Delgado salta de Justícia a la fiscalia entre denúncies
L’exministra serà fiscal general en l’intent de Sánchez de controlar els fronts judicials
El PP i Vox la impugnen
Només Moscoso amb González va fer aquest pas, que desafia la separació de poders
“Ho farem com ho estem fent. És que la fiscalia de qui depèn? De qui depèn? Doncs ja està.” Aquestes paraules pronunciades en campanya electoral el 6 de novembre pel candidat Pedro Sánchez sobre com portar Carles Puigdemont a Madrid van revifar ahir quan el mateix Pedro Sánchez, ja com a president, va comunicar que la nova fiscal general de l’Estat serà ni més ni menys que la dona que era ministra de Justícia fins aquest cap de setmana, Dolores Delgado. La decisió, que desafia la separació de poders, és l’últim intent de Sánchez per controlar els fronts judicials, i no només desferma la ira gremial, sinó que serà impugnada pel PP i Vox als tribunals.
Delgado apareixia com una de les grans defenestrades del nou govern de coalició, però Sánchez no deixa caure la magistrada que ell va fitxar de l’Audiencia Nacional –on havia passat 25 dels 28 anys de carrera fiscal–, sinó que la premia amb el cim de la carrera fiscal. L’entorn del president espanyol, però, nega cap interès dirigista en el nomenament. “En cap moment hem pretès controlar la fiscalia. Delgado és una fiscal que ha demostrat professionalitat i solvència. És el perfil”, aclaria la vicepresidenta Carmen Calvo. Per la presidenta de la majoritària i dretana Associació de Fiscals, Cristina Dexeus, l’elecció de Delgado “compromet la imatge d’imparcialitat” i és “un avís a la fiscalia que el govern ha decidit posar-hi les urpes”. Des de l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), el president, Juan Antonio Frago, avisa que Delgado corre el risc de ser “la fiscal general del govern” i “un membre més del Consell de Ministres a l’ombra”. Per Manuel Almenar, de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), “podria afectar negativament la idea d’independència i autonomia”. “Insòlit i lesiu”, diu l’Associació Judicial Francisco de Vitoria.
Delgado, que va anar a les llistes del PSOE i ara és diputada –haurà de deixar l’escó–, necessita rebre el vistiplau del Congrés, i el PP i Vox volen impugnar el seu nom als tribunals. El popular Pablo Casado acudirà a la sala tercera del Suprem per tombar la designació de Delgado invocant l’article 59 de l’estatut fiscal, que barra el pas a membres de partits i candidats. I Vox es querella contra Sánchez i Delgado per tràfic d’influències en un “cop institucional”. L’únic antecedent d’un ministre de Justícia que fa de fiscal és Javier Moscoso amb Felipe González.
La fulminada és María José Segarra, fiscal des del juny del 2018, que no ha imposat la jerarquia sobre uns fiscals que al Suprem anaven a l’una tant si eren de dretes com progressistes. Tot i que Sánchez es va vantar de controlar la fiscalia en la polèmica entrevista a RNE per la qual es va disculpar dies més tard esgrimint el cansament per les eleccions del 10 de novembre, els fiscals han escapat al seu control des de la moció de censura del juny del 2018. La querella contra els líders del procés la va firmar el dretà José Manuel Maza per rebel·lió, i l’acusació es va mantenir amb el també dretà Julián Sánchez Melgar –triat per Mariano Rajoy per la mort del predecessor– i amb la progressista Segarra, que no va evitar que un teòric fiscal progressista del Suprem, Javier Zaragoza, defensés amb passió en el judici la tesi de la revolta violenta que Manuel Marchena refuta en la sentència.
Ministres republicans i Iglesias juren lleialtat al rei
El primer govern de coalició des de la Segona República va néixer ahir amb la jura de lleialtat davant Felip VI, i tant el vicepresident Pablo Iglesias com els ministres de Podem –tots ells republicans– van ser fidels al protocol de la jura lleial davant el rei. Tant Alberto Garzón (Consum), que ahir no va citar el seu clixé del “ciutadà Felip de Borbó”, com Iglesias van lluir un pin amb el triangle vermell invertit dels presos polítics als camps de concentració nazis.
El govern espanyol amb més carteres des d’Adolfo Suárez –un total de 22, onze dones i onze homes, que són dotze amb Pedro Sánchez– va jurar lleialtat davant Felip VI, que els va desitjar encert, en una demostració d’unitat. Iglesias fins i tot va copiar Sánchez prometent “parlar amb diferents veus però amb una sola paraula”. L’únic rebel va ser Manuel Castells: “No estic d’acord amb la separació de Ciència i Universitats, però és el que s’ha decidit i no hi haurà grans problemes”, va dir sobre la partició que s’ha fet per donar-li Universitats a ell. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, prometia “il·lusió” i “servei” sent fidel a “dos verbs: escoltar i resoldre.”
