La UE intenta esquivar les traves que posa Trump
Brussel·les es mou per protegir els seus “interessos comercials” davant del bloqueig de l’OMC
S’encallen les negociacions entre els líders europeus per assolir la neutralitat climàtica el 2050
Brussel·les torna a anar a remolc del sabotatge estatunidenc al sistema internacional de comerç. Dos dies després que el president Trump bloquegés el sistema d’arbitratge de disputes comercials abstenint-se de nomenar nous integrants, la Unió Europea (UE) va avisar ahir que no es quedarà quieta i que buscarà vies alternatives per defensar els seus interessos econòmics.
Actualment, quan hi ha desacords, es gestionen primer través de l’OMC abans que el club europeu pugui reaccionar davant situacions que considera injustes. Per això, la Comissió Europea (CE) va anunciar que introduirà canvis legislatius per no quedar “indefensa” en un món sense àrbitres internacionals que dirimeixin litigis internacionals. L’eurocomissari de Comerç, Phil Hogan, va assegurar ahir que la modificació legislativa permetrà a la UE posar en marxa contramesures, però no va concretar quin tipus de represàlies tenen al cap.
“Una Europa més forta al món implica un lideratge eficaç de la Unió Europea en matèria de comerç mundial i competències adequades per assegurar que es respectin les normes de comerç internacional”, va defensar la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, que va experimentar ahir la primera ofensa de Trump d’ençà que ocupa el càrrec.
El controvertit president nord-americà no ha donat pràcticament cap treva en l’àmbit comercial en els tres anys de mandat amb la imposició de nous aranzels i el bloqueig de sistema multilateral. Les tàctiques d’obstrucció política d’Hongria, Polònia i Txèquia també van posar contra les cordes les prioritats del club europeu. Malgrat presentar amb ostentació el seu Pacte Verd Europeu dimecres, Von der Leyen es va trobar de cara ahir amb la realitat quan les capitals es van encallar en les negociacions per acordar la neutralitat climàtica per al 2050.
En la cimera, aquests països de l’est volien vincular els objectius mediambientals a les discussions sobre el repartiment del nou pressupost europeu. És a dir, fer servir la concessió en el tema clima com a moneda de canvi per obtenir més diners i condicions favorables en la batalla pel marc financer plurianual.
“Marge financer”
Per contra, la majoria d’estats pretenien pactar la neutralitat climàtica per donar “un bon senyal” coincidint amb la recta final de la cimera de Madrid. Fonts diplomàtiques asseguraven ahir que hi havia “marge” financer per intentar convèncer els díscols, però que l’objectiu en si no es podia tocar.
Aquestes fonts es mostraven tímidament optimistes per aconseguir-ho, però admetien que la reunió de líders podia acabar en fracàs i amb un nou ajornament de l’acció necessària per frenar l’escalfament global. A l’hora de tancar aquesta edició, els líders continuaven sopant mentre donaven voltes a la crisi climàtica amb els carrers alertant de l’estat d’emergència.
