Johnson abraça Anglaterra

La imatge de Boris Johnson fent un discurs ahir a Sedgefield, l’antic feu de Tony Blair, al cor del laborisme, és molt significativa del que va passar en les eleccions de dijous. Johnson va arrasar a Anglaterra, que li va entregar el mandat per portar a terme el Brexit i va posar fi a l’oposició del laboristes i dels europeistes. Però, a la vegada, es va trobar amb un fort rebuig dels nacionalistes irlandesos i, sobretot, dels escocesos.

L’elecció de Sedgefield com a destí del seu primer viatge com a primer ministre després de guanyar els comicis no va ser aleatòria. Sedgefield ha estat del Labour des del 1935 i entre el 1983 i el 2007 va ser el districte electoral de l’ex-primer ministre laborista Tony Blair. Forma part del que anomenen “mur vermell”, el territori infranquejable del laborisme al nord del País de Gal·les i d’Anglaterra al qual mai no havien tingut accés els conservadors.

Es tracta de zones industrials, de classe treballadora, que havien estat les més afectades per la crisi i per les retallades dels últims anys portades a terme precisament pels conservadors. Aquí va ser on es va forjar la incontestable victòria de Johnson amb una majoria de vuitanta diputats. Ahir va voler agrair-los la confiança que li havien dipositat.

“Tot el que faci com a primer ministre serà per tornar-vos la confiança que m’heu donat”, va expressar Johnson al club de criquet de Sedgefield davant de tots els diputats que havien guanyat en aquests insòlits districtes electorals. Va ser un primer gest cap a ells. Tindrà cinc anys per satisfer les seves expectatives: una forta inversió en sanitat i la resta de serveis públics, en infraestructures i una descentralització del país. El premier va repetir les promeses del seu programa electoral de construir quaranta hospitals, contractar 50.000 noves infermeres, unes promeses que havien aixecat bastanta controvèrsia. En una entrevista recent, va admetre que només havien previst sis hospitals per a aquesta legislatura i que de les 50.000 infermeres, només 31.000 eren noves.

Com no podia ser d’una altra manera, Johnson va dotar el seu discurs de grans dosis de teatralitat. “Què farem?”, va cridar. “Implementarem el Brexit”, va respondre l’audiència davant del delit del primer ministre. I després va afegir: “El nostre país s’ha embarcat en una aventura meravellosa. Recuperarem la nostra autoconfiança nacional i la creença en nosaltres mateixos.” El secretari d’Habitatge tory, Robert Jenrick, va reconèixer: “Estem agraïts a aquests votants tradicionals per prestar-nos el seu suport gràcies al Brexit.” Molts d’aquests votants prioritzen el Brexit a mantenir la unió de les quatre nacions que formen el Regne Unit.

L’eufòria de Johnson pel seu triomf històric a Anglaterra contrasta amb la crescuda dels nacionalismes escocès i irlandès des que es va convocar el referèndum del Brexit el 2016. Irlanda del Nord i Escòcia van ser els dos únics territoris que el van rebutjar i en aquestes eleccions ho van fer encara amb més força. Consideren que el Brexit és una forma de nacionalisme anglès. Temen també que aquesta legislatura Johnson la centri a satisfer les demandes dels anglesos i gal·lesos del nord. Els nacionalistes irlandesos es van imposar per primer cop, dijous, als unionistes a Irlanda del Nord i, l’SNP va arrasar a Escòcia aconseguint 48 dels 59 diputats en joc amb el referèndum com a punt número u del programa (com els tories tenien el Brexit com a proclama). El Sinn Féin, per la seva banda, demana una consulta de reunificació de l’illa d’Irlanda en els propers deu anys. I l’SNP vol convocar el plebiscit d’independència a Escòcia ja. Al País de Gal·les el nacionalisme no és tan fort.

La primera trucada que va fer Johnson divendres després de guanyar va ser al primer ministre irlandès, Leo Varadkar, per reactivar les negociacions per restablir el govern compartit a Irlanda del Nord, que començaran demà. Vol normalitzar la situació al més aviat possible. La segona va ser a la cap del govern escocès, Nicola Sturgeon. Downing Street va afirmar que Boris Johnson “li va recordar [a Sturgeon] que s’oposa a la idea d’un segon referèndum” i que no l’acceptarà. Per la seva banda, Sturgeon va dir que va recordar a Johnson que “els tories havien perdut la meitat dels escons a Escòcia després de centrar-se només a oposar-se al nou referèndum”. Ho va explicar ahir en un discurs a Dundee, a l’oest d’Escòcia, on va homenatjar els nous diputats del seu partit. També li va dir que van ser unes eleccions decisives en què “queda clar que Escòcia vol un futur diferent del de la resta del Regne Unit” i que “no podia obligar una nació a acceptar el seu punt de vista quan clarament no el comparteix”. “Aquesta idea que els tories podem dir no i empresonar Escòcia dintre d’una unió contra la seva voluntat, no crec que la pugui mantenir gaire temps”, hi va afegir.