Política

el contrapunt

D’entrada, “diagnòstic”

Calvo rebaixa l’abast de la primera reunió de la taula a fer un diagnòstic i obvia el relator

El ministre Castells hi defensarà la posició de Sánchez i no el dret a decidir en què creu

L’ANC ja es desmarca de la pretensió de Torra que les entitats sobiranistes també participin en la negociació

Més que mirar al futur de les solucions, compartir una mirada al passat per poder diagnosticar d’on venim i saber per què som on som. Aquesta és la filosofia amb què el govern espanyol que presideix Pedro Sánchez afronta la primera reunió de la taula de governs, que se celebrarà dimecres 26 a La Moncloa. Vista l’expectativa que hi ha perquè el disseny de la taula i el nombre de cadires deixi pas al fet d’entrar en matèria política, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va rebaixar ahir l’abast d’aquesta primera cita –que ara per ara és l’única que està previst que copresideixin Quim Torra i Sánchez– i va desinflar la possibilitat d’obtenir-ne avenços polítics. “És lògic que comencem segurament per una reflexió de diagnòstic del que ha succeït des de fa molts anys. Això no és d’un any ni de dos, sinó que ve de molt enrere, de quan Catalunya decideix la reforma del seu Estatut i el PP es dedica a recollir firmes contra l’Estatut d’un territori d’aquest país”, va reflexionar Calvo per obrir el joc del diagnòstic.

La Moncloa sent que pagarà un preu alt per una iconografia que recordarà una cimera bilateral entre dos estats –amb Torra i el vicepresident Pere Aragonès al capdavant de la delegació catalana més nombrosa que ha entrat mai al Palau de l’avinguda Puerta de Hierro de Madrid– i el que no desitja és pagar també, i tot just començar, un preu polític en el llenguatge. El màxim que ha fet Sánchez ara per ara és retornar al terme seguretat jurídica, que ja va ser el fetitxe de la cimera de Pedralbes del desembre del 2018 per no dir explícitament Constitució, la qual cosa és un eufemisme que permet a l’independentisme pensar que la seguretat jurídica del demà pot ser diferent de l’actual marc autonòmic.

A l’hora de presentar el 26 de febrer com “la inauguració d’una nova etapa”, Calvo creu que això obliga les dues parts a l’esmena, ja que detecta frustració en els dos bàndols. “Ni l’independentisme pot actuar com va actuar quan pretenia de manera unilateral trencar l’ordre constitucional, ni el govern espanyol pot actuar amb la desídia amb què va actuar fins a la sentència del 16 d’octubre; aquesta és una herència del PP”, va assenyalar la vicepresidenta.

“Més que suficient”

El punt en què el govern de Sánchez no viatja ni viatjarà a Pedralbes és el de la figura del relator que hi va acceptar per escrit. La vicepresidenta Calvo, que finalment s’integra a la taula juntament amb Pablo Iglesias a pesar de ser en l’origen de la polèmica del relator, va voler tancar ahir aquest debat davant la petició que li va arribar de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. “L’acreditació que tenim els que formem part dels dos governs és més que suficient per al que hàgim de dir, per al que hàgim de dialogar i per al que hàgim d’acordar [en la taula], més que suficient. Hi estarem asseguts els que representen en termes autonòmics Catalunya i en termes nacionals [estatals] el govern del conjunt d’Espanya; per tant, més que suficient que hi siguem els que hi serem”, va reiterar en tres ocasions.

Un altre integrant de la taula serà el ministre d’Universitats, Manuel Castells, un prestigiós sociòleg amb idees pròpies sobre l’autodeterminació i el dret a decidir que ja ha assumit que no són les que defensarà en el diàleg amb la Generalitat. Quan ahir al Congrés se li va demanar si defensarà allò en què creu i que ha repetit en entrevistes i articles, Castells va ser clar sobre els límits institucionals que el tenallen. “La meva posició serà la del govern [espanyol]. Jo em situo en la posició del govern. Tots els ministres d’aquest govern vam prometre la Constitució; per tant, som tots constitucionalistes. Jo defensaré la posició del govern, que hem de consensuar amb l’altra part, però jo formo part del govern espanyol, no del català”, va precisar Castells, que hi serà com a representant dels comuns.

Arribats a aquest punt, a la banda del govern català també es multipliquen els moviments, acompanyats de les especulacions de rigor sobre com cal enfocar aquesta taula de diàleg. En aquest context, i durant la reunió mantinguda dilluns a Palau amb representants de partits i organitzacions sobiranistes, el president de la Generalitat hauria plantejat a l’ANC, Òmnium i la CUP que també s’integressin en aquesta negociació, segons va avançar dijous La Vanguardia. La proposta, ja d’entrada, va causar sorpresa, i també un cert malestar, entre alguns sectors sobiranistes, ja que suposaria que el diàleg deixés de tenir la categoria d’institucional –de govern a govern– i, per tant, passés a rebaixar-se com a mínim un grau des del punt de vista oficial. La mateixa presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, s’encarregava ahir de descartar aquesta possibilitat. “Els membres de l’ANC no som càrrecs electes i, per tant, no hem de formar part d’aquesta taula. Una cosa és que hi siguem presents en una fase prèvia, assessorant, fent pressió, o que se’ns n’informi, i una altra de molt diferent, que siguem en un òrgan entre governs”, raonava.

A banda d’expressar aquesta negativa a participar-hi, l’ANC s’ha erigit en una de les veus més incrèdules, si no més crítiques, pel que fa als fruits que pot donar aquest diàleg amb l’Estat. La mateixa Paluzie, aprofitant una entrevista a Ràdio 4, es va encarregar ahir de fer-ho palès quan va afirmar que l’entitat veu aquest procés “amb bastant escepticisme”, fins al punt que va plantejar quina serà la resposta que haurà de donar l’independentisme quan l’executiu de Pedro Sánchez “digui que no reconeix el dret a l’autodeterminació perquè no és constitucional”. En aquesta tessitura, també hi va haver retrets cap a ERC, sobre la qual va dir que és “poc pragmàtic” pensar que, d’aquestes converses amb l’Estat, se’n podrà obtenir un referèndum i, en conseqüència, va alertar que “apostar només” per la via dialogada podria acabar “debilitant” les posicions del sobiranisme. Un argumentari, el de Paluzie, que casa amb el document marc o full de ruta fins al 2021 que l’ANC debatrà en la seva assemblea general, prevista per al 22 de març a l’Hospitalet de Llobregat, i en el qual es fa una aposta programàtica explícita per la unilateralitat com a fórmula per assolir l’estat propi. Aquest, però, no és un titular merament retòric, ja que l’entitat, en el punt 41 del mateix escrit, no només explicita que únicament donaran suport electoral a aquells partits que apostin per aquesta via, sinó que hi afegeix: “Denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l’incompleixin.” A tot plegat, però, Elisenda Paluzie no s’hi va voler referir directament ahir, amb l’argument que les eleccions encara no estan convocades formalment i, per tant, no se sap què acabarà defensant cada partit.

Al marge dels continguts, una taula de negociació com aquesta també ha de considerar qüestions formals, de protocol, ja que solen ser analitzades amb lupa. Una de tantes és si el president Torra compareixerà, un cop acabada la trobada, a La Moncloa davant dels mitjans de comunicació –cal recordar que Sánchez ho va fer a Palau– o a la delegació de la Generalitat a Madrid, on sol passar i on, per ara, no han rebut cap indicació en aquest sentit.

LES FRASES

És lògic començar segurament per una reflexió de diagnòstic del que ha succeït des de fa molts anys
Carmen Calvo
vicepresidenta primera
La meva posició serà la del govern espanyol. Formo part del govern espanyol, no del català
Manuel Castells
ministre d’universitats
Una cosa és que hi siguem en una fase d’assessorament, i una altra és ser en una taula de governs
Elisenda Paluzie
presidenta de l’anc

El TC, beques i pancartes

david portabella

Manuel Castells feia un mes que no tenia agenda oficial com a ministre d’Universitats i ahir acudia al Congrés, així que l’interès de l’oposició per ell i per si té idees pròpies era total. “Ha escrit que l’única violència de l’1-O és la de les forces policials. Li provoca contradicció ser part integrant i cobrar d’aquest estat autoritari i repressor? Dorm tranquil a la nit?”, exigia Marta Martín (Cs). El president de la comissió, Gerardo Pisarello, no la va tallar, i sí que va tallar Sergi Miquel (JxCat) quan etzibava a Castells que l’Estat desobeeix una sentència del Tribunal Constitucional des del 2001 pel fet de no traspassar les beques. “És el que Turull anomena «vestit constitucionalista»: si un govern es diu constitucionalista, no passa res si incompleix sentències del TC. I si un govern deixa una pancarta un dia més del compte en un balcó, les conseqüències són molt cares”, deia Miquel. “Cenyeixi’s al tema”, exigia Pisarello.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona