“Som en una depressió i no hi ha una direcció global”

Hem tingut sort. Tenim una mica menys de mil contagiats i mil morts. Aquí van actuar molt aviat. El 13 de març es va tancar tot. Fa dues setmanes van obrir uns dies, hi va haver un rebrot i de seguida es va decretar el toc de queda.

Sí. Jair Bolsonaro, amb els seu masclisme i ignorància, i Andrés Manuel López Obrador, a Mèxic, amb el seu misticisme, ho han fet bastant malament. Tot i que aquest és d’esquerres, no vol gastar ni un penic de més.

Cap de les dues. Els EUA i la Xina han entrat en una nova guerra freda: guerra tecnològica, comercial... I no hi ha, ni hi haurà, una direcció clara global amb aquestes dues superpotències en aquestes condicions. En la crisi financera anterior hi va haver coordinació del G-7, del G-20 i, millor o pitjor, de la UE. Hi va haver una coordinació cabdal entre els EUA i la Xina. Pequín va fer inversions i préstecs enormes. Ara som en una depressió.

El doble de greu o més. I, a més, tenim la gestió vergonyosa de la crisi de la Covid-19 per part de Trump i al capdavant de la Xina, Xi Jinping, el dirigent més autòcrata del Partit Comunista Xinès des de Mao Zedong.

La Unió Europea, després d’alguna batzegada, comença a anar per un camí millor. La declaració Macron-Merkel sobre el fons de recuperació implica un canvi teològic en la doctrina alemanya sobre el deute. Macron ho va explicar de forma clara i nítida en una entrevista al Financial Times: “Aquí ens juguem el futur d’Europa.” La Unió Europea està generant una mica d’esperança.

Jo crec que sí, però dubto que faci canviar l’opinió de la seva base, molt enfervorida. Ell mateix va dir, quan feia poc que era a la Casa Blanca, que podia sortir a la Cinquena Avinguda de Nova York, matar d’un tret algú i no el detindrien. El servei de verificació de fets del Washington Post deia, a mitjan abril, que des que és president Trump ha mentit clarament o, com a mínim, tergiversat els fets, 18.000 vegades.

Sí. Això demostra que viu en un món paral·lel, impenetrable per la realitat. Jo crec que ha entrat en una zona perillosa. No només menteix i presumeix del seu narcisisme, sinó que s’erigeix en una mena d’apotecari il·luminat que recomana ingerir lleixiu per prevenir el coronavirus. Al principi va frivolitzar l’amenaça i va trigar moltíssim a escoltar els experts en el tema; va actuar molt tard.

Crec que sí. Està reobrint l’economia de forma caòtica, molt perillosa, que pot tenir un cost addicional altíssim en vides i pot perdre el vot de la gent gran. S’està centrant molt en sectors de la seva base com els 27 milions de protestant evangèlics, que creuen en coses com que la tornada dels israelites a la terra d’Israel és una profecia bíblica que significava el retorn del Messies.

Sí. Per exemple, en la seva política internacional. Al gener va presentar un pla que donava llum verd a l’annexió de Cisjordània per part d’Israel, que probablement es produirà a partir del juliol.

Ell no només juga amb el coronavirus. Ens ha propagat el virus de l’annexionisme, com en el cas dels Alts del Golan i Jerusalem Est. N’hi ha molts que fan el mateix. Narendra Modi [primer ministre indi], exemple del supremacisme, ha posat fi a l’autonomia del Caixmir. I què fa la Xina ara amb Hong Kong? Si imposa les seves lleis de seguretat haurà posat fi a les seves llibertats i al seu sistema legal, la seva autonomia.

És un procés gradual. No es poden relocalitzar les cadenes de subministrament de la nit al dia, però gairebé tot el món ho farà. La Xina s’ha nodrit de la globalització i té uns índexs de creixement que són part del pacte social que té amb el seu poble: li ofereix prosperitat a canvi de no donar-li cap mena de llibertat.