Política

El 155: més enllà de la Constitució

Els sobiranistes conclouen, després d’un any i mig de comissió parlamentària, que se’n va fer una aplicació “abusiva” i plena d’irregularitats

ERC admet “poca empatia” el 6 i 7 de setembre, i la CUP critica els alts càrrecs que es van quedar

L’aplicació de l’article 155 a Catalunya, que dimarts va fer dos anys que es va aixecar, va excedir de molt el que la literalitat i el mateix esperit del legislador preveien per esdevenir un veritable “abús de poder”, “un cop d’estat” de tots els aparells estatals contra les institucions i la voluntat popular dels catalans, però també contra l’estructura autonòmica consagrada en la mateixa Constitució, “incapaços” com són de reconèixer la seva plurinacionalitat. Aquest podria ser un resum dels escrits de conclusió dels grups participants a la comissió d’investigació en dansa al Parlament des del novembre del novembre del 2018, presentats fa tot just un parell de setmanes. El següent pas ara serà consensuar un text únic com a dictamen, que s’elevarà al ple per al debat i votació finals, si bé encara no hi ha terminis per fer-ho. Tot i que els grups unionistes no han participat en l’any i mig de sessions, el PP també hi ha presentat conclusions; és clar, en sentit contrari.

Hi ha moltes coincidències, i algunes discrepàncies, en els escrits dels sobiranistes, demolidors en el cas d’ERC i, sobretot, de JxCat. Els republicans descriuen el 155 com una “mutació constitucional”, que veuen “concertada i preconcebuda”, ja que de facto va suspendre el model territorial establert a la carta magna i va modificar unilateralment el “pacte territorial implícit” amb el restabliment de la Generalitat el 1977. En aquest sentit, JxCat recorda que la dissolució del Parlament, la destitució del govern i la convocatòria d’eleccions van ser mesures “totalment desproporcionades, inconstitucionals i il·legals”, ja que, de fet, en els debats previs el 1978 s’havien descartat explícitament d’acceptar. “L’aplicació d’aquest article constitucional ha vulnerat l’esperit de la pròpia Constitució”, sosté JxCat, que hi identifica clarament “un abans i un després”.“Esdevé reflex de la manca de voluntat política de l’Estat d’assumir la realitat catalana”, clou.

El 155 “no legitima” a suspendre o dissoldre els òrgans autonòmics i tampoc permet la suspensió de les seves autoritats i empleats públics. “Com a molt, poden ser destinataris d’instruccions, segons la norma constitucional”, rebla ERC, que denuncia que el 155 marca el punt en què l’Estat “abandona qualsevol aparença de voler legitimar la seva continuïtat a Catalunya mitjançant el consentiment” i la sustenta únicament “en la seva capacitat de coacció jurídica i violència física”. La CUP també ho titlla “d’extralimitació de poders“, que ja va començar amb la reforma de la llei del TC que va “preparar el terreny” per a la repressió –també hi fan èmfasi JxCat i ERC– i després va derivar en la “permanent restricció i vulneració” dels drets dels electors, “que han vist com sistemàticament es conculcava i prohibia l’aplicació dels programes electorals a què havien donat suport”, i “s’impedia continuadament la presa de decisions democràtiques”. “S’ha utilitzat la reforma del TC per desenvolupar una funció inaudita de censura prèvia parlamentària”, resumeix ERC. “La restricció al dret al lliure debat polític al Parlament o els ajuntaments quan es tracta de qüestionar la monarquia o el dret a l’autodeterminació n’és un extrem dramàtic i una anomalia excepcional”, diuen els cupaires.

Fins i tot Catalunya en Comú Podem titlla el 155 d’“abús”, ja que se’n va fer una aplicació “arbitrària i sense limitacions constitucionals”, i va ser “una ingerència” en l’autogovern injustificable pels fets de l’octubre del 2017, que “no tenien validesa jurídica”. El sistema espanyol, recorden, “està dotat d’altres mecanismes per fer-hi front”, com el control de la validesa de l’activitat parlamentària per part del TC, que ja havia anul·lat les lleis del 6 i 7 de setembre. “L’1-O i el seu resultat no eren jurídicament vinculants. L’article 155 no era l’eina per invalidar-ho, com tampoc ho és el dret penal, perquè des del 2005 la convocatòria de referèndums per part d’autoritats sense competència no constitueix un delicte penal”, conclouen els comuns, que hi afegeixen un altre retret: l’Estat no va buscar “mai” el diàleg que hauria propiciat una via “no agressiva” de resolució del conflicte, tot i els nombrosos oferiments de la part catalana. I al cap i a la fi, el 155 no ha servit per avançar en la resolució del conflicte. Ans al contrari.

En les lleis del 6 i 7 de setembre, això sí, ERC sí que fa seva l’autocrítica de la presidenta del Parlament Carme Forcadell, ja que justifica aquells plens però entén “la necessitat de més empatia amb les persones que no compartien aquest plantejament”, i de “reconèixer el dolor de gent que per no compartir uns determinats plantejaments va sentir que no se la tenia prou en compte”.

Paperot del Senat

Les irregularitats del 155 es denuncien ja des del procediment d’aprovació, ja que Mariano Rajoy va fer un requeriment formal “viciat” perquè de fet no requeria res, i no donava marge a cap resposta que evités la intervenció. A part, el Senat es va saltar diverses prescripcions legals en el procés, i després se’n va desentendre del tot i va donar “carta blanca” al govern espanyol, segons ERC. “Sense un control concret per part del Senat, es converteix en un article per sotmetre a qualsevol govern d’una comunitat autònoma sempre que aparegui una discrepància”, lamenta, fet que va permetre a l’executiu “defugir les mínimes responsabilitats”. A més, JxCat conclou que l’aplicació del 155 “estava predeterminada molt abans del referèndum de l’1-O i no existia cap voluntat del govern espanyol de no aplicar-lo en el cas que el president Puigdemont hagués convocat eleccions”, una conclusió que es fa seva ERC, però no en canvi els comuns, que creuen que si s’hagués anat a eleccions estava la porta oberta perquè no s’hagués aplicat.

El TC sentencia

El TC es va negar a avaluar la constitucionalitat de l’article mentre s’aplicava, amb l’excusa que una de les parts, la Generalitat, no podia defensar-se. Un argument que, de facto, la va deixar indefensa i que, en canvi, van obviar jutges que duien altres causes on el govern tampoc es va poder defensar, però que en canvi van sentenciar, com en el retorn d’obres d’art a Sixena. Quan el TC es va pronunciar, al juliol del 2018, va donar cobertura al govern espanyol, contra el criteri de molts juristes. Segons els comuns, la sentència “obre un escenari d’inseguretat”, ja que avala el 155 “en el marc de l’excepcionalitat que permet desobeir el mateix marc constitucional”, si bé també reconeix que hi ha mesures que “no van respectar el principi de proporcionalitat”, com el vet a la publicació al DOGC del govern que volia el president Torra, amb molts dels consellers legítims. Els grups independentistes, de fet, denuncien que els poders espanyols mai van respectar tampoc el resultat electoral del 21-D, amb les traves a la formació de govern, i ho situen tot plegat en una gran conxorxa amb l’única finalitat d’esclafar l’independentisme i poder jutjar els líders del procés. El 155 es va dictar en realitat per retirar-ne “la immunitat i els aforaments”, constata JxCat.

Els efectes

Els partits recullen els informes sobre els efectes del 155 en l’administració, i la “purga política” que, en paraules de la CUP, va suposar, així com la vulneració de drets civils de la ciutadania. Es va anul·lar tota activitats representativa i planificadora del govern, així com la tutela judicial efectiva; es van prendre 319 decisions sense cap control parlamentari; es van cessar 234 càrrecs; va fer decaure 46 iniciatives parlamentàries en curs; es va desmantellar tota la política exterior, suprimint el Diplocat i les delegacions al món, i es va burocratitzar i alentir el sistema pels majors controls que exigia Madrid sobre les finances (ja intervingudes des del 2015 per les condicions del FLA, que es van aguditzar en els mesos anteriors a l’1-O), i que suposaven una “feina triplicada” als funcionaris i un llast a la productivitat. Segons JxCat, només les despeses extra pel 155 pugen a 130 milions (indemnitzacions, cancel·lació de lloguers, adaptació de sistemes informàtics...), tot i que ERC eleva l’impacte directe en la capacitat econòmica de la Generalitat a uns 1.800 milions per pèrdues, bloquejos o endarreriments, diners que ara exigeix a l’Estat que retorni amb la creació d’un fons específic. Els efectes es van fer notar sobretot en el tercer sector social, amb ajuts perduts o endarrerits a més d’un miler d’entitats, igual que la renda garantida de ciutadania.

Els alts càrrecs

La CUP discrepa amb els antics socis de Junts pel Sí perquè van decidir “no sostenir la confrontació política amb l’Estat” i donar continuïtat a la mobilització social quan les pretensions de diàleg van fallar. Igualment, critica el paper dels alts càrrecs que van seguir sota el 155, que van optar per “obeir i participar activament en la intervenció de l’autonomia”. “Algú es va plantejar una estratègia de boicot al 155? S’ha valorat quin impacte hauria tingut actuar d’una altra manera”, es pregunten els cupaires, que lamenten que aquesta actitud va ajudar a crear “un clima d’indefensió i autocensura que avui perdura”. En canvi, ERC i JxCat els defensen: per als primers, “van fer de tap” entre l’acció imposada pels ministeris i els servidors públics; per als segons, fins i tot cal fer-los un “reconeixement de país”, perquè “van actuar de mur contra la intromissió il·legítima i il·legal”.

Responsabilitats.
Els dos grups de govern són molt crítics amb la “complicitat” de PP, Cs i PSC “imprescindible” per al “cop a la democràcia”, i els retreuen la “covardia política” de no haver assistit a la comissió. JxCat, de fet, va una mica més enllà i demana la reprovació de l’antic govern espanyol, amb Mariano Rajoy al capdavant, i dels líders polítics que van donar cobertura al 155: l’actual president, Pedro Sánchez, i l’exlíder de Cs, Albert Rivera. També el rei espanyol, que segons els comuns “va perdre la seva neutralitat el 3-O”, és durament criticat pel seu paper en la crisi. Per a JxCat va “comandar” la repressió” i ERC en denuncia el “mensypreu” a les institucions catalanes i a la voluntat popular, i fins i tot en demana l’abdicació i un referèndum a nivell estatal per decidir sobre monarquia o república.

El 155 no hauria estat eficaç sense la col·laboració, obediència i aplanament d’alts càrrecs del govern
CUP
S’ha fet responsable el president Puigdemont i el seu govern de l’aplicació del 155 quan realment era una decisiópresa
ERC
El paper dels càrrecs no cessats va ser fonamental per a la continuïtat de la institució de la Generalitat
JxCat
Hi havia molts indicis per pensar que la convocatòria anticipada d’eleccions hauria aturat l’aplicació del 155
Comuns
L’article 155 va ser el mecanisme per coaccionar les elits econòmiques de Catalunya
JxCAT
El decret per facilitar el trasllat de les seus socials va ser a petició de les grans entitats financeres
ERC


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona