El sobiranisme superaria el 50% de vot en les catalanes
El CEO vaticina una victòria d’ERC i una revifalla de JxCat en un Parlament amb fins a 80 diputats independentistes
Els catalans, però, contraris a la secessió s’afermen com a majoria en un sondeig
Si en el dia d’avui se celebressin unes eleccions al Parlament, els partits polítics independentistes obtindrien una majoria folgada que, per primer cop, superaria el percentatge icònic del 50% dels vots. Aquesta circumstància és una de les principals conclusions que s’extreu del darrer baròmetre , i tercer d’aquest any, del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, que també revela que ERC és qui guanyaria aquests comicis. A darrere, el seguiria JxCat, que recupera posicions respecte a fa sis mesos en perjudici del PSC, mentre que Ciutadans experimenta una brusca davallada.
L’enquesta s’ha elaborat a partir de 1.500 entrevistes presencials fetes entre el 14 de novembre i el 5 de desembre. És a dir, en plena ressaca de resultats de les darreres estatals i les protestes per la sentència del Suprem. Prenent com a hipòtesi de sortida una participació del 70%, el CEO vaticina que en unes hipotètiques eleccions catalanes les tres formacions obertament independentistes –ERC, JxCat i la CUP– estarien ara en disposició d’obtenir un 51,7% de sufragis, respecte al 48,3% que sumaven al juliol. De confirmar-se aquesta tendència, la seva repercussió seria transcendental, ja que per al sobiranisme suposaria trencar una barrera mental i de relat, la del 50%, que ha estat omnipresent en l’esdevenir polític dels darrers anys.
La projecció d’aquest còmput, per la seva franja més alta, dona que les tres formacions obtindrien fins a 80 diputats. Insòlit. ERC és qui n’assoliria més, entre 38 i 39, quedant-se si fa o no fa com estava en el darrer baròmetre, que n’hi donava entre 38 i 40. Fins aquí, tot igual. La novetat és que en mig any JxCat veu substancialment millorades les seves expectatives, ja que passa d’una estimació de 25-27 escons a 29-31. Això faria que prengués la segona posició al PSC, que es manté en la franja dels 25 representants. La CUP puja de 6-7 a 11-13, mentre que els comuns (11-13) no experimenten canvis notables i el PP té perspectives d’increment (de 3 a 4-5) respecte al CEO del juliol. En tota aquesta anàlisi, Ciutadans menja a banda. El partit que va guanyar els comicis del 2017 amb 36 diputats continua amb una tendència de caiguda sostinguda que fa que, ara mateix, la demoscòpia li atorgui entre 14 i 16 representants. Per completar el quadre, Vox podria fer la seva entrada al Parlament amb dos càrrecs electes. A l’hora d’interpretar tot aquest conjunt de dades, el director del CEO, Jordi Argelaguet, ahir va voler ser caut, tot i que va admetre que s’esbossa un escenari on les diferències entre ERC i JxCat per assolir una posició d’hegemonia “s’estan escurçant”, partint també de la certesa que les enquestes acostumen a ser més complaents amb els republicans que no pas amb els seus socis de govern. A això, segons hi va afegir, caldrà sumar-hi altres variables a ponderar, com ara veure quin impacte tindran sobre l’electorat els caps de llista que puguin escollir els dos partits o les conseqüències d’un eventual suport d’ERC a la investidura de Sánchez.
Menys independentistes
L’informe demoscòpic del CEO no es pot estar de preguntar sobre una qüestió que ja ha esdevingut un clàssic, com és l’adhesió a una eventual secessió de Catalunya. Sobre això, i per segon treball consecutiu, són més (47,9%) els que afirmen estar en contra de la independència, respecte als que hi estan a favor (43,7%). “Som allà on érem abans de l’estiu malgrat les coses que passen”, va reflexionar el director del Centre d’Estudis, donant a entendre que els percentatges constaten que fets com ara la sentència contra els presos polítics han tingut una repercussió molt matisada sobre les posicions de fons en un escenari polític molt polaritzat.
Tot plegat fa que es generi una gran contradicció aparent, com és que, mentre el grau de suport dels partits sobiranistes va a l’alça, l’acceptació social d’aquesta opció fa el camí a l’inrevés. Per a Argelaguet, l’explicació a això obeeix al fet que els votants independentistes “estan més mobilitzats”, ja que, si volen que el seu projecte pugui arribar a cristal·litzar, no els queda cap altra opció. Per contra, i per arrodonir la tesi, els partidaris de la unitat de l’Estat només senten la necessitat d’activar-se políticament si veuen que aquesta perilla. Com seria el cas del 2017.
LA FRASE
“Vergonya” i “tristesa” per la sentència del Suprem
El darrer sondeig del CEO es va fer quan ja es coneixia la condemna del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, i algunes de les preguntes fan referència a la reacció social a aquesta qüestió. Concretament, es va demanar als enquestats que puntuessin de 0 a 10 el “sentiment” que els va generar la resolució, partint de la premissa que 0 equivalia a gens i 10 a molt. A escala global, la sensació més acusada davant la sentència va ser la de “vergonya” (6,70), “tristesa” (6,67) i “ràbia” (6,32) i, per contra, les menys emfàtiques van ser les de “satisfacció” (1,24) i “orgull” (1,19). Ara bé, com passa molts cops, aquesta opinió varia sensiblement quan es passa pel sedàs de l’afiliació partidista de cadascú. El cas més il·lustratiu, és el dels votants del PP, que es mostren més que “satisfets” –un 5,68 sobre 10– per les penes imposades als presos, mentre que els de Ciutadans es debaten entre els que es confessen complaguts –3,93– i tristos –3,93. Aquest darrer sentiment és també el que s’expressa de manera més enèrgica entre els simpatitzants del PSC i els comuns. Entre l’independentisme, hi ha més arravatament. A JxCat i la CUP, per exemple, domina la “ràbia” –9,08 i 9,02, respectivament–, mentre que a ERC ho fa la “vergonya” –8,59.
