Sánchez i Torra se citen per al 26-F
La data es pacta amb un intercanvi de cartes i trucades
Topen de nou pel mediador
La vicepresidenta Calvo i el ministre autodeterminista Castells, a la mesa
Un intercanvi epistolar va solucionar finalment el torcebraç entre la Generalitat i La Moncloa per la data en què ha de néixer la mesa entre els dos governs pactada entre el PSOE i ERC i que serà copresidida per Quim Torra i Pedro Sánchez. Finalment serà el dimecres 26 de febrer a la tarda a Madrid, una vegada les objeccions del president Torra, tant des del punt de vista de les formes com de l’atenció a l’agenda més personal –de “caràcter personal i privat”–, van doblegar l’equip de Sánchez fins a enterrar la data inicial del dilluns 24 de febrer que va ser pactada entre el republicà Gabriel Rufián i la socialista Adriana Lastra.
Després d’intercanviar trucades telefòniques i epístoles de Barcelona a Madrid i de Madrid a Barcelona, al final es va acordar guanyar dos dies de temps i fixar la mesa per a dimecres que ve, dos dies després de la data inicial i en un dels dies que Torra havia ofert per carta a Sánchez com a alternativa, que li va obrir l’agenda per als dies 21, 23 (diumenge) 26, 27 i 28 de febrer com a mostra que no vol defugir el diàleg ni posar excuses. Tot i això, ahir al migdia la consellera de Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, assegurava en una visita de treball a Terrassa que havien rebut la trucada des del govern espanyol dient que rebrien una carta en què s’acceptava la proposta del dia 26, però la consellera assegurava: “Encara no l’hem rebuda a Presidència”, tot i que sí que l’havien llegida a través dels mitjans de comunicació cap a les onze del matí. Finalment la van acabar rebent cap a quarts de tres de la tarda.
En l’era de les noves tecnologies al final han estat les cartes les que ho han acabat desencallant, l’endemà que La Moncloa proposés, via telefònica, el dia 24, després de pactar-ho amb ERC, i que va provocar les queixes de Torra i JxCat per una qüestió de forma, en considerar que no es respectaven els compromisos de la primera trobada entre presidents del 6 de febrer que serien dos equips tècnics els que consensuarien la data, l’ordre del dia i el lloc on s’hauria de celebrar.
A la Generalitat el matí va començar amb una reunió entre president català, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, per preparar aquesta trobada per “anar treballant l’estratègia”, l’ordre del dia i la composició de la trobada entre els dos executius, va explicar Budó, tot i que dies abans el govern assegurava que l’equip tècnic ja estava definit, però que no el farien públic.
El mediador
En la carta de Torra a Sánchez, el president català posa en relleu quins són els continguts a tractar per a “la resolució del conflicte polític” que passa pel “reconeixement i exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya” i la “fi de la repressió, amnistia i reparació”, mentre també especifica que les condicions favorables per a la negociació passen per establir un calendari de treball, un “sistema de validació i proposta de mediació internacional” i el reconeixement de totes les parts en conflicte, “incloent presó i exili”. Unes condicions per tractar en la reunió que Pedro Sánchez ja va descartar ahir des de Brussel·les; va deixar clar: “El més important és que en primer lloc parlem de les coses en què puguem arribar a un acord de manera més fàcil”, i “no començar per les conclusions”. I concretant en la figura del relator o mediadors que demana Torra emparant-se en el compliment d’una resolució aprovada pel Parlament, però que ERC, tot i defensar-la, no la veu una condició que impedeixi tirar endavant la taula de negociació, Sánchez va insistir una altra vegada que aquesta figura “seran els 47 milions d’espanyols, que seran conscients i coneixedors” dels acords a què s’arribi durant les reunions. Una negociació que també va reiterar que serà “molt llarga i prolongada com a conseqüència de molts temes anquilosats” els darrers anys i per falta de diàleg.
Sánchez advertia que cal ser “generosos, responsables” i tenir “altura de mires”, i va defensar l’esperit de retrobament amb què ja va assistir a la primera trobada amb Torra el 6 de febrer, després de “molts anys de retrets, de manca de diàleg” i d’“incomunicació i fractures”.
En la línia del que també va expressar al matí la consellera de Presidència, la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, insistia que el mediador no és un capritx propi, sinó que ja va ser acceptat per la delegació de Sánchez i Calvo a Pedralbes. “L’important és que es pugui parlar de tot. I el mediador era una figura que ja havia acceptat el govern espanyol abans d’aixecar-se de la mesa”, avisava Borràs.
Ciutadans es planteja fins i tot un recurs als tribunals en entendre que la mesa que consagra la bilateralitat Estat-Catalunya pot vulnerar la legalitat, mentre la seva líder al Parlament, Lorena Roldán, afegia que la carta que Torra va fer arribar a Sánchez demostra que “no és cap taula de diàleg, sinó una taula de xantatge”.
El secretari general del PP, Teodoro García Egea, per la seva banda, va criticar que Sánchez “posa a disposició” del president Torra “no només els mitjans de l’Estat sinó també la seva pròpia agenda”. En una atenció als mitjans als passadissos del Congrés, va retreure a Sánchez que “no vol molestar Torra” i que “només està governant per als seus socis”.
Amb el pacte sobre la data es posa fi al serial pel naixement d’una mesa que s’havia de posar en marxa en els quinze dies posteriors a la formació del govern espanyol, com recollia el pacte entre el PSOE, el PSC i ERC i que va expirar el 29 de gener. Aquesta és la gran bandera d’ERC –també electoral– i que mereix una mirada més escèptica des de JxCat. Si bé els republicans han viscut la forja de la data amb la sospita que si no era per ells la mesa no arrencaria mai i que JxCat els fustigaria per això, els de Carles Puigdemont s’han sentit ignorats pel diàleg fluid de Rufián amb Lastra fins arribar a l’enuig per haver anunciat una data cuinada només entre ells que desafiava Torra i la seva agenda personal. A l’hora d’acordar la data, hi ha pesat molt també l’acte que Carles Puigdemont celebrarà el dissabte 29 a Perpinyà.
Mentre que fonts de la negociació han teoritzat que a Torra ja li anava bé esponjar el calendari per no encaixar la mà de Sánchez tot explorant el pragmatisme poc abans de compartir escenari amb Puigdemont i enaltir el legitimisme del 130è president, per Sánchez també tenia un cost que la foto amb Torra s’encavalqués amb l’acostament de Puigdemont fins a la frontera catalana.
LES FRASES
Actors espanyols definits i incògnites en els catalans
Mentre de la banda espanyola es coneixien ahir tots els noms dels actors polítics que integraran la mesa de negociació, de la banda catalana continuen les incògnites sobre qui acompanyarà el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès.
Al costat de Pedro Sánchez i del confirmat vicepresident segon, Pablo Iglesias, hi serà la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, molt qüestionada arran de la polèmica pel relator, que va arribar a acceptar per escrit. La resta dels components són: el ministre de Sanitat i home del PSC, Salvador Illa; el ministre d’Universitats i home dels comuns, Manuel Castells, i la ministra de Política Territorial, la canària Carolina Darias. La incorporació del sociòleg Manuel Castells, partidari del dret a decidir que no ha amagat l’autodeterminisme en les entrevistes, va ser ben rebuda des de JxCat i celebrada per Jaume Asens als passadissos del Congrés. “Em sembla una gran notícia que algú que coneix les arrels del conflicte català com és el cas de Manuel Castells pugui seure a la mesa.”
Per part del govern de la Generalitat, i per complir criteris de paritat, de representació entre els socis de JxCat i ERC, i tenint en compte els perfils dels temes a tractar, les travesses també hi situen la portaveu del govern, Meritxell Budó; la consellera de Justícia, Ester Capella; el conseller d’Interior, Miquel Buch, o el d’Exteriors, Alfred Bosch.
