un govern de coalició, és el mínim que es pot esperar
El que hauríem d’evitar és que un jutge espanyol ens imposi la data i la direcció de la política catalana

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, repassa, en aquesta entrevista feta a través d’un qüestionari respost divendres passat, l’actualitat política catalana i parla de la seva situació personal. És crític amb Podem i amb Pablo Iglesias, defensa que ERC mai no ha reclamat eleccions a Catalunya i que l’independentisme ha de treballar per una estratègia compartida. Diu també que la diputada de JxCat Laura Borràs no tindrà un judici just si va al Suprem.

Com està?
Estic fort, animat i treballant intensament, aquests dies, per preparar les classes que estic fent aquest mes i el proper. I amb ganes de poder treballar en la promoció del llibre que ha sortit a la venda.
El Tribunal Constitucional acaba de rebutjar la suspensió de les condemnes als presos independentistes. Entrava dins allò previsible?
Sí, intuïem que es rebutjaria. La justícia arribarà d’Europa, no dels tribunals de l’Estat espanyol.
Què és el que més l’ha sorprès de tot el procés judicial que l’afecta?
Sabíem que era una farsa i que no hi hauria justícia ni un procés net, sinó venjança. Estem davant d’un cas de manual de dret penal de l’enemic i de causa general contra un moviment polític democràtic. Volen acabar amb la dissidència, amb l’únic moviment que pot trencar el règim del 78. El que probablement no esperàvem és que ho farien tot tan malament: molts dels informes són patètics i en la sentència hi ha errors molt greus, com ara condemnar Dolors Bassa per ser consellera d’Educació. Si no fos tan greu, faria riure, perquè sembla una pel·lícula dolenta dels anys seixanta.
Continua, doncs, confiant que el cas es resoldrà a Europa i que es resoldrà favorablement?
No tenim cap dubte que la justícia ha d’arribar d’Europa. Res del que hem fet és delicte, res. Organitzar un referèndum no és cap delicte. Haurem de treballar perquè sigui l’Estat que acabi condemnat.
Llavors, què li passa a la justícia espanyola?
Que no és justícia, sinó un estat actuant de manera venjativa i intentant enviar un avís a tota la societat catalana perquè ningú no s’atreveixi a ser independentista. Estan molt equivocats: la presó és una etapa més d’aquest camí inexorable que hem pres cap a la llibertat del nostre país. La independència de Catalunya és irreversible i la velocitat dependrà de la força que siguem capaços d’acumular i que puguem sostenir en el temps.
El Suprem ha fixat que el final de la seva inhabilitació és el juliol del 2031, d’aquí a 11 anys. Arribarà abans?
Treballarem per sortir molt abans, sí. Creiem que hem d’aturar aquesta causa general contra l’independentisme i la via és l’amnistia. Tornar a la política un conflicte que és polític i que mai no hauria d’haver anat a parar als tribunals. Però els partits espanyols són molt covards i no s’han atrevit a abordar políticament la qüestió. No tinc cap dubte que acabarem sent independents.
Li han robat uns anys de vida política, però sobretot de vida personal i familiar.
Sí. No puc veure créixer els meus fills i, probablement, quan surti m’hauré perdut una gran part de les seves primeres etapes. Sempre vaig ser conscient que podíem acabar a la presó, però també que aquesta etapa l’havíem de passar. L’Estat acabarà pagant molt cara aquesta decisió d’empresonar-nos.
Han passat prop de mil dies a la presó. Com es paeix, aquesta situació?
No es paeix, però un va convivint amb la situació, i més tenint en compte que les meves conviccions estan més intactes que mai. Sé per què som a la presó i això ens dona tranquil·litat d’esperit: som presos polítics i els nostres conciutadans ho saben.
Com ha passat la crisi sanitària a la presó?
La veritat és que els presos polítics hem patit un doble confinament: la presó injusta i l’aïllament forçat per la Covid-19, sense poder veure la família i els amics.
Calia suspendre’ls els permisos?
Era un moment sanitari excepcional.
Té prou recursos Catalunya per sortir-se’n, de la crisi econòmica i social que vindrà al darrere de la sanitària?
Catalunya té prou recursos per tirar endavant, sempre ho ha demostrat, i la nostra gent ha estat a l’alçada sanitària i ara ho estarà en l’emergència econòmica, però és evident que, si fóssim un estat independent, la sortida de la crisi seria molt més ràpida, perquè hem demostrat que som capaços de gestionar millor els nostres recursos. I, sobretot, perquè la nostra societat genera prou recursos per sortir-se’n. Però malauradament aquests recursos no reverteixen a Catalunya.
El president Torra ha topat sovint amb el president Sánchez, quan es parlava de les mesures que calia prendre en aquesta crisi. I hem sentit el vicepresident Aragonès reclamant també el retorn de competències. Quina valoració en fa, de la gestió que ha fet de la crisi el govern català?
El govern ha fet tot el que ha pogut en unes condicions molt adverses i em sento especialment orgullós de la feina de la consellera Vergés al capdavant de la crisi sanitària i ara de les mesures econòmiques per a la reconstrucció que planteja el vicepresident Aragonès. Sovint, hem tingut la sensació d’haver de fer front a la crisi sanitària amb una mà lligada a l’esquena i, malgrat tot, crec que la valoració que en podem fer és bona.
No sembla que en l’àmbit judicial hi hagi treva. Salvadó i Jové han pagat unes fiances milionàries, el judici a Trapero s’ha acabat fa pocs dies, ja hi ha data en el TSJC per al judici a la mesa i hi ha encara un munt de causes obertes. És possible cap desescalada judicial?
És evident que les clavegueres de l’Estat han posat el focus sobre l’independentisme i aquí és on el govern espanyol ha de decidir si vol continuar en el bàndol de la repressió política o en el de la desescalada judicial.
Diguem-ho a la inversa: una desesalada política, hauria de dur necessàriament a una de judicial?
No entendria una cosa sense l’altra.
Trapero no serà condemnat per rebel·lió, però la fiscalia demana pena per sedició o desobediència. Que la condemna sigui per una cosa o per una altra, o que el major sigui absolt, seria símptoma d’alguna cosa? D’algun canvi?
El que hauria de passar és que fos absolt; el mateix que hauria d’haver passat amb el nostre judici. Però, malauradament, no som davant de l’aplicació d’un sistema de justícia, sinó d’un intent d’escarment i de venjança per atemorir tota la ciutadania del nostre país que creu i lluita per la independència de Catalunya. Però ja hem demostrat que no se’n sortiran. No deixarem de treballar fins aconseguir-ho. Crec que l’Estat se n’hauria de d’adonar que perd el temps.
El cas de la diputada de JxCat Laura Borràs forma part de la repressió de l’Estat?
La veritat és que no conec en detall el cas, pel que m’han comentat els meus companys, la documentació és molt exagerada i amb un cert biaix, més enllà de si els fets són certs o no. Sembla evident que, si la persona acusada no fos independentista i formés part del règim del 78, algunes coses anirien diferent. Una altra cosa són els fets concrets i la repercussió que pot tenir en el conjunt del moviment.
Per què no van votar en contra del suplicatori?
Després de diverses reunions amb les forces polítiques independentistes, es va tancar una proposta, que era iniciativa de JxCat, i que era no votar. Tots vam creure que era encertada, perquè, malgrat que la votació estava perduda, permetia mostrar rebuig i no reconèixer aquella votació, però, en el darrer moment, els companys de Jxcat van decidir trencar la unitat que s’havia aconseguit.
Creu que Borràs tindrà un judici just?
Si va al Suprem, estic convençut que no tindrà un judici just.
És difícil que hi hagi cap acord polític si la mesa de diàleg no es reuneix, no?
Evidentment, però hi ha el compromís que es torni a reunir durant el mes de juliol.
La sensació és que el govern Sánchez els va donant llargues. Un munt de càrrecs republicans, però també de JxCat, han reclamat en moltes ocasions les darreres setmanes aquesta segona reunió. Després que la mesa fos un acord signat entre PSOE i ERC, té la sensació que Sánchez ha incomplert l’acord? Que els ha pres el pèl en algun moment?
La mesa ens permet parlar de govern a govern, que ens reconeguem mútuament com a subjecte polític. Malgrat saber que els acords seran molt difícils, és evident que representa un pas inèdit; per això tothom la reclama. També sabem que el PSOE no la volia, i que l’hauríem de forçar, i això vam fer i això seguirem fent. És una oportunitat, difícil, però una oportunitat i es demostra quan tothom la reclama.
Pere Aragonès ha posat un ultimàtum i hi ha posat data: la mesa s’hauria de reunir abans del 15 de juliol. Què passa si no és així?
Aquest és el desig i la petició, com abans millor, però tampoc anirà d’un dia. Hi ha el compromís que es reuneixi de nou al juliol i seguirem treballant perquè la mesa sigui un dels elements que ens ha de dur al referèndum inevitable.
A Sánchez li és més barat, políticament parlant, arribar a acords amb Ciutadans que amb vostès?
Sí, han trobat un zombi polític molt útil, però és evident que el que intenta el PSOE no és possible. I una dada: ERC té més diputats a Madrid que Ciutadans a tot l’Estat.
És incompatible la geometria variable que practica Sánchez? Pot pactar amb Ciutadans i amb vostès els pressupostos, per exemple?
És força incompatible. El nostre projecte polític és als antípodes del de Ciutadans en tot i, per tant, és evident que el PSOE haurà d’acabar triant. En tot cas, crec que és molt cridaner el silenci de Podem i de Pablo Iglesias en aquest apropament del govern espanyol a la dreta reaccionària. A vegades, tantes ganes d’arribar al govern fan aquestes coses.
I a Catalunya, com definiria les relacions entre els dos socis de govern? Perquè el govern Sánchez ha dit que, abans de reprendre les reunions, potser primer s’han de posar d’acord els dos socis de govern a Catalunya.
Les relacions són les normals en un govern de coalició. És evident que poden existir diferències, però, alhora, sabem que hi ha un objectiu comú.
Els desacords que hem vist en el govern els darrers dies, o setmanes, fa que Sánchez aprofiti la situació?
Com diu la dita, veiem la palla a l’ull aliè i no la biga al propi, perquè em fa la sensació que Podem no se sent gaire còmode amb els girs del govern espanyol.
És evident que l’estratègia dels partits en el govern català és diferent. JxCat continua molesta perquè la mesa de diàleg es va constituir gràcies a un acord d’investidura en què ells no van participar?
Això ho haurien de respondre ells. En tot cas, nosaltres sempre posem tota la nostra força democràtica al servei del país. Vam aconseguir una mesa de negociació per abordar el conflicte polític, el “sit and talk” que es clamava als carrers, i l’hem posat al servei del govern de la Generalitat. Sempre hem entès el nostre partit com una eina, només una eina, per servir la ciutadania i transformar el nostre país.
Si hi ha cap possibilitat d’un acord estratègic unitari, passa també per un acord Junqueras-Puigdemont?
És imprescindible que les forces independentistes seiem en una taula per analitzar el moment actual, fer una diagnosi compartida des de l’octubre del 2017 fins avui i tracem una estratègia compartida. Creiem que és imprescindible per continuar el camí que hem de fer junts i fa molt de temps que ho reclamem. Estic convençut que ho farem.
Hi manté cap contacte, amb Puigdemont?
Sí, dins de les possibilitats, hi ha contacte.
El clima preelectoral a Catalunya és el que impedeix arribar a acords?
No, és la dinàmica de competició i de retrets en què ha entrat el moviment independentista, i s’ha de trencar. Tots volem la independència del nostre país i la gran majoria coincidim que caldrà fer-ho a través d’un nou referèndum. Doncs posem-nos a treballar i deixem de criminalitzar el company del costat. Sense una estratègia compartida, no podrem fer la independència. Com sempre diem, el nostre rival no és un altre partit independentista, mai.
Pactar una data per a les eleccions és el que reclamen poder fer amb el president Torra?
Volem poder conèixer i consensuar l’estratègia de JxCat els propers mesos i com fer front conjuntament a la possible inhabilitació del president Torra. Crec que és el normal en un govern de coalició.
Reclamen pactar una data o fer les eleccions ara? Si fos per vostè, s’han de fer aquest mateix any?
Mai no hem reclamat eleccions. Crec que es va voler malinterpretar les meves paraules. El que hem reclamat sempre és poder consensuar els passos que venen a partir d’ara i els calendaris.
Si els tribunals acaben inhabilitant Torra aquesta tardor, és partidari d’anar a eleccions?
El que hauríem d’evitar és que un jutge espanyol ens imposi la data i la direcció de la política catalana. No ho podem permetre. Les decisions que afecten Catalunya les han de poder decidir els seus ciutadans i representants polítics. Per això, estic convençut que serà una decisió consensuada amb temps.
Acceptarien un candidat alternatiu de JxCat a la presidència de la Generalitat per esgotar la legislatura?
Ens agradaria saber quines són l’estratègia i les opcions que contemplen a JxCat. No volem arribar al darrer minut sense informació i havent de fer front a xantatges d’última hora. Les coses no es fan així. Crec que sent un govern de coalició pràcticament al 50% és el mínim que es pot esperar. Però no tinc cap dubte que no ens trobarem amb aquesta situació.
La situació d’emergència sanitària és el principal argument que esgrimeix el president Torra per dir que ara no toca anar a eleccions. El comparteix, aquest argument?
L’emergència sanitària és la primera preocupació i la consellera Vergés ha fet una feina extraordinària. Ara, tenim una segona prioritat, que és la recuperació econòmica i la reconstrucció que lidera el vicepresident Aragonès. En tot cas, probablement l’error és haver executat precipitadament la legislatura i haver-ho fet en diferit.
Creu que en unes noves eleccions hi ha cap fórmula perquè l’independentisme faci alguna proposta conjunta, com sí que ha passat, per exemple, amb les conclusions de la comissió d’investigació del 155?
Estic convençut que l’independentisme trobarà una fórmula i una proposta de present i futur. Hem de treballar una estratègia compartida. Els qui som independentistes de tota la vida no ens cansarem mai a trobar les vies i eines necessàries per fer la independència.
Fa poques setmanes, entrevistàvem la portaveu del govern, Meritxell Budó, i argumentava que per més discrepàncies que hi pugui haver amb vostès, hi ha encara més coses que els uneixen. I que després de dues legislatures governant junts, és més que probable que ho hagin de fer en la propera. Hi està d’acord?
Sempre hem defensat això. Volem seguir sumant encara més força a les majories actuals. Mai no hem defensat canviar-les per unes altres. I esperem que ningú no tingui aquestes intencions, perquè, malauradament, ja hem vist alguns experiments. Estic d’acord que caldrà un gran acord entre les forces sobiranistes. Cadascú des de les seves ideologies; per part nostra, des del republicanisme d’esquerres en què hem militat sempre.
Hi ha dirigents d’ERC, però, que no s’han amagat de dir públicament que són partidaris que, en un futur govern a la Generalitat, hi siguin també els comuns. Si les forces independentistes sumen, aquesta suma és la que primer passa al davant? Compta els comuns com a independentistes?
Sempre hem defensat la idea de sumar grans majories, però mantenint les actuals. El primer és donar la veu als ciutadans i que ells triïn qui volen que els governin. Per part nostra, i amb tota la modèstia i responsabilitat, creiem que som capaços de liderar el país i dur-lo a la independència sense deixar a ningú enrere.
El líder de Podem i soci de govern a Espanya, Pablo Iglesias, ha fet prou pel retorn de la mesa de diàleg que comentava?
Des que s’ha constituït aquest govern espanyol, hem tingut massa sovint la sensació que només estava format pel PSOE. Ens agradaria veure més Podem. En aquesta qüestió, també.
Hi manté contacte, amb Iglesias?
De forma interposada. Però no em cal; confio plenament en la direcció d’ERC.
Allà on sí que s’han posat d’acord ERC, JxCat, comuns i Bildu és a demanar la investigació del rei emèrit.
El meu grup a Madrid denuncia, sempre que en té l’ocasió, la corrupció, també de la monarquia. Però això és quelcom impossible al regne d’Espanya, on fins i tot es veten les compareixences, com ara recentment li va passar a la diputada Carolina Telechea.
Aquests darrers dies, JxCat i ERC parlen sovint de la necessitat d’una estratègia unitària. En parlen però no la practiquen. Què els separa?
Com tot, s’ha d’anar treballant, però l’important és el resultat final i no la feina prèvia. De moment, parlem molt, que és important, i estic convençut que serem capaços de trobar-ho.
La veu possible, una unitat estratègica?
Sens dubte.
Per fer què? El president Torra ha insistit, fa pocs dies, en la possibilitat de fer un nou referèndum. És una opció?
Jo i els meus companys som a la presó o a l’exili per haver fet possible un referèndum, i vam demostrar que érem capaços de fer-ho possible amb un estat en contra. Ara, el que cal és traçar un camí conjunt, que ens porti de nou a una fase resolutiva i a la victòria definitiva. No tinc cap dubte que Catalunya serà independent. Si persistim, guanyarem.
Entén, que molts independentistes estiguin decebuts amb els partits polítics perquè no es posen d’acord?
Puc entendre la decepció, però també veig la il·lusió als ulls de la gent quan els demanem confiança i esperança en el futur. I això és responsabilitat de tothom.
A pocs mesos d’una nova Diada, com creu que ha de ser?
El màxim d’inclusiva que es pugui, com sempre hem defensat nosaltres. Que sigui capaç de sumar i no restar, en què tothom se senti còmode i participativa. I més aquest any tan difícil que estem passant com a societat. Ara més que mai, necessitem mirar-nos als ulls i veure l’esperança en el futur que ens espera.
Quin paper ha de jugar l’ANC? Què li sembla la reelecció d’Elisenda Paluzie, que parla d’unilateralitat?
El paper de l’ANC ha de ser el mateix que el de la resta d’entitats o partits sobiranistes: ser capaç de sumar més persones al projecte independentista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

polònia

Tusk avisa d’una “era de prebèl·lica” a Europa

barcelona
política

La candidatura encapçalada per Albiach es dirà Comuns Sumar

barcelona
guerra a gaza

Desenes de morts per un bombardeig israelià a Síria

barcelona
societat

L’Audiencia Nacional cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona