Política

La gestió sanitària de Johnson trenca el Regne Unit

Escòcia i Gal·les veuen precipitada la desescalada i vigilen l’entrada d’anglesos

Polèmica pel retorn escolar al juny

La Covid-19 sembla que ha accelerat el que es va començar a gestar amb el Brexit, considerat un nacionalisme anglès: el trencament del Regne Unit. El motiu és la gestió que fa Boris Johnson de la crisi de la pandèmia. Els governs d’Escòcia, País de Gal·les i Irlanda del Nord (les altres tres nacions que juntament amb Anglaterra integren el país) han aprofitat que tenen les competències de sanitat transferides per distanciar-se’n.

Es queixen que el primer ministre va iniciar la desescalada massa aviat i ha posat en risc la salut pública. Davant la relaxació de les mesures de Johnson, Escòcia i Gal·les han situat la policia a la frontera invisible amb Anglaterra per evitar que els anglesos hi vagin de vacances, com va succeir a Escòcia al començament del tancament. La frontera amb Irlanda del Nord és per mar.

El ministre principal gal·lès, el laborista Mark Drakeford, i la seva homòloga escocesa, la nacionalista Nicola Sturgeon, van acusar Johnson de confondre els ciutadans en el seu missatge televisat del 10 de maig, en què va anunciar l’estratègia de desconfinament, i de no haver-los dit que es dirigia només als anglesos. Així mateix, han mantingut mesures més estrictes per als ciutadans i han col·locat cartells a la frontera en què informen que només poden creuar-la aquells que facin viatges essencials.

“No crec que [els anglesos] tinguin cap dret a la frontera”, va declarar Drakeford, mentre que Sturgeon es queixava que Johnson “ha deixat clar que només parla en nom d’Anglaterra”. Tampoc van acceptar el nou eslògan del govern toryEstigues alerta– i van mantenir el de Queda’t a casa, en considerar que el risc de contagi encara és massa elevat. Hi ha una mitjana de 400 morts diàries en el conjunt del país.

Un altre punt de discrepància amb el govern britànic és la reobertura de les escoles primàries l’1 de juny anunciat per Johnson. Gal·les ha dit que no les obrirà encara i Escòcia i Irlanda del Nord ja han descartar la tornada a les aules fins al curs vinent. Johnson també s’ha trobat amb una forta oposició a Anglaterra, ja que 1.500 escoles de divuit municipis (la majoria laboristes, però no tots) s’han rebel·lat i han dit que no obriran.

Mestres, pares i metges creuen que Johnson va massa ràpid. Els sondejos perceben l’enuig: un 39% dels anglesos donen suport al pla de desescalada de Johnson, contra un 84% a favor del de Sturgeon a Escòcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

En Comú Podem acusa la dreta d’utilitzar sectors dels mitjans, la justícia i la policia en una “guerra jurídica”

Madrid

Cuixart demana “enfortir” la lluita pels Drets Humans davant la “injustícia, el racisme i la desigualtat”

barcelona

L’Organització Mundial contra la Tortura demana anul·lar les condemnes de Cuixart i Sànchez per “desproporcionades”

barcelona

La Moncloa defensa que els acords amb els diferents partits són “perfectament compatibles”

Madrid

Sanitat diu que fins a la nova normalitat no hi haurà mobilitat entre CCAA tot i que elles “decidiran” en la fase 3

Madrid

El PP exigeix el cap de Marlaska: “Va ser un bon jutge però és un ministre acabat”

madrid

Álvarez de Toledo portarà Batet al TC si retira les seves expressions del diari de sessions

madrid

Budó situa en la “normalitat” que JxCat i ERC votin diferent al Congrés i defensa que el Govern treballa conjuntament

Barcelona

El Consell de Ministres aprova demanar al Congrés la sisena i “última” pròrroga fins al 21 de juny

Madrid