El PSC vol ser al mig dels blocs amb un congrés de gir unionista
Mentre reivindica la nació aposta pel “laïcisme nacional” i per reforçar el castellà a l’escola
Es preveu tan plàcid que Iceta ja ha ratificat Marín, Granados i Illa
El catorzè congrés que el PSC enceta avui al barceloní Palau de Congressos de Catalunya ratificarà l’accent unionista de la formació, un gir que es va produir ja a la tardor de fa dos anys per fer front al referèndum unilateral del govern independentista català. Res substancial ha canviat des d’aleshores en l’estratègia dels socialistes catalans, però la ponència marc que es debat aquest cap de setmana dista molt del plantejament que feia el partit en el congrés del 2016.
Només cal recordar que el PSC va arribar al congrés de fa tres anys amb un text que preveia una consulta a la canadenca en cas que els catalans rebutgessin una reforma constitucional. Aquella va ser, però, una proposta polèmica al si del partit que el congrés va tombar. La desaparició de la reivindicació d’una nova república espanyola és un altre viratge del PSC actual respecte d’aquell també liderat per Iceta però, aleshores, en pugna directa amb Núria Parlon, avui dedicada exclusivament a l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet. Així, en la ponència marc d’enguany desapareix qualsevol esment a la república –només les esmenes de la JSC i Rojos la reivindiquen– però també qualsevol crítica al règim del 78, que sí que es feia fa tres anys.
El PSC es concentra en l’Espanya federal que s’hauria de vehicular amb les reformes constitucional i estatutària. I, encara que ho fa més de passada que mai, manté el reconeixement de Catalunya com a nació i de la plurinacionalitat de l’Estat. Els socialistes volen situar-se com el pal de paller del catalanisme no independentista. Ara bé, l’accent aquest cop es posa en l’argumentari unionista amb l’objectiu de convertir-se en el vot útil dels catalans constitucionalistes pensant a recuperar tants milers de vots com sigui possible dels que el PSC ha perdut els darrers anys en mans de Ciutadans. Per això ha obert el meló de la immersió lingüística, el punt que es preveia més polèmic del congrés però que, finalment, hi arriba ja matisat.
Tampoc l’ambient serà el mateix perquè, aquest cop, no hi ha pugna per la direcció del partit. El congrés es preveu tan plàcid que el primer secretari i únic candidat a la ratificació, Miquel Iceta, va anunciar ahir els noms de pes que l’acompanyaran al capdavant, els mateixos que ja hi són. Núria Marín serà presidenta en substitució d’Àngel Ros; Eva Granados, viceprimera secretària, i Salvador Illa, secretari d’organització.
Català vehicular, plurilingüisme i acusació a TV3
L’aposta pel plurilingüisme a l’escola, el reforç del castellà i l’anglès i la desaparició de qualsevol referència a la immersió lingüística han generat la principal polèmica prèvia al congrés. Agafada així, l’aposta no es diferencia de la de Ciutadans o el PP, que volen posar fi al català com a llengua vehicular. Però el que no concreta la ponència marc ho exigeixen diverses esmenes que les agrupacions porten al congrés i ho ha aclarit el partit. El PSC vol mantenir el català com a llengua vehicular però creu arribat el moment de potenciar l’anglès arreu i el castellà i el català segons el criteri docent de cada escola, un model que els socialistes asseguren que ja planteja la conselleria d’Educació mateix. De fet, les agrupacions de Reus, l’Alt Urgell, l’Hospitalet sud, Castellar del Vallès, Girona, Tarragona, Granollers, l’Eixample, Castelldefels, Sabadell o Gràcia defensen mantenir a les resolucions “immersió” o bé “llengua pròpia” o”vehicular” en referència al català. Cinc agrupacions, inclosa la d’Educació, volen que se suprimeixi del text la diagnosi segons la qual s’ha fet una “utilització partidista” del català a l’escola. En canvi, les bases no esmenen l’acusació que la ponència fa a TV3 i Catalunya Ràdio com a “instruments d’agitació i propaganda” partidista en determinats programes. La pràctica del “laïcisme nacional” i el respecte a totes les identitats és el contrapès que el PSC planteja a la reivindicació de Catalunya com a nació.
