Ponsatí cita Rajoy i Sánchez
L’exconsellera, que ahir va ser al jutjat d’Edimburg en la primera vista de l’extradició, demanarà que declarin junt amb altres dirigents espanyols
La defensa vol provar que no tindria un “judici just” a l’Estat perquè la causa és política
Els últims dos presidents espanyols, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy, seran citats al Tribunal del Xèrif d’Edimburg per declarar en el judici per l’extradició de Clara Ponsatí. Això, si més no, és el que pretén la defensa de l’exconsellera d’Educació, que precisament va comparèixer ahir al jutjat escocès –on l’esperava un grup de persones per donar-li suport, amb pancartes amb lemes en anglès com ara La democràcia no és un crim i No podeu tenir la nostra Clara– en la vista preliminar que inicia el procés, arran de la nova euroordre emesa pel Tribunal Suprem setmanes després de la sentència contra els líders de l’1-O. El seu advocat, Aamer Anwar, va explicar ahir que en el judici, que probablement no se celebrarà fins a la primavera, de fet citarà a declarar tot un reguitzell de dirigents espanyols de l’actual i de l’anterior etapa, encapçalat pels dos presidents, però en el qual també figuren el ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska; els exministres Josep Borrell i José Manuel García-Margallo; l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, i fins i tot el líder de Vox, Santiago Abascal. L’advocat considera que els processos judicials contra els líders independentistes “estan impulsats per la venjança i el menyspreu total i la falta de respecte pel dret internacional i els drets humans”, i és “sobre aquesta base” que vol citar aquests responsables polítics, de qui les opinions sobre el judici al Suprem són “de domini públic”. La defensa de Ponsatí els acusa de “doblegar l’estat de dret per perseguir gent que només va cometre el crim de protestar pacíficament i demanar la independència”.
Anwar també hi vol citar juristes i òrgans internacionals de drets humans que exposin la “falta d’imparcialitat” del judici, ja que va reiterar que les línies bàsiques de l’estratègia de defensa continuen sent que la causa està “motivada políticament per criminalitzar el desig d’independència” i que, si és extradida, Ponsatí “no tindrà garantit un judici just”. “És irònic que fa cinc anys Escòcia va tenir garantit el dret fonamental a votar per l’autodeterminació, i probablement ho tornarà a fer”, constatava Anwar a la sortida, després d’una hora de vista, tot comparant el seu cas amb la virulència policial i judicial amb què l’Estat va afrontar l’1-O a Catalunya. “La Clara considera surrealista que sigui acusada de traïció quan el govern va executar una llei votada democràticament al Parlament elegit pel poble català”, raonava.
Luxemburg i el ‘Brexit’
Com ja va fer en l’anterior intent que va endegar el març del 2018 –i que va aturar el mateix jutge Pablo Llarena aquell juliol–, la fiscalia escocesa, a instàncies del tribunal espanyol, acusa Ponsatí d’alta traïció, que és l’equivalent que ha trobat l’Oficina de la Corona escocesa que més s’assembla a la sedició per la qual han estat condemnats els líders del procés, ja que va desaparèixer del Codi Penal escocès el 2011. “La sedició és un delicte propi del segle XVI que va ser creat per reis i reines per aturar la reacció de la gent comuna que reivindicava els seus drets”, ha constatat els últims dies Anwar a diversos mitjans.
Les dues parts es van donar ahir un termini de sis setmanes per preparar les seves posicions, per la qual cosa el jutge Nigel Ross les ha tornat a citar el proper 23 de gener en una altra vista preliminar per exposar les seves “evidències i arguments legals”, dia en què probablement ja es fixi també la data del judici oral. La defensa, de tota manera, no compta que sigui abans de finals d’abril o principis de maig. En tot cas, es dona la circumstància que, si finalment es fa efectiu el Brexit el 31 de gener com està ara marcat, en aquelles dates Ponsatí podria ser que fos eurodiputada –va ser elegida com a número 3 en la llista de JxCat, a condició que es consumés la retirada dels diputats britànics– i com a tal gaudeixi d’immunitat, com ho podrien ser els qui la precedien, Carles Puigdemont i Toni Comín, si el Tribunal de Luxemburg emet dijous vinent una sentència favorable al cas d’Oriol Junqueras. “No ho sabem, no podem fer previsions sobre coses que encara no han passat, i fer previsions amb el Brexit també és com a mínim arriscat”, es limitava a dir ahir Ponsatí.
L’exconsellera, que és professora d’economia a la Universitat de Saint Andrews, es va entregar voluntàriament el 14 de novembre en una comissaria d’Edimburg, i després d’una primera vista judicial va ser posada en llibertat sense cap condició ni fiança econòmica, i sense ni tan sols haver de lliurar el passaport al jutgePonsatí és a Escòcia des que, a principi de 2018, va reincorporar-se com a professora d’Economia a la Universitat de St Andrews, després d’haver passat els primers mesos d’exili a Bèlgica amb el president Puigdemont i els exconsellers Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret.
“Això reforça la causa política”
La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va ser ahir a Edimburg per acompanyar Ponsatí al jutjat. Des d’allà, va destacar que els casos d’extradició, “a banda de ser importants per als exiliats”, també ho són per a la causa de l’autodeterminació. “Si acabem demostrant la vulneració de drets i la no independència del sistema judicial espanyol, això reforçarà la causa política”, concloïa. Paluzie, així, recordava que “fins ara han anat bé” i han servit per evidenciar que, a diferència de la justícia espanyola, en altres països d’Europa “s’analitzen els fets” que van passar al voltant de l’1-O. “Estem esperançats, i la Clara també, amb relació al veredicte final del procés d’extradició, però serà llarg i durarà uns quants mesos”, augurava Paluzie.
