La Fiscalia sosté que Junqueras no va patir “cap tipus d’indefensió” durant el judici de l’1-O
El Ministeri Públic demana al Suprem que desestimi els recursos que demanen l’anul·lació del judici de l’1-O malgrat la sentència del TJUE
La Fiscalia del Tribunal Suprem ha presentat aquest dilluns dos escrits on demana a la Sala Segona que no admeti els incidents de nul·litat presentats per les defenses del líder d’ERC, Oriol Junqueras, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconseller Raül Romeva contra la sentència de l’1-O. Els tres han demanat l’anul·lació del procés de l’1-O per vulneracions dels drets fonamentals i –en el cas de Junqueras- destaquen la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que conclou que havia d’haver estat alliberat des del moment en què va ser elegit com a eurodiputat. Fiscalia sosté que la imputació, enjudiciament i sentència contra Junqueras “no va generar cap impacte ni cap tipus d’indefensió”. “La immunitat no es pot convertir en el refugi protector o generador d’impunitat davant el legítim exercici de la funció jurisdiccional, i molt menys de la impunitat buscada ex post facto amb l’únic propòsit d’eludir l’acció de la justícia” afirmen els fiscals.
Als seus escrits els fiscals de la Sala Segona del Suprem, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, acusen les defenses d’actuar amb “abús de dret i frau processal” i argumenten que es pot “subsanar qualsevol violació dels drets fonamentals” dels condemnats sense haver d’admetre les demandes d’empara. En qualsevol cas, segons els escrits de la Fiscalia “la mera lesió d’un dret fonamental” no és “suficient per admetre l’incident de nul·litat”.
Les defenses han recorregut la sentència denunciant que durant el procés el Suprem ha vulnerat el dret a la llibertat i el respecte a la vida familiar, a un judici just, a la doble instància, a tenir dret a un jutge predeterminat per la llei i a disposar d’un judici amb totes les garanties, entre molts altres.
Segons la Fiscalia, la “immunitat” a que fa referència el TJUE afecta les actuacions dels eurodiputats en exercici de les seves funcions i Junqueras es va presentar a les eleccions “quan ja estava processat i acusat de delictes greus”. A més, continua la Fiscalia, quan va ser elegit “ja s’havia acabat la fase del judici oral i la causa estava vista per a sentència”.
La Fiscalia també rebutja la resta de peticions de les defenses, que sostenen que el delicte de sedició no guarda cap relació amb el relat de fets provats per la sentència, i per tant la condemna suposa una “resposta imprevisible i desproporcionada” als esdeveniments.
Els fiscals asseguren que totes aquestes queixes ja van ser denegades durant el judici i asseguren que “en definitiva, no concorren els supòsits que legalment habiliten l’articulació d’un recurs de nul·litat”, i per tant cal que la Sala “inadmeti” les peticions.
La Fiscalia insisteix en la rebel·lió
La Fiscalia no només demana que s’inadmetin les peticions de les defenses, sinó que també insisteix que els fets “violents” de què parla la sentència s’haurien d’haver traduït en condemnes “per delicte de rebel·lió” tal com va defensar durant tot el procés. “Amb un mateix relat fàctic, la condemna bé s’hagués pogut dictar pel delicte de rebel·lió, que té més encaix en les accions descrites i en les finalitats de trencament de l’ordre constitucional”, diuen.
