Política

Pugna per la resposta europea a la nova recessió

Els ministres de Finances de la zona euro busquen la fórmula per afrontar de manera conjunta la crisi

El bloc refreda la idea dels coronabons, però el sud insisteix en la mutualització del deute

Segona tanda de negociacions per donar una resposta solidària immediata al xoc del coronavirus a la Unió Europea (UE). Els ministres d’Economia de la zona euro es van reunir ahir per acotar una fórmula econòmica que agradi als líders europeus. El bloc refreda cada cop més la idea controvertida dels coronabons, però el sud insisteix en la mutualització del deute per superar la tempesta.

Sobre la taula hi havia un pla financer d’emergència, un sistema de préstecs només per a mesures laborals i un esbós inicial del pla de recuperació postpandèmia. Definir el paquet final no és una tasca gens fàcil, perquè les fortes discrepàncies entre el nord i el sud d’Europa, especialment pel que fa al finançament, no s’han suavitzat gaire en els últims dies.

L’Estat espanyol i l’italià són els grans afectats per la pandèmia a la UE i, tràgicament, també els que tenen més dificultats financeres per mitigar el dany de la paralització econòmica. Amb un alt deute públic que els deixa poc marge per maniobrar, tots dos apel·len a la solidaritat europea per poder endeutar-se més i sufragar els costos de la Covid-19 com ara els ERTO, les ajudes al lloguer i l’augment de la despesa sanitària.

Els coronabons eren la seva solució preferida, igual que per a França, Portugal i Bèlgica, però la negativa d’Alemanya i Holanda a mutualitzar els riscos d’emetre deute conjunt l’ha convertit en una opció controvertida. Juntament amb Àustria, Finlàndia i els bàltics, Berlín només accedeix a fer servir el fons europeu de rescat (Mede), però sense la vigilància d’una troica. Els holandesos ni això últim volien.

Conscient del moment crític que viu el país, el govern italià va anar a la reunió d’ahir decidit a no donar per morts els coronabons per la pressió del nord i es va negar a acceptar el Mede. Els italians no volen tenir a sobre la llosa de la fallida que implicaria demanar aquest rescat, encara que fos sense condicions, per una emergència sanitària. Però van quedar sols amb aquest propòsit. Amb la boca petita, els espanyols es van distanciar del contundent i digne discurs italià i, abans de la reunió, es van obrir a acceptar el Mede que ofereixen els alemanys. Tanmateix, la vicepresidenta Nadia Calviño va insistir igualment en la mutualització del deute, encara que no sigui amb els eurobons.

Sense aportar cap solució pròpia, el govern de Pedro Sánchez es va apuntar a la iniciativa francesa per crear un fons temporal per a cinc o deu anys, que es finançaria amb l’emissió de deute per part de la Comissió Europea i que estaria avalat per tots els estats membres. Una via alternativa que requeriria un nivell menor de risc compartit que l’opció dels coronabons.

Amb aquest difícil equilibri de forces, el ministre de Finances maltès va augurar ahir una reunió “maratoniana” amb els seus homòlegs europeus que podria durar fins avui al matí. El Mede sense condicionalitat, un fons de garanties del Banc Europeu d’Inversions de 25.000 milions d’euros i el sistema de préstecs per frenar l’atur era la fórmula que podia trobar més consens.

A l’hora del tancament d’aquesta edició, els ministres encara discutien els detalls a l’entorn d’aquesta idea, a més d’explorar el disseny d’un pla de recuperació. I és que, més enllà del suport al finançament estatal de les mesures anticrisi, el club europeu també estudia un paquet d’ajudes propi que complementi el de les capitals. És el pla Marshall que reclama Pedro Sánchez i que Brussel·les prefereix vehicular a través del seu macropressupost per als pròxims set anys.

Eurocambra marginada

En plena batalla per tancar la solució europea a la crisi de la Covid-19, els líders europeus arraconen l’única institució escollida democràticament a la UE. El president de l’eurocambra, l’italià David Sassoli, no va ser convidat a una reunió, prèvia a la trobada de ministres, del president del Consell Europeu, la presidenta de la Comissió Europea i la del Banc Central Europeu amb el president de l’Eurogrup. Casualment, Itàlia és l’única a defensar aferrissadament els coronabons.

LA XIFRA

100.000
milions d’euros
en préstecs de la Comissió per protegir llocs de treball és una de les propostes sobre la taula.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona