El PP fa votar a Sánchez la presó per referèndums

“Incorporar al Codi Penal un nou delicte perquè es prohibeixi d’una vegada la celebració de referèndums il·legals a Catalunya, com ha succeït quan governava el PP.” Aquesta va ser la promesa de Pedro Sánchez en obrir el debat electoral televisat el 4 de novembre i aquesta és la frase que avui retorna al PSOE com un bumerang. El PP sotmet avui a debat al Congrés una proposició de llei que calca el desig televisiu de Sánchez –quan ell era candidat i volia seduir el votant de Ciutadans– i proposa recuperar l’article 506 bis, vigent entre el 2003 i el 2005, i que castigava amb pena de presó la simple convocatòria d’un referèndum. Pel PSOE, el dilema està servit: si no la vota, estarà admetent que Sánchez ha oblidat la duresa amb l’independentisme per no ferir ERC, i, si la vota, farà enfadar els republicans, als quals necessita per poder aprovar el pressupost.

Que el Sánchez que era candidat del PSOE no improvisava amb l’anunci a sis dies de les eleccions del 10 de novembre va quedar clar quan al plató de TVE va llegir tres promeses que duia escrites: tornar al Codi Penal reformat per José María Aznar (llei orgànica 20/2003), imposar a tot l’Estat una nova assignatura obligatòria titulada Educació en valors civils, constitucionals i ètics i posar fi a “l’ús sectari de TV3” amb l’elecció de la CCMA amb dos terços del Parlament (ja vigent).

Que el resultat electoral i la dependència d’ERC per a la investidura ha fet que Sánchez oblidi la promesa és obvi, però Cayetana Álvarez de Toledo vol burxar el PSOE amb la contradicció. El text del PP defensa un nou 506 bis amb “pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació absoluta superior entre tres i cinc anys al de la durada de la pena de privació de llibertat” a “qui convoqui o autoritzi la convocatòria de consultes populars per via de referèndum en qualsevol de les modalitats” de la Constitució”. El PP col·loca així el PSOE davant el mirall del Codi Penal que Aznar va idear contra el pla Ibarretxe i que va ser derogat dos anys després per José Luis Rodríguez Zapatero.