Fracassa la cimera sobre el pressupost de la UE
El regateig a la baixa dels països rics del Nord d’Europa indigna els països del sud i l’est del continent
Els líders ajornen un acord per pactar els primers comptes sense el Regne Unit
La cimera del macropressupost fracassa després de dos dies de tenses negociacions marcats per les grans divisions entre els rics del nord i els més pobres del sud i l’est de la Unió Europea. La posició enrocada i dominant del sector auster va forçar ahir un regateig a la baixa que va emprenyar l’altre bàndol i va certificar el bloqueig de les converses. Ara es donen “més temps” per intentar reconciliar-se i pactar els comptes, els primers sense el Regne Unit.
“És una negociació molt difícil especialment pel forat del Brexit”, reconeixia ahir el president del Consell Europeu, Charles Michel. Els líders europeus no s’han marcat una nova data per discutir el marc pressupostari per al 2021-2027, però en les pròximes setmanes mantindran contactes “informals” entre bambolines per acostar posicions de cara al següent intent. Encara tenen marge, si bé l’eurocambra ha de donar el vistiplau als comptes abans de finals d’aquest any.
La nit de reunions bilaterals de divendres va ser un fracàs per la incapacitat de Michel d’acostar posicions entre els austers (Àustria, Dinamarca, Suècia i Holanda) i els antiretallades (països del sud i l’est), mentre Alemanya i França escalfaven a la banda calibrant com crear un consens que jugui a favor seu.
Els autodenominats “frugals” pressionen per rebaixar els comptes a l’1% i dedicar més diners a innovació i recerca. Els coneguts com a “amics de la cohesió” prefereixen una xifra més alta de l’1,11% del PIB i reduir al màxim possible les retallades en agricultura i en els fons per anivellar-se econòmicament amb el nord.
Després d’un altre dia de reunions, ahir a la tarda van optar per estripar la proposta sobre la taula que preveia una caixa europea que representi l’1,074% del PIB de la UE. Arran de la gran pressió dels frugals, la Comissió Europea la va substituir per una altra de més austera: uns comptes que suposin l’1,07%.
“No pot ser que tinguin aquesta influència”, es queixaven fonts diplomàtiques espanyoles ahir, dolgudes pel “protagonisme” dels rics en les negociacions. Paraules d’impotència des de l’equip negociador espanyol, que admetia que neerlandesos, danesos, suecs i austríacs estaven fent “valer la seva veu de forma clara” per sobre de la seva i dels seus aliats, Itàlia, Portugal i els de l’est.
Per contrarrestar aquest disgust, la CE suggeria donar una mica més de diners a l’agricultura. A canvi, rebaixava les ajudes per a investigació i defensa, dues prioritats del nord. El mercadeig a la baixa no va agradar gens als “amics de la cohesió”, que veien la nova proposta “molt insuficient”.
I aquest va ser el final del xou. Sense un esborrany pressupostari que pogués incentivar el consens, els líders europeus van plegar veles per afrontar la batalla més endavant, però per ara donen una imatge de desunió al club poc convenient quan acaben de patir la baixa d’un dels seus principals socis, els britànics.
Pèrdua de fons agrícoles
El sector agrícola de l’Estat espanyol s’exposa a perdre més de 900 milions d’euros anuals en ajudes europees en aquestes negociacions, segons la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG). Aquesta entitat alerta que la proposta de pressupostos de la Unió Europea que hi ha a sobre de la taula preveu retallades de fins al 14% en la política agrària comuna (PAC). En plena crisi de rendibilitat del camp, els agricultors de l’Estat espanyol i d’altres països del bloc s’han manifestat a Brussel·les aquests dies per reclamar als líders europeus que no tanquin part de l’aixeta europea al món rural.
Amb aquest panorama, el govern de Pedro Sánchez s’ha marcat com a objectiu en aquestes negociacions financeres reduir “a zero” les rebaixes a la PAC, si bé admeten que serà molt difícil, perquè la marxa dels britànics implica, tant sí com no, retallades.
